Quim Puigvert, el colonitzador de l’hoquei alemany

BarcelonaL’hegemonia de l’hoquei català és un fet. A la final four de Manlleu hi haurà tres equips de casa. El quart és alemany, però té accent català perquè el dirigeix Quim Puigvert, de Riudellots de la Selva i establert a Dortmund des del 2011.

Puigvert va començar a entrenar amb 25 anys i va passar per unes quantes banquetes abans d’arribar a ser segon de la selecció espanyola, on va tenir el primer contacte amb el femení. “Les noies són molt més disciplinades. I quan elles t’ho donen tot, tu no pots anar a mig gas”, explica. “L’hoquei femení m’ha donat molt més del que jo podré retornar”.

Amb 42 anys va rebre una oferta inesperada: fer-se càrrec de la selecció alemanya femenina. Malgrat els dubtes inicials, va acceptar el càrrec: “Vaig veure que es podia avançar molt perquè era un camp molt verge”, recorda. “El repte de començar de zero em va anar molt bé”.

En el seu afany d’integrar-se com abans millor li va arribar una nova proposta, entrenar l’Iserlohn femení. “Tinc una mala virtut: no sé dir que no”. És així com es va fer càrrec d’un club que ha col·locat a la final four per segona vegada.

Al principi, la selecció tenia un patrocinador important del qual rebia un sou. Dos anys més tard van perdre l’ajuda i va deixar de cobrar. “No podia tornar a casa. Les coses s’estaven fent bé i volia continuar”, recorda. En aquell moment un patrocinador de l’Iserlohn li va donar feina a canvi d’entrenar el club i aquest és l’únic sou que rep ara mateix, un exemple de la situació que viu l’hoquei: “A fora de Catalunya és bastant caòtic i desastrós”. I Puigvert es mostra escèptic: “Si no canvia, aviat no hi haurà Campionat d’Europa femení”.

Les 15 persones que integren l’equip tampoc cobren i s’estaran a casa seva, a Girona, on llogaran dues furgonetes per desplaçar-se. “Com que no som en un hotel, les jugadores no es tanquen a l’habitació. Parles més, et coneixes més i tot això t’evita conflictes quan la situació no és bona. Quan convius durant molt de temps hi ha més connexió”, argumenta.

Després de 25 anys, aquest estiu deixarà les banquetes. La Copa d’Europa seria la cirereta d’un pastís que, passi què passi, disfrutarà: “Veure l’Iserlohn aquí em fa sentir molt orgullós. I tornar a casa després d’anar a buscar una aventura com aquesta és un regal”. Això sí, Puigvert avisa: “Que no es pensin que hi anirem a passar l’estona”.