Cinc ‘bars Manolo’ de Barcelona amb molt d’encant

BarcelonaEl Tour de França en una televisió de tub. Una col·lecció de jubilats descamisats que fan el cigaló a la barra mentre un d’ells comenta l’actuació de taekwondo de la neta. El soroll de les escurabutxaques en una cantonada. Cadires de fòrmica i una baieta sospitosa que neteja les taules de marbre. Molts bars Manolo tenen mala fama -sovint merescuda-: estan bruts i l’amanida russa prega que se li apliqui l’extremunció. Tot i així, n’hi ha que són bars Manolo simplement perquè no han canviat la decoració del local des de fa “cinquanta anys” i perquè no són hipsters, que és el que es porta ara. Sense pretensions ni postureig, els bars que hem seleccionat ofereixen menjar de qualitat a un preu molt assequible. I, a més, en tots us sentireu com a casa.

Bodega Montferry

Un jove amb camisa de quadres diu “adeu” a l’aire i recull un entrepà embolicat amb paper de plata que s’endú sota el braç. Els anuncis de la ràdio es barregen amb els crits dels que dinen i beuen a la barra, més típics del vermut de diumenge que d’un migdia de dimecres. Aquest 18 de juliol farà quatre anys que la Raquel i el Marc van posar-se darrere la barra de la Bodega Montferry, substituint un matrimoni que la va regentar durant quaranta-vuit anys. D’aquella època encara en queda algun client i el local està intacte: sis botes de vi a granel presentades damunt una taula de marbre: Priorat sec, Gandesa daurat, Moscatell, Vi de Porto i vermut. Un tirador de cervesa artesana i la barra feta amb rajoles bastant antigues. El menú? “Està tot escrit a les pissarres de les parets”, explica en Marc, i assegura que tots els platets estan fets amb amor. Tot està molt bo, però sobretot no us perdeu les croquetes de rostit, que són nivell Masters del Universo.

Bodega Manolo

“Foie al Porto amb poma, bacallà gratinat amb alls i pebrots escalivats (que així no repeteix), i peus de porc amb bolets al forn”. El Manolo recomana aquests plats de la seva bodega, tot i que assegura que “en podria haver escollit d’altres perquè tots estan molt bons”. La Bodega Manolo la va obrir el seu pare, que també es deia Manolo, però de moment no hi ha cap pròxim Manolo a la vista. “Potser serà un xino-manolín ”, diu ell. A pocs metres de la plaça Rovira, la bodega s’estén darrere les cortines de punt que donen la benvinguda a la gent del barri i també a algun turista despistat. La cuina és de mercat i “sense pretensions”. “El que més m’agrada d’aquesta feina és quan provo de fer un plat nou i surt bo... com ara els musclos saltejats amb albergínia”. Apunteu-lo a la llista d’obligats.

Los Pescadores

La Barceloneta de tota la vida segueix existint. I si no us ho creieu, ho podeu comprovar anant a fer el menú de migdia a Los Pescadores. Un jove amb banyador i xancletes li demana al seu pare si prefereix arbequines o picual. “I qué más da! ”, li respon mentre para la taula que ha col·locat davant de casa seva per sopar, a la vorera del carrer Maquinista. Uns metres més enllà, a la terrassa de Los Pescadores, les taules s’omplen de veïns i una mare es queixa perquè el nen se li ha tirat al mar en calçotets. Els porticons renovats del bar poden despistar -perquè són massa moderns-, però l’ambient i la carta no enganyen. El menú és casolà i barceloní, herència de les sis generacions de la mateixa família que al llarg de molts anys s’han fet càrrec d’aquest bar. I alguns clients, que també són de la sisena generació, hi van a dinar cada dia, com si fos el menjador de casa seva.

Bar Casi

“Què fas?”, pregunta una clienta. “Com que m’has dit que no volies la llet massa calenta, dono voltes per refredar-la. Vaig a la plaça Rovira i torno”, bromeja en Xavi, que ja fa anys que li va agafar el davantal al seu pare, el Casi, fundador d’aquest bar l’any 1978. A la paret, damunt unes estovalles de paper que fan de paspartú, hi ha una foto de sis jubilats. Són les vuit del matí i en Xavi serveix els seus clients amb una desimboltura que aixeca l’ànim a qualsevol. El menú de migdia és conegut més enllà del barri i, fins i tot, més enllà de Catalunya. Verdures de l’hort, escalivada a la llenya, embotits de pagesos d’Igualada. A la pissarra hi diu: “ No esperes tenerlo todo para disfrutar de la vida, ya tienes la vida para disfrutar de todo ”. No cal preguntar-li, la frase l’ha escollit en Xavi. Potser és per això, i per la senzillesa que se serveix a cada plat, que encara que aquest bar no ve de passada a ningú, cada dia s’hi fan cues per entrar-hi.

Las Delícias

Són les sis de la tarda i al bar Las Delícias s’hi barreja una audiència que convida a apagar el mòbil i repassar el personal. A les cadires de fusta del bar s’hi asseuen els clients de tota la vida -els que ja venien abans que el Manolo i l’Elisabet agafessin el bar ara fa nou anys-, els guiris de torn, que seguint la guia alternativa s’han atrevit a creuar la ciutat i han arribat a aquest lloc recòndit, i un petit grup d’adolescents que fan la cervesa de camí als búnquers per instagramejar Barcelona durant la golden hour. Al bar Las Delícias s’hi ha d’anar expressament però sempre val la pena, sobretot en aquesta època: seure a la terrassa inclinada, arrancar la nit amb patates suïsses -la seva tapa amb més èxit- i continuar amb un assortit clàssic de tapes abundants -no fallareu amb cap-: del pincho moruno al braó de porc, passant pels calamarsets. I d’aquí, directes al sofà.