Estils 04/09/2020

Seguir teletreballant des de la segona residència?

És una opció tan plena de plaers com de riscos que exigeix haver acordat el teletreball per escrit

Natàlia Costa
4 min
El teletreball es pot fer des d'on triï el treballador

BarcelonaTeletreballar amb vistes a la platja? Al mig dels boscos? No tornar del lloc de vacances i simplement obrir l'ordinador per atendre la feina a desenes de quilòmetres de l'oficina? "El teletreball requereix acord per escrit i, per tant, han d'estar d'acord tant treballador com empresari", assegura el professor de dret del treball i de la seguretat social de la UAB David Gutiérrez, que remarca que la normativa actual "parla d'acord i no de decisió unilateral", per tant, això implica que no és una obligació acceptar aquesta fórmula. Els buits que es van detectar durant els mesos de confinament en matèria de teletreball es volen omplir amb una futura llei que estan negociant la patronal, els sindicats i el govern central.

Segons David Gutiérrez, la normativa actual genera dos escenaris: el primer, "si la persona treballadora ja estava treballant a distància abans del mes de setembre, tècnicament no ha de fer res", mentre que si l'empleat estava treballant de forma presencial, "i a partir del setembre ha de teletreballar, serà necessari que es formalitzi un acord". Així, si, per exemple, una persona decideix unilateralment teletreballar, l'empresari podria acomiadar-la per causes disciplinàries. Ara bé, si el teletreball s'ha pactat entre empresa i treballador, el fet de teletreballar des d'un lloc determinat o modificar el lloc des d'on es teletreballa no permet a l'empresari acomiadar el treballador, donat que l'article 13 de l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret al treballador de decidir des d'on vol teletreballar, segons remarca. A banda, l'Estatut dels Treballadors "s'encarrega de garantir els mateixos drets i deures que als treballadors presencials", subratlla.

El treballador tria el lloc

Segons Gutiérrez, la regulació actual del teletreball "permet a la persona treballadora escollir el lloc des d'on treballa, sense necessitat de donar explicacions a l'empresa i, per tant, és totalment vàlid teletreballar des d'una segona residència sense informar-ne l'empresa". Igualment, la normativa "no permet negociar el lloc des d'on es teletreballa", ja que la llei diu clarament que, en supòsits de teletreball, el treballador és lliure de decidir des d'on presta serveis i, per tant, no es pot negociar entre empresari i treballador aquesta qüestió. "De fet, la negociació o imposició empresarial de teletreballar des d'un lloc determinat suposa una renúncia a un dret, i en virtut de l'article 3.5 de l'Estatut dels Treballadors, es qualificaria judicialment com una imposició o decisió nul·la, sense generar efectes", avisa.

Atenent la normativa, doncs, no es pot donar el fet que l'empresa permeti el teletreball però al mateix temps s'oposi que es desenvolupi a la segona residència. "Tècnicament no és possible", diu Gutiérrez, que es basa en el fet que la normativa estableix explícitament que el treballador en situació de teletreball pot prestar els seus serveis des del domicili o "en el lloc lliurement triat". "Per tant, la decisió del lloc des d'on es realitza el teletreball correspon al treballador, sense que hi pugui intervenir l'empresari", insisteix.

D'aquesta manera, les diferències entre prestar serveis al domicili habitual o en una segona residència "dependran de factors personals de la persona treballadora, però tècnicament són circumstàncies que s'escapen del control que pot exercir l'empresari". El teletreball permet al treballador prestar serveis des de qualsevol lloc, amb el marc jurídic actual, i les circumstàncies inherents al lloc des d'on es treballa no tenen repercussió legal.

Una regulació "pobra"

A més a més, Gutiérrez recorda que els convenis col·lectius poden ampliar el règim jurídic del teletreball, atès que la configuració de l'estatut dels treballadors actua com un límit mínim, i cal assumir que "aquesta regulació resulta tècnicament pobra davant d'un context com l'actual", ja que no dona resposta a qüestions tan importants com, per exemple, si l'empresa ha de remunerar part de les despeses que la realització del treball a casa genera al treballador, un aspecte que abordarà la futura llei del teletreball.

"El projecte de llei no inclou cap canvi respecte a la configuració actual del concepte de teletreball i, per tant, tot apunta que la nova regulació mantindrà la llibertat del treballador de decidir des d'on teletreballa", afegeix. Quants treballadors hi ha actualment en aquesta situació? És una dada difícil de saber, ja que, segons Gutiérrez, el fet que es formalitzi mitjançant acords privats entre empreses i treballadors, sumat al fet que aquests acords no s'han de registrar en cap organisme públic, impedeix conèixer les xifres i circumstàncies de desenvolupament del teletreball.

Cal una bona gestió del temps

Siguin tants com siguin els afectats, no és menys important l'efecte psicològic del teletreball des de la segona residència. La psicòloga fundadora del portal SonComoSomos.com, Núria Costa, assenyala que teletreballar des d'una segona residència "només pot ser beneficiós si se segueixen unes pautes adequades". Per exemple, és fonamental aplicar una bona gestió del temps, ser autodisciplinats i saber quan toca parar, mentre que un dels inconvenients d'aquesta fórmula és que no s'arribi a desconnectar i que no se segueixin unes pautes adequades.

Sense aquestes pautes, "el que està associat a la desconnexió passaria a associar-se amb feina: és a dir, que la segona residència, que en principi es relaciona amb llibertat i descans, passi a relacionar-se amb feina. "D'aquesta manera hi hauria un augment de l'estrès i dels sentiments d'apatia, i es podria arribar a tenir també trastorns de la son", explica.

Així, encara que la idea pot resultar molt atractiva, perquè sigui exitosa s'ha de saber separar la feina de l'oci, "si no el que resultava una idea motivadora pot convertir-se en estrès i ansietat, i afectar tant la productivitat del treballador com el seu benestar personal". Per això, resumeix Costa: "Si una persona no és autodisciplinada o creu que no pot fer una bona gestió del temps de feina, jo no recomanaria anar a una segona residència a treballar".

A banda, hi ha l'efecte de la pandèmia i la sensació de seguretat de les persones en llocs menys massificats que les ciutats: "Crec que moltes persones estan vivint aquesta situació amb força angoixa i por. El fet que puguin teletreballar, a algunes persones les alleuja però també reforça la por", agrega.

Per acabar, el treball amb vistes a una platja paradisíaca pot generar sensacions de desigualtat entre companys: "Som socials. Dins el nostre grup d'iguals tendim a comparar-nos i a buscar explicacions a les conductes dels altres. És molt probable que si en una empresa uns estan a la segona residència es creïn discrepàncies i queixes". Segons assegura, tractar treballadors del mateix rang de manera diferent "crea malestar a l'entorn i enuig a les persones que se senten afectades". Tot està per veure.

Un accident laboral a casa

Com al mig de l'oficina, el treballador pot patir un accident laboral, per exemple, estant a la segona residència. Segons Gutiérrez, la consideració d'un accident domèstic com a accident de treball requereix que es compleixin els requisits de l'article 156 de la llei general de Seguretat Social, "que exigeix una connexió entre les tasques desenvolupades a conseqüència del treball i l'accident". Això no obstant, afegeix que un apartat d'aquesta normativa assenyala que es presumeixen laborals tots els accidents que es produeixin dins de l'horari de treball i en el lloc de treball. "Per tant, serà considerat accident de treball aquell accident que estigui connectat amb les tasques professionals que el treballador desenvolupa al seu domicili, facilitant l'acreditació com a laboral si es produeix l'accident dins de l'horari de treball", detalla.

stats