Estils 26/08/2020

Posa flors a l’estiu

Aprèn a crear rams de flors silvestres amb una mica de creativitat

Natàlia Costa
4 min
Centre de flors de Brandon McLean

Les passejades a la fresca, les postes de sol i els bivacs a l’aire lliure ens omplen de natura aquestes jornades. Si t’enlluernen les flors i no et resisteixes als seus encants, pots reproduir-ne miniatures per tenir a casa i intentar convertir-te en un aspirant a artista floral. Per començar, només et calen una mica de creativitat i nocions de disseny. Joan Miquel, florista des de fa 33 anys i amb una botiga en línia, Flors Joan, explica que no resulta difícil, i afegeix: “Si fas un ram per a casa, t’agradarà més o menys a tu, però el que és difícil és haver-lo de vendre, i a la persona que l’hagi de comprar que li agradi”. L’artista floral i docent a l’Escola de Disseny Floral de Barcelona Daniel Santamaria avisa que normalment es confon el que és un grapat de flors amb un “bon ram de mà o un bouquet floral”, i assegura que per crear un manat de flors i posar-lo en un gerro no cal cap tècnica, ja que “no té cap dificultat, per això es diu manat de flors”. A l’altre extrem, defensa que per crear o fer un bon ram de mà, que transmeti una emoció i sigui adequat a un espai d’interiorisme, o respongui al gust de la persona que el rep, “cal seguir unes pautes tècniques”.

Equilibri, qüestió d'harmonia i bellesa

Posa  Flors A l’estiu

Per començar, Miquel assegura que cal pensar a qui va adreçat el ram: per exemple, cal plantejar-se si el destinatari és una nena, una persona gran, una persona alegre o si té preferències de colors, i proposa que si el ram és per a una nena petita “ha de ser més petitet i apinyadet”, mentre que si és per a una persona més gran, s’hi poden posar colors més vistosos. Igualment, Santamaria assegura que per començar només cal plantejar-se per quin motiu s’està fent aquest ram: “En aquest moment comença el procés creatiu, l’etapa de desenvolupament i execució del ram”, diu. Com a norma bàsica, per a Santamaria, cal tenir present que “l’equilibri és harmonia, i l’harmonia és bellesa”. Aquest equilibri cal buscar-lo, segons el seu criteri, en les proporcions, el color i la tria de material floral i vegetal: “Aquesta suma fa que l’objecte floral sigui molt bonic”. Pel que fa a la bellesa final de la composició, Miquel ho equipara a la manera de vestir, que no és més maca o atractiva d’una manera o l’altra, sinó que hi ha persones a les quals agrada el color negre, blanc o rosa, mentre altres prefereixen anar vestides de rosa o blanc: “És molt relatiu, això del gust”.

Flor acabada de collir

Detall d'unes de les flors de Brandon McLean

Gustos a part, els atributs que ha de tenir un bon ram comencen, principalment, perquè la flor triada sigui fresca i de qualitat: “Que siguin flors acabades de collir i que tinguin una qualitat extra, acompanyades de bons verds per acabar de complementar el ram i també, si es vol, que les flors triades tinguin una harmonia de colors agradable a la vista”, diu. Per a Santamaria, els requeriments passen primer per una “manera de treballar total” i integral, així com per l’elecció del material floral, la tria del color i l’harmonia i les tonalitats que es volen usar. Finalment, la proporció i la tècnica també són ingredients destacats.

Compte amb els atributs

Un cop es té clara la idea de com es vol compondre el ram, Santamaria explica que la selecció de les flors exigeix fixar-se en la forma, les línies i el color: “És la selecció perfecta per a la creació d’un ram”. En realitat, el color és el primer que rep la persona a qui se li dona el ram, ja que “les varietats florals es descobreixen després”, diu. Avisa que cal pensar que es pot crear una harmonia complementària, en format de tríada o de quatre colors, “que són harmonies de contrast de color”, o crear una sola harmonia tonal o monocolor, tot dependrà del gust de qui elabori el ram. Miquel afegeix que, a l’hora de compondre un ram, es pot fer amb colors o tenir solament una tonalitat, com roses suaus, grocs, carabasses i blancs. Tanmateix, la teoria diu que la combinació s’ha de fer amb una harmonia de colors, “que no siguin colors molt estridents, que no facin mal a la vista i que la combinació quedi bé”.

Moltes mides i estils

Un dels centres de Daniel Santamaria

Pel que fa a la mida, també s’hi pot jugar. Segons Santamaria, tot depèn del format i del volum de les flors: “Normalment el públic en general prefereix més flor grossa i en format gran, culturalment és una preferència a la Península”, indica. Tanmateix, la seva opinió és que els rams més petits són més plens de detalls i que “són detalls que creen un luxe visual”. A més, defensa que aquesta perspectiva la donen detalls triats “amb molta cura” i que, treballats amb més emoció, creen un joc de ball entre els materials usats. Sigui com sigui, assenyala dos tipus de treballs florals: els decoratius, que serien tots aquells que no segueixen ni la forma, ni el creixement, ni l’hàbitat dels materials, i els naturalistes, que intenten respectar al màxim el creixement de la flor i els seus hàbitats.

Per a Miquel, la mida ha d’anar en funció de qui l’ha de rebre i el lloc on ha d’anar: per exemple, si és per posar en un gerro, o com a centre d’una taula. En qualsevol cas, Miquel avisa que les flors es poden combinar segons diferents paràmetres: per la llargada, l’amplada, o si poden combinar bé en un ram o no, si poden estar ben col·locades. A més, hi ha flors que pesen molt, d’altres que són molt fràgils i d’altres que tenen diferents textures, diferents necessitats d’aigua. També cal saber si, al tocar-se les unes amb les altres, es faran malbé: “És qüestió una mica d’experiència”, diu Miquel. Sigui com sigui, aquest és el moment d’explorar si som capaços de compondre un bon bouquet o si les nostres habilitats no superen la categoria de simple manat de flors. Que la seva bellesa es reveli davant dels nostres ulls.

Consells per elaborar un ram silvestre

  • Pensa primer quin tipus de ram vols fer
  • Demana permís al propietari del terreny abans d’agafar res
  • No descartis les flors urbanes de solars i aparcaments
  • No oblidis agafar verds per acompanyar les flors
  • Talla les flors a primera hora del matí o del vespre i posa-les en aigua de seguida
  • Talla una tija ben llarga per poder-les agrupar bé
  • Cull només el que hagis d’utilitzar
  • Usa guants i tisores, sense arrencar-les
  • Combina-les per colors i mides, sempre amb equilibri i harmonia
  • Juga a embolicar el ram amb paper, cordes i materials d’aparença natural
  • Un cop al gerro, retira les fulles que quedin submergides
  • Canvia l’aigua cada dia
  • Gaudeix de la fugacitat de les flors: és part de la seva poesia
  • Quan es panseixin, torna-les a la natura en forma de compost o planta les seves llavors
  • Per a idees originals, segueix a les xarxes East Hill Floral, Amy Merrick i Entre Tallos

Les flors de l’agost

Dins de l’ampli ventall de flors que ofereix la natura, les roses són les reines de flors per excel·lència. Daniel Santamaria assenyala que ja a l’antiga Grècia i Roma les usaven, també al Renaixement, a l’època barroca i en l’actualitat. Tanmateix, lamenta que la globalització “ha fet perdre el do màgic de les flors de temporada o de l’hàbitat més mediterrani”, tot i que ara hi ha un “gran auge” per usar flors més de quilòmetre zero o de la mateixa regió.

Joan Miquel afegeix que en l’assortit de flors mediterrànies hi ha moltes varietats, com les tromenies, els lliris, les roses, els crisantems, els lisiantums i altres, així com verds, com el solidago i la paniculata, que “es van venent bé i es cultiven aquí”. Com a flor de temporada, ara a l’agost les més habituals són les roses, els gira-sols, la lavanda, les dàlies, l’equinàcia, la zínnia, l’escabiosa, la calèndula, els lliris o les gerberes. Pel que fa als verds per acompanyar els rams de flors, trobem la paniculata, l’eucaliptus, les tuies i les leders. A jugar!

stats