El ‘professor’ Márquez dóna classes a Rufea

RufeaLa boira matinal és baixa a pocs quilòmetres de Lleida, però permet distingir les siluetes d’una vintena de nens i nenes arribats de tot el món per a una ocasió que no oblidaran. Són al primer campus organitzat per Marc Márquez, que s’ha envoltat de joventut per aparcar la pressió que comporta ser una de les estrelles mediàtiques més perseguides del Mundial de MotoGP. Tots ells són aquests dies al circuit de motocròs de Rufea, a pocs minuts de Cervera, on viu el pilot. “És el sentiment de ser aquí, ja que va ser el lloc on vaig començar”, argumenta Márquez, preguntat per l’elecció d’aquest traçat per fer-hi l’estada. Allà també hi va créixer, gairebé vint anys abans, Emili Alzamora, que ara és el mànager i el guia esportiu de Márquez. I també és aquí on el pilot d’Honda espera que comenci la revàlida cap al seu tercer títol absolut.

“M’encanten els nens, em poso en situació de quan era petit, estar amb els teus referents, amb gent que veus a la televisió”, explica un Márquez novament somrient i feliç, com s’acostuma a mostrar fora de la pista quan no du un casc posat. “L’objectiu és que es diverteixin i tinguin un record inesborrable”, afegeix. El pilot té clar com han de sentir els joves aquestes experiències. Més que fer “un treball”, han de gaudir d’“unes vacances”. I és que per a Marc Márquez, gaudir sobre la moto és el que dóna sentit a la seva professió, el que li permet retrobar-se amb els seus orígens, amb aquell noi que manté l’essència del motociclisme, ja sigui al circuit de terra de Rufea o en qualsevol dels asfalts del Mundial. “El millor record que tinc de petit és quan m’ajuntava amb altres nens i després de pilotar anàvem tots a jugar a futbol”, recorda Márquez, donant valor a la camaraderia que existeix entre pilots fora de la pista. “Encara que a dins t’avancin i et repassin, això és el més bonic”, apunta.

No sempre, però, la pressió del més alt nivell permet mantenir la puresa que desprenen nens petits com els que acull aquests dies i que tot just comencen a provar-se dalt d’una moto. “Al Mundial es troba a faltar la passió i la innocència dels nens”, lamenta Márquez. “Veure la cara d’atenció que posen quan els parlo recompensa”, celebra, encara que es mostra escèptic sobre les seves capacitats com a professor. “És difícil controlar-los, a la pista és fàcil, però a fora costa, comenta entre rialles, abans d’aportar el punt de seriositat. “Són nens, però els intentem inculcar la disciplina dels pilots”, afirma, recordant una sèrie de rutines de comportament primordials tant dins com fora de l’asfalt.

Una d’aquestes rutines són les declaracions que fan els pilots, i les polèmiques que sorgeixen d’incidents com el que va viure amb Rossi. “A fora has de ser natural, dir sempre el que penses, encara que on s’ha de guanyar és a la pista, on intento donar el 100%”, diu. Per guanyar, afegeix, cal aconseguir un balanç entre prudència i valentia, encara que “quan tens les condicions adequades a la moto, és més factible arriscar”. Gràcies, en part, als nens, i al retorn als orígens, l’agre incident amb Rossi ja és passat: “Després de València tot estava molt calent, però fer això, que et permet riure, és la millor manera de desconnectar”, conclou. Márquez mira al 2016, i ho fa amb la il·lusió d’aquell nen que continua dins seu.