Estils 17/10/2020

De jardí en jardí Diagonal enllà

Del Turó Park a Esplugues: us proposem una ruta urbana per la sortida de Barcelona

Mar Calpena
6 min
Jardins de Vil·la Amèlia

BarcelonaAra que la mobilitat és limitada, les excursions a peu ens permeten mirar la ciutat amb ulls diferents, i omplir els ulls de verd alhora que descobrim alguns aspectes desconeguts del patrimoni i la flora. Us proposem una ruta que ens durà fins al centre històric d’Esplugues, tot vorejant jardins romàntics i antics horts. Una ruta que, per cert, podem fer en part en transport públic i on no faltaran les temptacions on aturar-nos, sobretot si la feu amb nens. La ruta segueix el traçat de l’avinguda Diagonal fins a la B-23, on agafa la bicivia que hi discorre paral·lela, la travessa, i entra a Esplugues. Tant al principi com al final del camí trobarem nombrosos establiments on comprar aigua, però són menys freqüents en el tram intermedi de Palau Reial a Esplugues. Cap dels parcs no és gaire gran, però si us dediqueu a explorar-los a fons, aquesta excursió us pot durar gairebé mig dia. I com us dèiem, podeu fer una mica de trampa agafant l’autobús o el bicing en el tram de Diagonal o quedant-vos a mig camí gaudint del sol de la tardor. La ruta és vostra!

Primera etapa: El Turó Park

El Turó Park ens explica la història d’una ciutat que va ser, la de la Barcelona de principis del segle XX i les seves classes benestants. Aquest parc, que en aquell moment ocupava una superfície més gran, va ser urbanitzat el 1912 per albergar-hi un parc d’atraccions. El fet és que el 1929 ja havia deixat d’estar de moda, i una part va ser cedida a la ciutat a canvi del permís per urbanitzar-ne l’altra. D’aquella època en queda el petit escenari on es feien representacions teatrals, però el parc destaca per altres aspectes, com les seves estàtues dedicades al món de la literatura, el seu estanc romàntic amb nenúfars o el seu bosquet d’alzines.

Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília

Agafem de nou la Diagonal i seguim avançant en direcció a la sortida de Barcelona. A l’altre costat passareu una zona comercial, amb l’Illa Diagonal i El Corte Inglés, però si voleu fer compres, us recomanem que us espereu al final del recorregut perquè és a dues passes del centre comercial Finestrelles i us estalviareu carregar paquets. Seguiu fins a la plaça Maria Cristina, pareu un moment a llegir la placa que recorda els antics poblats de barraques en aquesta zona ara tan exclusiva, continueu recte fins al carrer del Doctor Ferran i tombeu a la dreta, amunt. Seguiu una estona i anireu a petar als jardins de la Vil·la Amèlia. Com passava amb el Turó Park, aquests jardins també van ser una donació a la ciutat dels terrenys d’una antiga finca amb el mateix nom. Es tracta d’uns jardins plens de racons per descobrir, des d’un turonet que abans coronava una cascada, un estany circular amb una dríada i l’estàtua d’un faune que encanta serps, a més de vegetació impressionant. Si travesseu el carrer Santa Amèlia, trobareu l’entrada als jardins de la Vil·la Cecília, que abans formaven part de la mateixa finca que els anteriors, però que tenen un estil molt diferent. A l’entrada, mig oculta pels xiprers, hi ha la inquietant estàtua d’Ofèlia ofegada que ens endinsa en un espai semilaberíntic on hi ha un centre cívic i un parc de jocs… per a la gent gran.

El Palau Reial

Torneu cap a la Diagonal, que encara ens queda camí! La següent etapa és el Palau Reial, antiga residència que Barcelona va fer per a les visites d’Alfons XIII, però que des del 1931 ha sigut patrimoni de la ciutat amb diversos usos. Els seus jardins, d’estil romàntic, són un goig per passejar-hi, i els seus arbres alts ofereixen una ombra deliciosa sota la qual seure a llegir o deixar passar el temps. Hi trobareu dos estanys; dues obres primerenques de Gaudí -la font d’Hèrcules i un petit umbracle- i una casa de jocs dissenyada per Benedetta Tagliabue i Enric Miralles. L’estàtua que us rep a l’entrada del parc és de l’escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat. Recordeu-la, que la tornarem a trobar.

El roserar del Parc Cervantes

Allà on els jardins del Palau Reial són ombrívols, les grans esplanades del Parc de Cervantes, quasi ja a la sortida de Barcelona, són lluminoses. L’estrella d’aquest parc són les roses, una col·lecció de 10.000 rosers de tot el món que són un veritable viatge també per a l’olfacte, i que llueixen esplendoroses fins a la tardor, tot i que és a la primavera, quan s’hi celebra el Concurs de la Rosa Nova, que el parc viu la seva esplendor. Hi ha fins i tot un jardí d’aromes a l’entrada, i, aquí també, una altra estàtua d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, Serenor.

El tram intermedi

Aquest tram és el de menys distraccions del camí, i on és possible que necessiteu més fer servir l’aplicació de mapes del telèfon, però malgrat això també té els seus encants. Agafeu la bicivia que surt del lateral del Parc de Cervantes en direcció sud. La via, que es va inaugurar fa un parell d’anys, discorre paral·lela al traçat de la carretera i té carrils per a bicicletes i vianants, que en alguns punts s’eixamplen per crear un mirador -gairebé a l’altura d’on hi havia el mitiquíssim restaurant de banquets Los Tres Molinos i s’hi troba un supermercat, que en conserva l’arquitectura-, i on és possible aturar-se un moment. Seguiu la bicivia fins que trobeu un pas semisoterrat sota la carretera, travesseu-lo i anireu a petar davant un altre restaurant de banquets, La Masia, i una rotonda. Agafeu el carrer que enfila cap a la dreta, i després d’uns cinc minuts d’ascensió no gaire agraïts tindreu la recompensa d’anar a petar als majestuosos Jardins de Ca n’Hospital, que, en forma de terrasses, ocupen una antiga finca pairal del segle XV que va ser propietat de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu i voregen el Parc dels Torrents. Passareu davant l’antic molí d’aigua que recollia el pas dels torrents que baixaven de Sant Pere Màrtir. Aquí va viure la poeta i escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, que ja hem anat coneixent pel camí, i de la qual en podreu veure una mica més avall el commovedor grup escultòric Al·legoria de les víctimes de les guerres. Aneu baixant pel caminet que serpenteja sobre les terrasses, i a mà dreta anireu veient la silueta del campanar i d’algunes antigues masies.

A Esplugues

Deixeu els Jardins de Ca n’Hospital travessant la porta modernista de ferro forjat, atribuïda a Puig i Cadafalch, i baixeu pel carrer Sometents fins a una altra rotonda, però en lloc d’agafar-la tombeu a la dreta pel serpentejant carrer Montserrat i fiqueu-vos de nou a la zona de parc. Pujant per un mirador, arribareu a un singular conjunt d’antigues masies que us faran viatjar en el temps fins al segle XIX. Seguiu i arribareu a un altre carrer, a mà dreta teniu l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, i en direcció oposada, el convent de Santa Maria de Montsió, amb un bellíssim claustre gòtic que abans va estar en dues localitzacions de Barcelona (al carrer Montsió i a la rambla de Catalunya) fins que la comunitat es va traslladar aquí el 1948. Es pot visitar l’últim diumenge de mes (però comproveu-ho abans al 93 371 33 50 perquè la pandèmia tot ho destarota!). A partir d’aquí, gairebé al final de la ruta, teniu diverses opcions. Podeu seguir explorant el centre històric d’Esplugues, que té molts altres encants, seguint la cartelleria de la ruta De la mà d’Esplugues, o baixar altre cop fins a l’Ajuntament, on es pot agafar el Tram de tornada a Barcelona.

stats