RCD Espanyol
Esports  /  RCD Espanyol 05/07/2022

L’Splau, el negoci milionari que l’Espanyol va deixar escapar

El club va tenir l'opció d'accedir al 32% d'una futura venda del centre comercial

4 min
El centre comercial Splau va edificar-se sobre uns terrenys que l'Espanyol va vendre el 2003

Barcelona“La primera venda potser va ser baixa, però hi havia una necessitat imperiosa de tirar endavant aquesta operació perquè l’Espanyol havia de deixar Montjuïc”. Així recorda un antic empleat de l’Espanyol el procés que va portar l’entitat blanc-i-blava a desprendre’s, a principis del 2003, de 145.000 dels més de 180.000 metres quadrats que havia adquirit uns mesos abans, a la cara sud de Cornellà de Llobregat. Un espai on ara llueix un dels centres comercials més visitats i rendibles de Catalunya, l’Splau. El club espanyolista va ingressar 39 milions d’euros per l'espai, una xifra sensiblement superior a la que havia pagat mesos enrere, però que tot just representa una desena part del que ara en demana el seu actual propietari, Unibail-Rodamco-Westfield, que l'ha posat a la venda per 350 milions. 

Tenint en compte les revaloritzacions que han experimentat aquells terrenys, ¿va vendre a un preu just fa dues dècades, l'Espanyol? L’ARA ha intentat respondre a aquesta pregunta a través del testimoni d’alguns dels protagonistes d'aquella operació. "No estàvem buscant cap opció per traslladar-nos, però l'Ajuntament de Barcelona, que ens collava amb les condicions del lloguer, ens va empènyer a fer-ho", explica l’exconseller i exvicepresident de l’Espanyol José Luis Perelló. La impossibilitat de trobar uns altres terrenys dins de Barcelona ciutat va portar el club a analitzar un oferiment que els va arribar de l'àrea metropolitana, concretament de Cornellà de Llobregat. L'espai encaixava amb el que buscaven per la seva bona connexió amb Barcelona i pel seu preu, prop d'un milió i mig d'euros, segons es va explicar el 2002. Les fonts consultades, però, adverteixen que no es pot parlar d’una xifra tancada perquè “cal tenir en compte que hi va haver una sèrie de compensacions urbanístiques amb entitats com el ministeri de Foment, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament de Cornellà o el Grup Lar”. 

La zona proposada havia sigut un antic abocador creat a la llera del riu Llobregat durant el franquisme i clausurat a la dècada dels 70. "Era un terreny molt malmès, una zona marginal i abandonada. S’hi entrava per una gravera i encara hi quedaven rates", recorda l’exregidor de Cornellà i posteriorment vicepresident de l’Espanyol José Luis Morlanes, que va proposar aquella zona a l'aleshores president de l'Espanyol, Dani Sánchez Llibre. “Per a l'Espanyol va ser una operació urbanística favorable no tant per un tema econòmic, que també, sinó pel fet que li va permetre mudar-se a casa nostra de nou”, reconeix Perelló. 

Projecte transformador per a Cornellà

El club blanc-i-blau no va ser l'únic beneficiat de l'entesa. Per a l’Ajuntament de Cornellà aquest projecte era “una gran oportunitat per transformar una zona molt deteriorada en una entrada digna per a la ciutat, de qualitat i de gran ocupació”. El projecte va generar un ampli consens polític: des de la Generalitat a la Diputació de Barcelona, passant pel Consell Comarcal del Baix Llobregat o els ajuntaments de Cornellà, el Prat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi o Sant Adrià de Besòs. “Va ser un acord de totes les institucions per afavorir la continuïtat de l’Espanyol, que després de la traumàtica venda de Sarrià volia tornar a tenir una casa pròpia”, reprèn Morlanes. L’exregidor, això sí, admet que “Cornellà va guanyar més que l’Espanyol amb aquella operació”. La ciutat no només va sumar un estadi de Primera Divisió, sinó tota una anella esportiva que va propiciar la creació d’espais com el Parc Esportiu del Llobregat, l'estadi de rugbi, la pista d’atletisme, el Centre Internacional de Tenis, el World Trade Center, el camp del Cornellà o el mateix Splau. “Sense l’Espanyol no ho hauríem pogut fer, tot això”, reconeix Morlanes.

La idea inicial del club era que el complex lúdic i esportiu fes que la inversió total de l'estadi fos viable i assumible. Els primers pressupostos per construir Cornellà-el Prat es movien entre els 31 i els 40 milions d’euros, però la xifra es va acabar duplicant, fins a gairebé els 83 milions, a causa de l’augment de tramitacions de llicències, permisos, inspeccions, estudis geotècnics i reformes per adaptar tota l’obra sobre uns terrenys argilosos. Al final, la venda de l’Splau només va servir per finançar una mica menys de la meitat del cost total del camp. Per pagar el que faltava, el club va haver de demanar un crèdit sindicat de 10 milions i requalificar una parcel·la de terreny de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià de Besòs. 

El club mantenia el 16% del centre comercial

A l’Espanyol no li va costar gaire trobar comprador per als terrenys de l’Splau. Malgrat l'interès de diversos operadors com Rodamco, que l'acabaria comprant anys més tard, va ser la família Pereda, gestora de Lar Grosvenor, qui va adjudicar-se el projecte tancant ràpidament un acord amb el club. “No hauríem pogut llogar els terrenys, perquè sense aquella venda no hauríem tingut el capital suficient per construir l’estadi”, constata Perelló, que reconeix que en aquell moment el club només tenia una alternativa, vendre aquella parcel·la, si volia construir el camp.

Dins del club, tothom era conscient que aquells terrenys es revaloritzarien en el futur un cop estigués llest el nou centre comercial. Per aquest motiu, l'Espanyol va acordar amb Lar Grosvenor reservar-se un 16% dels rèdits econòmics d’una futura venda de traspàs o lloguer de l’espai. El club, a més, tenia firmat per contracte que podia arribar a duplicar aquell percentatge fins al 32%. Les necessitats econòmiques de l’entitat en aquella època, però, van portar-lo no només a renunciar a aquella possibilitat, sinó a vendre pocs anys després el 16% que mantenia per una xifra lleugerament superior als 8 milions d’euros. “L’ideal hauria estat no vendre aquell percentatge i comprar el 16% addicional, però la falta de liquiditat i les necessitats futbolístiques del club ens van obligar a fer-ho. A més, la crisi financera del 2008 i les dificultats per comercialitzar el nom de l’estadi van impedir-nos tenir més recursos”, reprèn Perelló. 

El 2007, encara amb el centre comercial en obres, Lar Grosvenor va vendre els terrenys a Acciona per una xifra propera als 50 milions d’euros. L’Espanyol, aleshores, ja no en mantenia cap percentatge, només un acord per poder utilitzar 500 de les 2.800 places d’aparcament del centre comercial els dies de partit. El 2011, un any després de la inauguració de l’Splau, Acciona va vendre el centre comercial a Unibail-Rodamco-Westfield per 185 milions. Ara, aquest operador demana el doble per l'Splau, un negoci lucratiu que l’Espanyol va haver de deixar massa aviat. 

stats