El gran repte de ser mare i campiona olímpica a la vegada
Judith Forca, campiona olímpica, torna a jugar un partit de waterpolo amb el CN Sabadell quinze mesos després
SabadellLa petita Clara ja s'ha acostumat al soroll i al color de la piscina. Va obrir els ulls mentre tothom felicitava la seva mare. Quinze mesos després del seu darrer partit, Judith Forca (Sabadell, 1996) va tornar a jugar un partit de waterpolo en el triomf del seu equip, el CN Sabadell, sobre el CN Mataró a la tanda de penals (14-12) dimecres passat. Forca, de 29 anys, va fer dues assistències en el primer partit que jugava des de la final olímpica de París, quan va fer realitat un dels seus somnis: guanyar l'or olímpic. Després va venir un somni encara més bonic, la Clara. "Nerviosa, no ho estava, però en tenia moltes ganes. Fa mesos que m'estic entrenant i ho trobava a faltar, poder jugar, el contacte amb un altre equip, posar-me el banyador de waterpolo, el gorro... Molt contenta", va explicar a Ràdio Sabadell.
Forca torna a competir acompanyada per la seva gent. Juga a casa i aquest dissabte ha saltat a la piscina de nou, en un partit de Champions, el derbi contra el Terrassa, guanyat per les locals per 13 a 9. Forca va estudiar a l'Escola Santa Clara, un centre privat concertat únic a Catalunya on estudien els esportistes amb més futur del CN Sabadell. Tota una vida en un club amb el qual ha guanyat lligues i Champions. I també ha guanyat una lluita, perquè la directiva va acompanyar-la per assegurar-li que podria ser mare sense patir pel futur de la seva carrera. "Tenir un sou al club m'ha permès fer el pas. He sentit a dir que hi ha contractes d'esportistes que especifiquen que no es poden quedar embarassades. És penós, és un dret de qualsevol dona i l'ha de poder exercir quan vulgui", va explicar a l'ARA fa uns mesos.
De fet, el CN Sabadell ha aconseguit canviar les normes de la Lliga gràcies a l'exemple de Forca i de Maica García, que també ha estat mare fa poques setmanes, quan va néixer l'Olivia. En el seu cas, tornarà a les piscines després de Nadal. La Maica no es va voler perdre el retorn de Forca, esclar.
Els embarassos de dues jugadores de tant pes va portar el Sabadell a demanar canvis en les regles de la Lliga a la Federació Espanyola, que no tenia previst què s'havia de fer quan una jugadora decidís ser mare. Així, a partir d'aquesta temporada els clubs podran fitxar fora de les finestres de mercat quan una jugadora sigui baixa per embaràs gràcies a les negociacions amb un CN Sabadell que també va aconseguir permís per fer jugar les cinc jugadores estrangeres que té el club en plantilla, ja que si una estrangera ocupa la baixa d'una jugadora local embarassada, es fa una excepció i no ocupa plaça d'estrangera. El Sabadell té aquest any cinc jugadores de fora: l'hongaresa Natasa Rybanska, les nord-americanes Tara Prentice i Isabel Williams, la neerlandesa Van de Kraats i la grega Athina Giannopoulou. Williams, amb les seves aturades, va ser clau en el triomf contra un magnífic Mataró que aquest any s'ha reforçat molt.
“Estem molt contents amb aquesta resolució, que reconeix una situació tan natural com és l’embaràs i permet als clubs continuar competint en igualtat de condicions. No obstant això, creiem que aquesta solució no ha de ser puntual, i cal seguir treballant per resoldre la qüestió de fons, que és el tractament dels esportistes comunitaris dins la normativa vigent. Tot plegat és una qüestió de justícia i de progrés per a tot l’esport", va dir fa unes setmanes el president de l'entitat, Claudi Martí.
"Tenia moltes ganes de tornar, han sigut uns quinze mesos sense jugar. Aporto el que puc a l'equip, però tinc moltes ganes de continuar treballant, i espero que a poc a poc pugui aportar-hi més", va dir Forca, que durant el seu embaràs ha estat assessorada per l'exnedadora d'artística Ona Carbonell, que va ser precursora a unir maternitat i esport. Forca va fer feina al gimnàs durant bona part de l'embaràs i va tornar a entrenar el més aviat que va poder, amb el suport de la seva parella i del club, per permetre trobar l'equilibri entre estar amb la Clara i fer la seva feina. "El més important és el físic. Hi estic treballant i les meves companyes m'ajuden, però la gent es pensa que és molt més difícil del que realment és. Mentalment, soc molt competitiva i volia jugar ja", va dir. Quinze mesos després d'aquella final de París que va jugar amb una vèrtebra fracturada, amb un gran dolor, Judith Forca va tornar a la piscina després d'haver aconseguit ser la primera jugadora de waterpolo que pot compaginar l'esport de primer nivell i la maternitat. No serà la darrera.