Nova YorkÉs veritat, la sentència de mort dels stilettos —el taló alt inventat a la dècada dels 50 que eleva el peu i transforma la silueta femenina perquè sembli feta a mida per al plaer de la mirada masculina— ha resultat ser força exagerada. La sentència va sonar amb força durant els dies de treballar des de casa i d'aïllament social per culpa de la pandèmia de coronavirus, però ha passat a la cacofonia de la història. La tornada a l'oficina ha comportat també la tornada de les sabates més formals. I això, malgrat que hi ha un gran consens entre els podòlegs a dir que els talons alts i prims no són bons per a l'estructura de l'esquelet de ningú.
Llavors, què passa? Doncs bé, un estudi publicat per la revista BMC Public Health suggereix que, tot i els aspectes físics negatius associats a l'ús dels talons, també aporten aspectes psicològics positius. Tot i que els talons d'agulla forcen els músculs de les cames i inclinen la pelvis cap enrere —cosa que fa desplaçar el centre de gravetat endavant i exerceix una enorme pressió sobre la part frontal de la planta del peu i l'esquena—, també allarguen les cames i augmenten l'alçada de qui els porta, amb la qual cosa ofereixen sensació d'empoderament.
De fet, segons Tara Swart, neurocientífica i professora titular del Massachusetts Institute of Technology (MIT), la predilecció pels talons pot estar enterrada en la part més profunda del nostre subconscient. En l'època de les cavernes, l'alçada era un avantatge evolutiu que permetia a les dones caçadores i recol·lectores arribar a aliments que, d'una altra manera, eren inaccessibles. A més, aquesta postura amb els pits i el cul cap enfora oferia un altre avantatge (per dir-ho d'alguna manera) en el joc reproductiu. "Ho tenim codificat a les nostres neurones i prejudicis", diu Swart.
Quan vaig trucar a Tamara Mellon —exdirectora creativa de Jimmy Choo, fundadora d'una marca de sabates homònima i defensora dels talons d'agulla— per preguntar-li per què es continuen venent tan bé, em va respondre: "Els talons generen un estat d'ànim i un canvi psicològic, com quan fas la postura de Wonder Woman per guanyar confiança en tu mateixa. El llenguatge corporal canvia, els músculs estan en tensió i no hi ha res més poderós que mirar algú als ulls, en comptes de mirar-lo cap amunt".
"Moltes dones en posicions directives amb qui parlo fan servir els talons com a arma de poder", afegeix Mellon. Però no només els fan servir les altes executives. Quan Nikki Haley, destacada política del Partit Republicà dels EUA, va anunciar la seva candidatura a la presidència del país, va dir: "Haurien de saber això de mi: no suporto els assetjadors. Quan els tornes el cop, els fa més mal si portes talons".
Tot això indica que els talons d'agulla no desapareixeran aviat. La diferència entre els vells temps i els actuals és que ara formen part d'una varietat d'opcions. Dels deu tipus de talons més venuts per la casa Melons, quatre són sabates amb taló d'agulla i la resta són sabates amb taló gruixut o planes.
Això es pot veure com una reivindicació dels talons d'agulla —convertir en arma una sabata ideada per transformar les dones en Barbie— o com la complicitat de les dones amb el seu propi dolor. Jo opto per veure-ho com un exemple més que la roba s'ha optimitzat per a l'usuari, en comptes d'optimitzar-se per a la societat. Al capdavall, la llibertat d'escollir quines sabates vols portar és el que destaca.
A més, és possible guanyar alçada i mitigar-ne alguns mals. Els problemes causats pels talons d'agulla, com va escriure Sajid A. Surve per a l'Associació Nord-americana d'Osteopatia, tenen menys a veure amb l'alçada real del taló que amb la inclinació de la sabata. Si la part frontal del peu està sobre una plataforma, significa que la inclinació real és més baixa (i, per tant, més còmoda).
Si optes pels talons, això sí, recorda de fer estiraments dels peus i la part posterior de les cames cada nit. O sigues estratègica a l'hora de triar sabates. "Acostumo a viatjar amb sabates planes i després me les canvio i em poso sabates més altes en funció del que exigeixi l'ocasió", explica Swart. "És un bon equilibri". I no és un joc de paraules.
Els problemes de salut que comporten
Els professionals de la salut fa temps que alerten de les conseqüències negatives de l'ús freqüent de les sabates de taló. Metges, podòlegs i altres especialistes expliquen que portant talons canvien les posicions articulars del peu, perquè està inclinat i fa que el pes es carregui a la zona del davant. Els principals problemes que es poden trobar són que la curvatura de l'esquena s'incrementi a causa de la posició forçada i pot suposar dolors lumbars, a banda de problemes més concrets als turmells, genolls i malucs. Un exemple ben sabut és el de la reina Letícia que, per l'ús continu d'aquesta mena de sabates, té una malaltia coneguda com a metatarsàlgia crònica, segons han publicat diverses revistes del cor, que li causa molts dolors al peu. Una altra cara coneguda que ha patit les conseqüències de l'ús massa freqüent d'aquestes sabates és la dissenyadora Victoria Beckham, que ha desenvolupat fins i tot una hèrnia discal i una anomalia al peu dret. O l’actriu Sarah Jessica Parke, que també n'ha patit les conseqüències tot i ser una amant declarada dels talons.
Els professionals de la salut alerten que l'ús continu dels talons també pot causar lesions a la pell, com galindons o durícies.
