El primer torneig per a amputats, un premi a la constància
BarcelonaL’Associació Espanyola de Futbol per a Amputats (AEFA) continua fent passos de gegant. Aquest cap de setmana el combinat de futbolistes que integren aquest col·lectiu van poder gaudir de la Catalunya Amputee Football Experience. És a dir, del primer torneig per a futbolistes amputats dins del territori espanyol. El poble de les Preses, a la Garrotxa, va ser l’escenari escollit per a aquest certamen organitzat pel CEF Bosc de Tosca amb l’ajuda d’altres institucions. Justament un garrotxí, Zacaries Oualid, de Sant Joan les Fonts, és el principal impulsor tant d’aquest triangular com de l’AEFA.
En Zaca, com el coneixen a l’equip, va perdre la cama als 6 anys a causa d’un sarcoma d’Ewing. El futbol era una passió per a ell: “El primer dia que vaig sortir al pati amb la cama enguixada vaig veure una pilota vella. Vaig dir-me: «M’agradaria tornar a jugar i córrer com abans». Li vaig fotre un xut a la pilota i vaig caure a terra. El meu pare la va agafar i la va tirar al riu”, va explicar a TV3. Tot i les dificultats, no va renunciar al futbol. La principal pedra en el seu camí era la falta de companys. A internet va trobar un equip a Còrdova, però no la ciutat espanyola, sinó l’argentina. Disposat a tot per jugar, va contactar-hi: “Vaig enviar un e-mail a la selecció argentina amb les meves dades per si els interessava, però no em van respondre”. A la xarxa va veure que es disputaven Mundials per a gent amb una extremitat amputada i que Espanya no hi tenia representació. Amb constància, va començar a buscar gent: en Mikel, en Busi i en Jordi van ser els tres primers companys. Més tard s’hi va unir l’Alberto Pino, un jove que en l’adolescència va perdre la cama per un càncer de tíbia: “Vaig veure un reportatge fet pel periodista Raúl Ruiz sobre en Zaca. Hi deixaven el correu i el telèfon, vaig posar-m’hi en contacte i ens vam veure a Girona”, explica Pino a l’ARA.
Finalment, el 2014 va crear-se l’AEFA. Aquell mateix any van debutar contra la selecció francesa a Gallarta, Biscaia. Amb uns quants partits van agafar rodatge per disputar el primer torneig europeu, a Polònia. Un altre moment especial va ser quan la UEFA, amb motiu de la final de la Champions del 2015, va habilitar la Porta de Brandenburg perquè juguessin un amistós amb Polònia.
Primer torneig a casa amb triomf
Un cop complert el somni, en Zacaries no es va aturar. El següent pas va ser celebrar un torneig a casa amb l’organització del CEF Bosc de Tosca, el suport dels ajuntaments d’Olot i les Preses i la col·laboració d’institucions com la Fundació Tommy Robredo -el tennista va ser als partits- o la Fundació Privada de la Federació Catalana de Futbol. Així es va poder jugar el triangular amb França i Polònia. El títol es va quedar a casa: l’equip liderat per en Zacaries va guanyar la final a Polònia per 3 a 1. Pino, que va marcar en la final, recorda l’evolució d’aquest equip: “Només érem quatre jugadors i ara tenim un equip molt competitiu”. L’equip tenia ganes de demostrar aquest potencial al Mundial de Rússia, però s’ha hagut de suspendre per motius polítics. El pròxim objectiu serà el torneig que es disputarà a l’estiu a Polònia.
