A la recerca de motius per a l'esperança

Tot i que encara no hi ha res assegurat, després de la victòria contra el Getafe sembla que l’Espanyol assolirà l’objectiu que –en un cant a la mediocritat– havia marcat la direcció esportiva per a aquesta temporada. Venim d’on venim i l’objectiu és la permanència, deien en un exercici en aparença lògic. Com si aquest lloc d’on veníem ens expliqués, tot donant-li caràcter estructural al que per als socis i seguidors pericos havia estat un accident inesperat i dramàtic. Si no hi ha un gir inesperat, ben aviat entrarem en aquella fase d’avorriment en la qual, assolit l’objectiu, l’únic al·licient serà veure si acabem en aquell onzè lloc que tant ens identifica.

Mentrestant, a banda de gaudir de la definitiva eclosió de qui mereix ser el nostre jugador de referència –immens Sergi Darder: jo ja ho deia–, ens entretenim amb la notícia –donada per La Grada– sobre l’interès d’uns inversors americans per comprar el club a Míster Chen. Sembla que l’interès és real. Tot depèn de la voluntat del propietari xinès. Nosaltres, els pericos, l’ànima i el sentit d’aquest club, no hi tenim res a dir. Tanmateix, podem opinar i fins i tot intentar influir. El problema és que no disposem de prou informació per fonamentar la nostra posició. Ara, la insatisfacció amb el present és evident i qualsevol canvi s’intueix bo. L’expertesa en gestió esportiva dels hipotètics compradors és un punt a favor. La seva proximitat cultural (relativa, però més gran que la d’un xinès), un altre.

Potser un dia em penediré d’haver escrit aquestes paraules, però –amb la informació disponible– estic a favor de la venda. Agraïment etern a Míster Chen (gràcies a ell l’Espanyol és una inversió atractiva, sense ell potser hauríem desaparegut com a club professional), però ens cal un lideratge més present. No pot ser que totes les decisions s’hagin de prendre des de la Xina i a partir d’un sol informant (un dia hem de parlar del paper de Mao, el directiu, no el Gran Timoner, en la gestió del club). No pot ser que no s’hagi establert cap lligam estructural entre el propietari de l'Espanyol i la societat civil perica. No pot ser que Rufete segueixi al club.

Qualsevol canvi fa por. Però l’Espanyol està desaprofitant massa oportunitats. El seny xinès ens ha permès sobreviure. Malgrat la immensa taca d’un descens que ni podem ni hem d’oblidar. Potser ha arribat l’hora de la rauxa americana. Algú que de veritat posi a prova la consistència d’allò que tants cops hem dit i sentit: l’Espanyol té un gran potencial.