Tradicions
Estils 29/10/2022

Cementiris, museus sota el cel

Més enllà de ser espais on preservar les restes dels difunts, molts cementiris s’han convertit en autèntics museus a l’aire lliure. Us en descobrim set que fareu bé de visitar

5 min
Un detall d'una escultura de Josep Llimona al cementiri d'Arenys de Mar

BarcelonaCoincidint amb les festivitats de Tots Sants i Tots els Fidels Difunts, els dies 1 i 2 de novembre és tradició visitar els éssers estimats als cementiris, jornades de record en què se'ls porten flors o es té cura de les seves tombes i làpides. Però les visites als cementiris, més enllà d’aquest tema personal, s’han convertit també en tot un fenomen cultural, ja que els espais funeraris de ciutats i pobles amaguen històries i llegendes sorprenents i panteons i tombes monumentals que formen part del nostre patrimoni cultural.

Tenint en compte la importància d’aquest patrimoni, entre el 2019 i el 2021 es va desenvolupar el projecte Art Funerari, que va ser coordinat des del vicerectorat de patrimoni i activitats culturals de la Universitat de Barcelona pels professors del departament d’història de l’art José A. Ortiz i Ramon Dilla Martí, tots dos doctors en història de l’art, així com per la Dra. Maria Torras Freixa. L’objectiu va ser reunir una sèrie d’especialistes en arqueologia, història, art i antropologia principalment, amb els quals oferir una visió àmplia cronològicament sobre el fenomen de la mort i els seus principals testimonis patrimonials i artístics a la ciutat de Barcelona. Com expliquen Ortiz i Dilla, "volíem oferir a la ciutadania l’oportunitat de revisitar els cementiris de Barcelona no únicament com a espais de mort, sinó sobretot com a espais de lleure i de delectació, en part per reconciliar la societat amb el seu patrimoni".

En el context dels cementiris, el concepte art funerari, com explica Ramon Dilla, "ens porta a parlar d’escultura i d’arquitectura, però també d’altres materialitats artístiques com el treball del metall, el mobiliari de l’interior dels panteons o, fins i tot, els epitafis, que fan al·lusions poètiques sobre la persona finada i la transcendència del més enllà". Tot un patrimoni que a poc a poc s’ha anat posant en valor, tot i que encara costa veure els cementiris com a espais artístics o d'interès cultural. "La mort és encara un tabú a la nostra societat contemporània –reflexionen José A. Ortiz i Ramon Dilla–. Ens fa por parlar de la mort i es fa difícil visitar un cementiri si no és per visitar els nostres familiars. Les visites guiades que exploren els cementiris com a espais patrimonials són un bon sistema per naturalitzar el tema i permetre un discurs més ampli on poden aflorar elements artístics, històrics o antropològics, juntament amb la conservació de la memòria individual o col·lectiva".

L’art funerari és una aplicació pràctica dels estils vigents a cada època. "Passejant pels cementiris que comencen a desenvolupar-se, majoritàriament, a partir del segle XIX, podem copsar exemples de neoclassicisme, d'academicisme, de modernisme, de noucentisme i, fins i tot, de solucions lligades als llenguatges de les avantguardes o del racionalisme", expliquen els historiadors de l’art. I afegeixen que aquestes visites ens ajuden a comprendre el tractament que s'ha fet de la mort al llarg de la història: "No hem d’oblidar que els cementiris són un reflex de la ciutat que els envolta i de les seves classes socials". Per a Ortiz i Dilla, els cementiris són museus a cel obert: "Hi ha peces dignes de les col·leccions museístiques, però que es troben al lloc per al qual van ser creades. Entendre els cementiris com a espais patrimonials és també un sistema de fer difusió de la riquesa i de la necessitat de tenir cura d’aquest patrimoni". Per tot plegat, els historiadors de l’art conviden a visitar i conèixer els cementiris per poder "conèixer la nostra pròpia història a través dels personatges que la van fer possible". "Podem veure creacions d’escultors i d’arquitectes de renom. Podem aprendre a respectar la natura que envolta alguns dels cementiris. Podem conèixer les simbologies que al llarg dels anys han estat metàfores del final dels dies. Podem disposar d’un moment de tranquil·litat per reflexionar en un món convuls. Són molts els motius que fan interessant la descoberta d’aquest patrimoni", conclouen.

Si voleu començar a descobrir aquest patrimoni, aquí teniu algunes propostes.

1.

Cementiri del Poblenou (Barcelona)

El primer diumenge de cada mes podeu fer una ruta guiada per descobrir el valor artístic d’aquest cementiri, en una visita que us traslladarà a la Barcelona del segle XIX a través dels diferents panteons i dels personatges que hi ha enterrats. En el marc de la festivitat de Tots Sants, també s'hi fa una ruta nocturna.

El cementiri del Poblenou
2.

Cementiri d’Arenys de Mar (Maresme)

Situat al capdamunt del turó de la Pietat, és un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Salvador Espriu va convertir-lo en mite literari amb l'obra poètica Cementiri de Sinera. A l’interior hi ha alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d'artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.

L'escultura de Josep Llimona al cementiri d'Arenys de Mar.
3.

Cementiri d’Olius (Solsonès)

A Olius hi ha un dels cementiris més peculiars de Catalunya, construït el 1916 seguint l'estil modernista. Dissenyat per Bernardí Martorell i Puig, es caracteritza per estar molt integrat a la natura. Combina les roques caigudes de la muntanya, símbol de la mort, amb les fulles d’alzines sempre verdes, símbol de vida.

L'entrada del cementiri d'Olius.
4.

Cementiri de Portbou (Alt Empordà)

Com altres cementiris mariners, està construït a tocar del mar. Compta amb una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist i una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamin, mort a Portbou. A l'esplanada que hi ha davant l'entrada del cementiri hi ha el memorial dissenyat per l'artista israelià Dani Karajan, un túnel de metall en pendent que baixa fins al mar.

Les vistes des del cementiri de Portbou.
5.

Cementiri d’Igualada (Anoia)

Una proposta ben diferent és la visita al cementiri nou d’Igualada, edificat entre el 1985 i el 1994, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Es considera una de les obres més poètiques de l'arquitectura catalana del segle XX, i va ser guardonat amb el premi FAD d'arquitectura. Es va idear no només com a lloc de descans i de memòria per als difunts, sinó també com un espai per passejar i de reflexió i diàleg amb la natura.

El cementiri nou d'Igualada, edificat entre el 1985 i el 1994, és obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós.
6.

Cementiri de Cardedeu (Vallès Oriental)

Una petita joia modernista poc coneguda, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. És un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars de tot el territori. Es va construir entre el 1919 i el 1920 i encara avui conserva l'estructura i l'essència originals. Es troba al pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i està construït amb pedra granítica.