La segona mort d'un històric del futbol català

LleidaJust quan Lleida viu una època dolça del seu bàsquet, amb l'Hiopos a Primera fent del seu pavelló un fortí, el futbol de la terra ferma plora. Els dies vinents es farà oficial la desaparició del Lleida FC, el club hereu de la històrica UE Lleida. Serà el segon cop en quinze anys que el principal club de la capital del Segrià desapareix, després de la fallida econòmica de l'estiu del 2011. Llavors va néixer un nou club amb els colors i valors de l'anterior, que va mantenir viu l'esperit d'aquell vell Lleida que va jugar a Primera Divisió. Fins ara.

Fa uns dies el club, que aquesta temporada ha jugat a la Segona RFEF, va acomiadar tots els seus jugadors. Després va acomiadar els membres del cos tècnic, començant pel tècnic Iñigo Idiakez. Les xarxes socials del club s'han convertit en el mitjà per anar explicant, pas a pas, el desmantellament de la institució amb certa crueltat, ja que tothom sap que la desaparició sembla inevitable, però encara aquests dies s'animava els aficionats a comprar roba del club amb un descompte. La data límit dels actuals propietaris per trobar un comprador és el 30 de juny i les últimes setmanes cap conversa no ha fructificat. Ara fa quinze dies el Lleida va emetre un comunicat anunciant que les converses més serioses havien fracassat, moment en què es va comunicar als treballadors que anessin buscant feina. Aquest dimecres ha informat que treballa en les reclamacions salarials dels jugadors que han format part de la plantilla, al mateix temps que treballarà "intensament" fins l'últim dia per "garantir la subsistència del Lleida CF i evitar la desaparició del club".

Els últims anys el propietari del club ha estat l’empresari gallec Luis Pereira, qui havia arribat a jugar breument al Lleida. Pereira va fer-se càrrec el gener del 2022 d'un club ple de deutes i problemes. De fet, inicialment Pereira semblava un salvador després de la desastrosa gestió dels germans Esteve, que van ser denunciats per jugadors per impagaments i anaven acumulant deutes amb Hisenda i la Seguretat Social. Des de la Paeria veien com la gestió dels Esteve significava que no es cuidava el Camp d’Esports, de propietat municipal, i s'incomplien alguns acords estipulats en el conveni signat per les dues parts, amb l'estadi mal cuidat. L'arribada de Pereira semblava que aconseguia posar ordre, recuperar la il·lusió i aspirar a l'ascens de categoria. No seria així.

Resident a Suïssa, Pereira va admetre aquesta temporada que el club no era viable. S'havia invertit en bons jugadors pagant sous alts, sense aconseguir l'ascens. I el deute, en lloc de fer-se petit, creixia fins a arribar a una xifra d’uns cinc milions d’euros, dos d'ells amb Hisenda i dos més amb la Seguretat Social. Els últims mesos els jugadors ja no cobraven, de fet. L’adjunt a la presidència Marc Torres va explicar al programa La Contra de Lleida en Joc, que Pereira hauria aportat des que va arribar gairebé tres milions d'euros destinats “a la despesa corrent”, però el deute seguia creixent. A més, Pereira tenia molt mala relació amb l'ajuntament i havia rebutjat el nou conveni per a l’ús del Camp d’Esports que li va oferir la Paeria.

Un cop es faci oficial la desaparició, caldrà veure que passa amb la plaça del Lleida a Segona RFEF, a la qual haurien d'aspirar els equips que van baixar aquest any al mateix grup, començant pel Cornellà, que podria evitar el descens si paga uns 300.000 euros. El cas el segueix de prop l'Atlètic Lleida, el club que juga a la Tercera RFEF i que aspira a fer-se fort jugant al Camp d'Esports amb el suport de l'ajuntament. Les últimes temporades, de fet, la relació entre els aficionats del Lleida i els de l'Atlètic Lleida ha estat ben dolenta, amb encreuament d'acusacions i insults. La major part de socis del Lleida no volen seguir l'Atlètic, tot i que aviat esdevindrà de facto el primer equip de la ciutat.

Un club propietat dels aficionats

Com que sembla que a diferència del 2011 no hi ha cap empresari interessat a refundar el Lleida, alguns aficionats s'han començat a moure per tal de crear un nou club d'accionariat popular. És a dir, un Lleida propietat dels socis que s'apuntaria a la Quarta catalana amb el repte d'anar pujant de mica en mica. El nou club, que faria oficial el seu naixement només quan sigui oficial la desaparició del Lleida, es basaria en un sistema en el qual cada soci té un vot a les assemblees, seguint l'exemple de clubs com l'AFC Wimbledon, un club anglès sorgit fa vint anys quan un empresari va treure de Londres l'històric Wimbledon, i se'l va endur a una ciutat llunyana. Centenars de socis van decidir llavors crear un nou Wimbledon, gestionat per ells, que ja ha aconseguit arribar a la Tercera anglesa. A Catalunya existeixen altres clubs d'accionariat popular, però el cas de Lleida podria ser especial, ja que es tractaria d'una forma per mantenir viu l'esperit del Lleida de sempre.