Riqui Puig per introduir l’era Setién
El migcampista disputa amb nota els primers minuts oficials de la temporada amb el Barça
BarcelonaLa trajectòria dels futbolistes és una suma de circumstàncies. Accepten que juguen un joc de rol a escala global en què influeixen decisions pròpies i moviments estratègics que són tan externs com incontrolables. L’esport d’elit és així de capritxós. No respecta la cultura de l’esforç com a via innegociable per arribar a l’èxit. No són matemàtiques perquè tot és subjectiu, des de la plasticitat a la rigorositat de les estadístiques. Que l’entrenador tingui sempre la paella pel mànec ho condiciona tot. Riqui Puig va entendre ahir una mica millor el negoci del professionalisme amb la seva primera aparició de la temporada al Camp Nou contra el Granada (1-0). Portava mesos encaixonat a l’etapa de formació del filial perquè sí.
El de l’estadi Johan Cruyff és el mateix futbolista, amb el full de virtuts i serveis, que el que va demostrar personalitat i toc uns metres per darrere de Leo Messi. El canvi d’escenari el provoca l’arribada de Quique Setién i la seva aposta “innegociable” per recuperar l’ascensor del club. Puig va dedicar-se a ser aplicat en el seu debut, a poder justificar que tingui un nou rol en el projecte. És precisament el que necessitava, no intentar lluir peu fi, com tendeixen a fer els joves que es posen sota el focus mediàtic. “Crec que l’equip està molt content, la victòria ens dona oxigen i ens la mereixíem, perquè estàvem fent les coses molt bé. Jo seguiré treballant com ho he fet aquests mesos i anys. El Quique és molt proper, et diu què vol i què espera de tu. Vol que sigui valent, que m’atreveixi a pressionar i a moure la pilota. Els companys m’han ajudat moltíssim, és un vestidor impressionant. Si em diuen que haig de tornar al meu equip, al B, no hi ha problema”, va comentar en la zona mixta.
El de Matadepera va fer un total de 39 passades, amb un gran percentatge d’encert (92%), un canvi de joc valent (i controlat) i una recuperació de pilota que va acabar amb el gol de Messi. Sortir a la fotografia de l’acció és un recolzament extra davant de les vaques sagrades del vestidor, que hauran d’acceptar les manies i les noves jerarquies de Setién. “Segur que té marge per créixer. És molt jove, té coses interessants i n’ha de madurar moltes altres, però ha demostrat que pot aportar. Si l’entrenador creu que pot sumar el seu granet de sorra, benvingut sigui”, explicava Sergio Busquets, exercint de capità.
El control de la pilota
El nou staff tècnic generarà més nous relats dins l’ecosistema del Barça. La seva posada en escena d’ahir va evidenciar que arribaran, però pas a pas. L’equip, en la seva totalitat, va ser més reconeixible des del llegat de Valverde que de les connotacions romàntiques (no realistes), per una qüestió de sentit comú. Tot el que hagués estat un gir radical, hauria estat contraproduent. El partit va deixar clar que la premissa del control de la pilota serà fixa, acompanyada d’una pressió alta.
La dels últims mesos era intermitent, amb la quota de privilegis de Leo Messi i Luis Suárez. Hi havia més intenció que ordre, especialment en les transicions defensives. Setién necessita la pilota per guanyar. És una obligació. No hi ha triangulacions si no controles el ritme del partit. Els blaugranes van ser especialment aplicats contra el Granada en aquesta faceta. Van signar un 82% de la possessió, la mateixa dada al descans, 17 recuperacions i gairebé cinc vegades més passades que el rival (1005 per 205, amb un 91.6% d’efectivitat).
Va ser un monòleg animat i eficaç. El conjunt barceloní va aconseguir la seva millor estadística de control de la pilota en un partit de Lliga des del 2011. Va ser al camp del Llevant (84%), encara amb Pep Guardiola ocupant la banqueta. Des de llavors s’han jugat un total de 326 partits a la competició estatal. “Si tenim molta gent pel mig, en el moment de perdre la pilota, sempre és millor córrer cap endavant i no cap enrere. Avui hem pogut robar moltes pilotes”, insistia Busquets, el gran beneficiat del nou joc.
