Preocupació, estrès i ansietat: quines són les diferències?

Nova YorkÉs possible que, com a mínim, una vegada al dia, sentis preocupació, estrès o ansietat. Quasi 40 milions de nord-americans pateixen algun tipus de trastorn d'ansietat, segons dades l'Associació d'Ansietat i Depressió dels Estats Units (ADAA, en les sigles en anglès), i a l'estat espanyol es calcula que actualment el 15% de la població pateix ansietat o estrès, segons dades d'aquest 2023 de la Confederació Salut Mental Espanya.

Si travessem un moment difícil i no sabem identificar gaire bé el que ens passa, pot ser que ens acabem preguntant quin és exactament el sentiment que experimentem: preocupació, estrès o ansietat. ¿Sabem reconèixer-ne la diferència? Pel que sembla, no sempre és així, i per això hem consultat dos experts perquè ens ajudin a identificar i fer més lleugeres aquestes situacions.

Què és la preocupació?

La preocupació és el que passa quan t'obsessiones amb pensaments negatius, resultats desconeguts o coses que podrien sortir malament. “La preocupació acostuma a consistir en pensaments repetitius i obsessius”, explica Melanie Greenberg, psicòloga clínica de Mill Valley, autora del llibre The stress-proof brain. “És l'element cognitiu de l'ansietat”, diu. Explicat en termes senzills, la preocupació té lloc només a la ment, no al cos.

La preocupació en si té una funció important en la nostra vida, assegura Luana Marquis, professora adjunta de psiquiatria de la Facultat de Medicina de Harvard i presidenta de l'ADAA. Quan pensem en una situació incerta o desagradable, com ara no poder pagar la quota d'autònoms o que ens vagi malament un examen, el nostre cervell s'estimula. Quan ens preocupem, es tranquil·litza. També és probable que la preocupació ens porti a resoldre un problema o a fer que actuem, un fet que és positiu. “La preocupació és una via que té el nostre cervell de resoldre els problemes que tenim amb l'objectiu de mantenir-nos fora de perill”, va explicar Marquis. “Quan ens obsessionem amb un problema, la preocupació deixa de ser funcional”.

Hi ha diverses qüestions que ajuden a reduir la preocupació. Una és destinar un pressupost temporal a la preocupació, és a dir un cert període de temps en el qual et permetis preocupar-te per un problema. Quan acabi aquesta estona redirigeix els pensaments de manera conscient. A banda, quan notis que estàs preocupat per alguna cosa, obliga't a pensar en quin serà el següent pas i a actuar. Finalment, escriu les teves preocupacions. La recerca científica demostra que només vuit o deu minuts d'escriure poden ajudar a calmar els pensaments obsessius. Com a conclusió: la preocupació només és útil si porta un canvi i no es converteix en un pensament obsessiu.

Què és l'estrès?

L'estrès és una resposta fisiològica relacionada amb un esdeveniment extern. Perquè comenci el cicle de l'estrès hi ha d'haver un factor estressant. En general, aquest factor és una circumstància externa, com una data límit per entregar un treball o una prova mèdica complicada. “L'estrès es defineix com una reacció als canvis de l'entorn o a forces que superen els recursos d'una persona”, diu Greenberg.

A la prehistòria, l'estrès era la resposta natural a l'amenaça, com quan una persona sentia la fressa d'un depredador entre els arbustos. Actualment, continua activant una resposta conductual, perquè desperta el sistema límbic i allibera adrenalina i cortisol, substàncies que ajuden a activar el cervell i el cos per combatre l'amenaça. Els símptomes de l'estrès inclouen ritme cardíac accelerat, mans suoroses i respiració ràpida poc profunda.

D'altra banda, hi ha l'estrès crònic, que arriba quan el cos ens queda en aquest estat de lluita o de fugida de manera contínua. En general, això es deu al fet que el problema no es resol, com passa amb les qüestions financeres o laborals. L'estrès crònic sol comportar problemes digestius, un risc més alt de patir malalties cardíaques i un afebliment del sistema immunitari.

Per reduir l'estrès es recomana fer exercici, una manera que tenim perquè el cos compensi l'augment d'adrenalina i cortisol. També es demana tenir clar què podem controlar i què no per centrar l'energia en el que sí que podem controlar i acceptar el que no podem modificar. Finalment, no comparem el nostre estrès amb el de ningú més. Cada persona respon de manera diferent a les situacions estressants. També cal recordar que l'estrès és una resposta biològica normal de la vida quotidiana.

Què és l'ansietat?

Si l'estrès i la preocupació són els símptomes, l'ansietat és la seva culminació. Té un element cognitiu (la preocupació) i una resposta fisiològica (l'estrès), cosa que significa que experimentem ansietat tant a la ment com al cos. "L'ansietat és el que passa quan t'enfrontes a molta preocupació i estrès", explica Marquis. Si l'estrès és una resposta natural a l'amenaça, l'ansietat és el mateix… només que tal amenaça no existeix. “L'ansietat, d'alguna manera, és una resposta a una falsa alarma”, assegura Marquis, que posa com a exemple una situació en la qual et presentes a treballar i un superior teu et mira de manera desagradable. Comences a manifestar totes les respostes fisiològiques d'una resposta a l'estrès perquè et dius a tu mateix que el teu cap està enfadat amb tu o que perilla el teu lloc de treball. La sang flueix, l'adrenalina corre, tens el cos en un estat de reacció de lluita o de fugida, però realment no hi ha cap depredador entre els arbustos.

També és diferent sentir-se ansiós (la qual cosa pot ser part de la vida quotidiana) i patir un trastorn d'ansietat. Un trastorn d'ansietat és una malaltia greu que podria incloure estrès o preocupació.

Per reduir l'ansietat es recomana limitar el consum de sucre, alcohol i cafeïna. Com que l'ansietat és psicològica, els estimulants podrien tenir-hi un gran impacte. A més, un exercici que va molt bé quan es pateix ansietat és revisar els dits dels peus. Com els sents? Mou-los. Aquest exercici serveix per canviar el focus d'atenció i pot ajudar a calmar-te i a trencar el cicle d'ansietat. Finalment, si una persona pateix un atac d'ansietat, parlar-ne o pensar-hi no serà de gaire utilitat. El millor és intentar distreure's amb els sentits: escoltar música, saltar o fer alguna feina manual, com ara netejar alguna cosa, per intentar desviar l'atenció.

Últim apunt: l'ansietat té lloc a la ment i al cos, així que intentar pensar com fugir-ne no serà de gaire ajuda, al contrari.

¿Estàs massa preocupat, estressat o ansiós?

En resum: la preocupació té lloc a la ment, l'estrès al cos i l'ansietat a tots dos llocs. En dosis petites, la preocupació, l'estrès i l'ansietat poden ser forces positives en el nostre dia a dia, però hi ha estudis que demostren que la majoria de nosaltres estem massa preocupats, estressats i ansiosos. Segons Marquis, la bona notícia és que hi ha passos que són senzills (que no vol dir fàcils) i que ajuden a regular els símptomes d'aquests trastorns: dorm les hores que necessitis, menja aliments nutritius i en horaris regulars i posa el cos en moviment.