Obre a Barcelona una nova botiga de 400 m² dedicada al còmic

BarcelonaUn barri són moltes realitats que conviuen. I les botigues i comerços formen part imprescindible de la personalitat, bategant i viva, d’un barri. A Gràcia, on interaccionen molts influxos –restauració, tradició, oci, demanda immobiliària–, acaba d’obrir una botiga potser inesperada però sens dubte carregada d’intangibles consubstancials a Gràcia. ECC Còmics, immens establiment –on hi havia la històrica Acadèmia Blancafort, a Bonavista amb Torrent de l’Olla– ple de lleixes a rebentar de material des del terra fins a gairebé el sostre. Còmics de tota mena, per satisfer tots els gustos, demandes i aficions i també, i això és potser el més important, per crear-ne i alimentar-ne de noves. És el que més destaca Alberto Benavente, coordinador de botigues d’ECC: “El còmic té un públic molt fidel, però des de fa anys a tot el món es fan esforços per crear nous lectors, nous hàbits de lectura que permetin eixamplar la base lectora tant com sigui possible”. Per fer-ho, no hi ha res millor que un catàleg el màxim d’exhaustiu format, d'una banda, per les destacades exclusives editorials d’ECC –DC Còmics (Superman, Batman, etc.), manga, Walking Dead, Tortugues Ninja, Sonic, Invencible...– i, de l’altra, per tota la resta d’edicions no pròpies que col·lapsen el mercat del còmic de propostes diversíssimes. Els còmics –amb totes les seves varietats, novel·la gràfica inclosa, esclar– són tan sols una part de l’oferta de la botiga. L’altra meitat és el copiós marxandatge adherit al camp semàntic inabastable de l’univers del còmic. Aquest marxandatge es concreta bàsicament amb l’inacabable univers de les figures. Així, qui per exemple sigui fan de Star Wars té al seu abast tota mena de figures i joguines, des d’edicions modernes i reedicions fins a algunes joies vintage d’elevada cotització.

ECC –integrada dins l’empresa Catálogo del Cómic, fundada el 1995– està en actiu des de l’any 2012. No és aquesta la primera botiga que obren. En tenen una al centre comercial Les Arenes, una altra a Alacant i una altra a Alcorcón. Fins fa poc també tenien comerços de més petit format a Barcelona –Cosmic, Cosmic Wars i Cosmic Manga–, però amb l’expansió que ha suposat l’obertura a Les Arenes i ara a Gràcia, s’ha optat per tancar-les i centralitzar esforços. L’elecció del local per a “la botiga grossa” era important. I aquí arribem a una altra de les necessitats que l’empresa ha vist clares i que Benavente emfasitza: “La importància de contribuir a la personalitat del barri”. En aquest sentit, després d’un any i mig de preparació, permisos i reformes, el 25 de febrer va obrir finalment la botiga i amb molt bona acollida veïnal i de clientela. La Marga viu al veí carrer del Perill i li agrada molt la botiga i l’animació que comporta, sobretot a les tardes i els caps de setmana. Hi ha badat una mica, però està postergant la visita definitiva: “Vull venir amb els nens perquè segur que trobem coses que els agradin”. “I per quina zona buscareu?”, “Segurament pel manga”. Els públics de la botiga –porten pocs dies però ja tenen experiència d’anys en l’observació– varien segons les franges horàries. Els matins són per a turistes, viatjants, estudiants pròxims, visitants en estada de negocis i, en canvi, les tardes són més per a públic aficionat i coneixedor que ve expressament quan surt de treballar. El Rubén està entusiasmat mirant les figuretes de Marvel i DC i agafant idees per a l’imminent aniversari de la seva parella. No hi ha dubte que els superherois són una aposta segura, encara més gràcies a la llarguíssima saga de pel·lícules que habiten als cinemes i les plataformes des de fa uns anys.

Les arts en contacte són també, a parer de Benavente, una clau important. Els vasos comunicants entre l’edició, el cinema, les sèries, les plataformes, les joguines, per aconseguir que tot sumi. “Estem sempre atents a què passa allà fora, a les modes, el vaivé de les marques, els interessos de la gent”. Sense perdre de vista, esclar, la fórmula magistral del retro, allò que alimenta l’imaginari, el que forma part d’un mateix des de la seva infància i li ve de gust continuar consumint, o bé retrobar-s’hi. La famosa i sempre mal anomenada nostàlgia. “Allò que vam tenir i vam perdre en una mudança o els pares van llençar fent endreça o bé allò que mai vam poder tenir per falta de poder adquisitiu”. Per satisfer aquestes passions existeixen els camins del col·leccionisme i de les reedicions.

Els clàssics, esclar, habiten també a les lleixes d’ECC. Clàssics com Tintín, Astèrix, el Capitán Trueno, Ot el Bruixot, i tot l’univers Bruguera amb Mortadel·lo i Filemó al capdavant. Benavente vol fer èmfasi en una qüestió ja mencionada abans: “l’eixamplament de la base lectora dels còmics”. I posa un exemple: als Estats Units ja fa anys que les editorials de còmics visiten periòdicament les escoles per presentar les seves novetats, per testar què funciona i què no tant. Sorgeixen així els coneguts young adult, còmics adreçats a públic en el trànsit entre l’adolescència i la joventut: “Captar-los per la causa del còmic i aconseguir que s’hi quedin”. Exemples? Doncs Heartstopper –amb sèrie a Netflix– i Scott Pilgrim.

En la personal i encara iniciàtica recerca d’acceptació –veïnal i generalista– ECC Còmics s’ha topat ja amb un petit incident: la retolació única en castellà que a les xarxes socials ha tingut contestació i suspicàcia. Amb capacitat de reacció ja s’ha resolt. Benavente atribueix l’error a les presses finals per obrir –no van arribar a temps els cartells en català– i descarta cap mala fe.