FUTBOL
Esports 21/01/2021

La FIFA planta cara a una possible Superlliga europea amb un dur comunicat

Els futbolistes que juguessin en aquesta Superlliga ja no podrien participar en un Mundial

3 min
Gianni Infantino, president de la FIFA

BarcelonaContinua la guerra entre la FIFA, l'ens que gestiona el futbol mundial, i els grans clubs europeus per controlar la major part dels ingressos econòmics d'aquest esport. Després de veure com els dirigents de clubs importants segueixen reunint-se per planificar una possible Superlliga europea, la FIFA ha respost amb un comunicat signat amb el suport de les sis confederacions continentals (UEFA, AFC, CAF, Concacaf, Conmebol i OFC) que deixa clar que una Superlliga no seria reconeguda. És més, si un futbolista acabés jugant aquest hipotètic torneig, es quedaria sense poder jugar un Mundial de futbol.

"Aquells clubs o jugadors que disputessin aquesta competició tindrien prohibit participar en les competicions organitzades per la FIFA o la confederació corresponent", assenyala el text fet públic aquest dijous "a la llum de les recents especulacions de la premsa sobre la creació d'una Superlliga". La declaració recorda que "d'acord amb els estatuts de la FIFA i de les confederacions, totes les competicions han d'estar organitzades o reconegudes per l'organisme que correspongui a cada nivell: per la FIFA, a nivell global, i per la confederació, a nivell continental".

El fantasma d'una Superlliga europea tancada, sense descensos ni ascensos, recorre Europa des de fa dècades. A mitjans dels anys 90, Silvio Berlusconi, llavors president del Milan, ja va liderar unes converses per veure si es podia crear aquest torneig. No se'n va sortir, però va aconseguir modificar la vella Copa d'Europa per crear una Champions moderna. Cada cop que els clubs, organitzats en l'ECA, insinuen que volen crear una Superlliga, el resultat és que no ho aconsegueixen, però sí que acaben guanyant més diners amb modificacions de la Lliga de Campions. Ofegats pels deutes en alguns casos, i patint en d'altres perquè no guanyen prou diners, els grans clubs europeus no havien arribat mai tan lluny a l'hora de planificar una Superlliga europea com ara, un torneig que podria acabar tant amb l'actual format de la Lliga de Campions com amb les competicions estatals tal com les entenem ara, cosa que de retruc afectaria altres clubs. Un projecte en què Barça i Madrid van de bracet.

Una proposta cada cop més definida

El model de torneig de la Superlliga podria ser un d'entre 16 i 20 clubs, sense descensos ni ascensos, amb una fase regular i un play-off posterior per decidir el campió. Ara, una segona proposta seria 16 equips que la jugarien sempre, més quatre convidats cada any, dividits en dos grups de 10. Els clubs estarien treballant per tenir aquest torneig a punt de cara a l'any 2022.

Alguns equips, com el Bayern, han dit que s'hi oposen, ara mateix. Barça, Atlètic de Madrid, Reial Madrid, PSG i Juventus, en canvi, no amaguen gaire que els agrada la idea d'aquest torneig, i les reunions s'han accelerat molt els últims mesos. És a dir, amb el covid-19. La premsa italiana, per exemple, va informar d'una trobada entre Florentino Pérez, president del Reial Madrid, i Andrea Agnelli, del Juventus, aquesta última setmana. El Manchester United seria un dels altres clubs que lidera aquesta iniciativa. El buit de poder al Barça ha deixat el club blaugrana, present en totes les reunions, en un segon pla darrerament, tot i que va ser Josep Maria Bartomeu qui el dia de la seva dimissió va explicar els plans per aquest projecte. Era el primer cop que un dirigent ho feia obertament.

La FIFA, doncs, ha contraatacat. "Els principis universals del mèrit esportiu, la solidaritat, el sistema d'ascensos i descensos i la subsidiarietat són elements clau en la piràmide del futbol, la qual garanteix l'èxit global d'aquest esport i, per tant, estan recollits en els estatuts de la FIFA i de les confederacions". La lliga espanyola també s'ha posicionat en contra d'aquesta idea, que permetria als clubs gestionar els ingressos al seu gust, però podria crear una guerra civil en el futbol de conseqüències imprevistes. Tant les federacions estatals com els grans organismes, la FIFA i la UEFA, s'hi oposen, perquè consideren que trenca els principis democràtics de l'esport, en què tothom hauria de tenir una oportunitat per competir, i perquè tenen por de perdre el control de bona part dels diners que gestiona l'esport rei. Els clubs haurien parlat ja amb fons econòmics i bancs, com JPMorgan Chase&Co, per garantir els diners per posar en marxa la competició.

LA UEFA, tanmateix, estaria disposada a modificar el format de la Champions a partir de l'any 2024 per crear una primera fase de grups amb sis equips. És a dir, "una Champions per donar més partits i més ingressos als clubs grans, sense tancar la porta als petits", explica una font del Barça que ha participat en converses amb l'ens europeu. La UEFA podria anunciar aquests canvis aquest proper febrer, amb l'esperança de veure si així es donen per satisfets els clubs que lluiten per una lliga més fort que mai, ara que el covid-19 els ha deixat la caixa buida.

stats