TENIS
Esports 24/01/2021

"No vull que m'identifiquin com la jugadora dels quatre dits"

Francesca Jones, establerta a Barcelona, és la primera tenista amb una malaltia congènita que es classifica per a jugar un Grand Slam

ALBERT NAYA
3 min
Francesca Jones, de 20 anys i amb residència a Barcelona, jugarà l’Open d’Austràlia amb només vuit dits a les mans.
Disponible en:

Istambul“Tots els humans tenen la seva història, i aquesta és la meva”, afirma a l’ARA Francesca Jones des de Melbourne, capital del tenis mundial durant el mes que ve. L’Open d’Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada, és a tocar. I enguany hi participarà aquesta jove anglesa, la primera jugadora de la història que aconsegueix una plaça per al torneig malgrat tenir una malaltia congènita: displàsia ectodèrmica ectrodactília. Amb quatre dits a cada mà, tres dits en un peu i quatre dits a l’altre, participarà en una de les quatre grans cites anuals del tenis. I això que ho tenia tot en contra. “Em van dir que el meu cos no podria aguantar molts anys d’intensitat i esforç, que no estava construïda per a aquest estil de vida”, diu. Només era una nena quan li van dir que el seu futur havia d’estar allunyat de les pistes: “Recordo el moment, però sobretot la reacció del meu pare, la decepció”. La ciutat de Bradford la va veure néixer, Barcelona la va fer créixer. Amb deu anys va apuntar-se a l’Acadèmia Sánchez-Casal amb un objectiu que anteriorment se li havia negat: convertir-se en jugadora professional. I contra tot pronòstic ho va aconseguir. Amb força física, mentalitat i cap excusa.

El seu entrenador, Andreu Guilera, ho corrobora: “Moltes jugadores, si les coses es torcen, es deixen anar. Per a la Francesca lluitar és innegociable, ho porta a l’ADN”. I Jones ha assaborit l’èxit des que està en mans de Guilera -també director tècnic de l’acadèmia de joves promeses Next Level-, que juntament amb Jordi Samper i Roberto Vavassori han fet esclatar el joc de la tenista britànica a còpia d’entrenament al Reial Club de Polo. La classificació per a l’Open d’Austràlia és la conseqüència d’un llarg camí. “És fàcil pensar que el salt l’he fet en els últims mesos”, explica la jugadora. Però, conscient que no ha sigut així, Guilera en té la clau: “L’any 2019 portava un bon historial de derrotes, però va seguir treballant. De cop i volta va arribar a Minsk i va guanyar durant dues setmanes seguides”. Tot i un any 2020 de covid en què el calendari es va veure afectat, les possibilitats la van deixar destacar davant Sabine Lisicki, ex número 12 del rànquing WTA. Un cop començat el 2021, amb una gran actuació en les fases prèvies per a l’Open d’Austràlia disputades a Dubai i amb tres victòries consecutives davant jugadores consolidades, Jones es presenta a Melbourne com l’única representant britànica que va passar les fases prèvies.

Una història singular

“No estic cansada que em preguntin per la meva condició perquè al cap i a la fi és la manera que la gent em conegui. És una part de mi i n’estic orgullosa”, afirma. El joc de l’esportista l’ha portat a situar-se en el número 241 del rànquing amb una singular condició que no és cap avantatge. El treball preventiu ho diu tot. “Tenint en compte el tema de les mans, fem exercicis amb què treballem l’adherència dels dits i possibles lesions de maluc, canells i genolls”, destaca Andreu Guilera. Però hi treu dramatisme. “Això és com tot, cada jugador té un treball específic. Per exemple, n’hi ha que tenen mal d’esquena o mal al genoll”, explica. L’evident desavantatge el supleix amb una gran potència de cops, treball d’anticipació, mentalitat de ferro i un perfeccionisme patent. “Molt poques vegades surto contenta de la pista”, exemplifica Jones, que no en té prou amb guanyar els partits.

Poques setmanes abans d’iniciar el torneig, aquesta edició es presenta totalment atípica: rigorosos controls de covid i quarantenes per a molts jugadors que van arribar al país en vols en què es van detectar positius. Però Francesca Jones, a diferència d’altres, va tenir sort i pot sortir durant gairebé quatre hores per entrenar-se i anar al gimnàs. “Està clar que la preparació dels jugadors que estan confinats es veurà perjudicada -assegura-, però hi ha una setmana entre el dia que surtin de la quarantena i el començament del torneig”. Les mesures preventives per als jugadors vinguts de fora no impediran que les pistes tinguin presència de públic, un fet que els participants agrairan: “Austràlia és el millor país on es pot competir ara mateix. Hi haurà gent animant-nos i això serà refrescant després de tants campionats amb un ambient insípid”, destaca la jugadora. Francesca Jones, amb vint anys, farà història només trepitjar les pistes australianes i inspirarà altres joves perquè comencin a escriure la seva. Després demostrarà per què mereix ser-hi. “No vull que m’identifiquin només com la jugadora dels quatre dits”, manifesta.

stats