El cementiri dels propòsits de Cap d'Any

Arribat el primer dia de gener del 2021, se suposava que acomiadàvem un any terrible i en començàvem un de molt millor. Com és tradició per aquelles dates, que són final i començament de cicle, ens vam fer diversos propòsits que estàvem totalment decidits a complir. Exemples? Abaixar el ritme de consum d'alcohol (que s'incrementa exponencialment per Nadal), disminuir el temps que passem controlant les xarxes socials, començar o sumar més hores d'esport i exercici físic, intentar gaudir una mica més de la natura... Els més convençuts fins i tot es prometen a si mateixos que intentaran meditar una estona cada dia. Però la realitat mana: ja fa un bon grapat de dies que hem estrenat any i és hora de veure si hem complert les nostres nobles aspiracions.

Per fer realitat els propòsits de Cap d'Any és indestriable que les coses del nostre entorn vagin més o menys bé. D'aquí que abans de comprovar si els hem tirat endavant, donem una ullada als titulars més recents dels mitjans de comunicació per tenir pistes de com està anant la cosa d'un any que havia de ser millor: estem en plena tercera onada de la pandèmia i les noves variants del coronavirus, com la britànica i la sud-africana, podrien fer augmentar el nombre d'infectats i morts arreu el món; l'economia segueix en recessió, i els indicadors són menys positius cada dia que passa; i per si no n'hi havia prou, hem patit inclemències meteorològiques que han fet estralls a tot arreu. Més coses que han passat en els dies que portem de 2021: hem vist una colla d'ultres assaltar el Capitol de Washington i algú ha tatuat la paraula Trump en un manatí, un mamífer aquàtic. ¿Oi que són prou proves que potser no ens espera un any especialment il·lusionant?

Amb aquest panorama, i tot el que ens ve a sobre, és ben segur que a finals de gener el cementiri de propòsits de Cap d'Any està ple de promeses incomplertes que han passat a millor vida. "El món està en flames, i en aquest context per què vols perdre 20 quilos?", es pregunta Asia Wong, directora d'assessorament i serveis de salut a la Universitat Loyola de Nova Orleans.

Miris on miris tot és decebedor

La professora Rebecca Fletcher s'havia proposat passar el mes de gener sense tastar ni gota d'alcohol. Ho va explicar al seu compte de Twitter: per Nadal havia pres més vi que de costum i havia decidit estar una bona temporada sense beure. Va durar dues setmanes, tal com va publicar aquesta anglesa de 49 anys a les xarxes socials: "Ho sento, però això de tenir un gener sec no ha funcionat", va escriure, i acompanyava el comentari d'una foto d'un got de prosecco italià.

Feta la gràcia, tot seguit va justificar-se. Havia tornat a beure vi després de sentir-se frustrada per les notícies que no paren d'arribar-li sobre el covid-19 al Regne Unit, on les últimes setmanes ha pujat descontroladament i els seus habitants es troben en confinament pràcticament total. Sumada a la incertesa general hi ha la que tenen els professors, que no saben quan tornaran a la feina: "Tot són males notícies, i afegeix-hi que a Anglaterra fa molts dies que plou", explica Fletcher.

Respecte a tornar a pràctiques que ens havíem promès abandonar, Sarah Wakeman, especialista en addiccions de l'Hospital General de Massachusetts, a Boston, explica que estem en "un moment sense precedents" i és totalment comprensible que no aconseguim alguns objectius que ens havíem marcat. La doctora remarca que, amb els temps que estem vivint, no ens hem de sentir avergonyits o decebuts. El problema és que sovint, si s'ha deixat de cop un costum com beure alcohol diàriament, al tornar-hi, enmig d'aquest context de pandèmia, algunes persones beuen "més intensament quan s'hi posen de nou", explica Wakeman.

Saber dir que no

Un altre cas de propòsit de Cap d'Any incomplert és el del professor de periodisme de la universitat de San Diego Nathian Shae Rodriguez. S'havia promès dues coses: aprendre a dir no més sovint i respondre els correus electrònics amb més celeritat. La seva incapacitat per negar-se a les propostes que li arriben fa que es passi el dia fent favors: "Soc un professor mexicano-americà de primera generació i gai –explica Rodríguez–, no hi ha dia que no em demanin consells o conferències sobre els drets dels gais i dels immigrants. O encara pitjor, que m'uneixi als diversos col·lectius solidaris", explica.

El seu propòsit tenia sentit, necessitava més temps per a ell. Durant els dos primers dies ho va aconseguir, va rebutjar educadament totes les peticions per formar part d'assemblees o d'escriure cartes de recomanació a alumnes que quasi no coneixia. Llavors va venir el setge del Capitoli, a Washington, i tot se'n va anar en orris: "Els estudiants estaven atemorits i confosos i em van venir a buscar a través de les xarxes socials. Necessitaven la seguretat que les coses anirien bé, així que el meu propòsit de Cap d'Any de dir que no era impossible".

Segons explica Asia Wong, la manera més eficaç de mantenir un propòsit de principi d'any és recordar que tenim onze mesos més per assolir els objectius: "Els últims dies de desembre són bons moments per fer balanç, però el millor a l'hora de comprometre's és fer un pla a un any vista". Que no caigui tot el pla les tres primeres setmanes, sinó fer-lo més realista.

Així doncs, el millor és no córrer. A poc a poc i bona lletra. A més, hi ha alguna bona notícia per alegrar al personal: els dies ja s'allarguen, el sol es pon més tard i un geòleg va trobar una formació rocosa que s'assembla a una galeta.