El repte de no fer res

Centre Zen BarcelonaComprendre la meditació zen des d’una òptica únicament racional és molt difícil. Hi ha una escena que es repeteix cada dia a les set del matí: la d’un grup de persones assegudes al zafu, immòbils i de cara a la paret, en meditació silenciosa. Persones que s’han llevat a les sis del matí, que han sortit de casa seva encara de nit, per agafar el metro o qualsevol altre mitjà de transport i desplaçar-se a un dojo (literalment dojo significa “el lloc on es practica la Via”). Desplaçar-se per finalment seure immòbils i en complet silenci. Ens podem preguntar si té sentit aquest esforç per sortir de casa a l’albada, i la resposta serà difícil de trobar des de la ment racional. Étienne Mokusho Zeisler, deixeble del mestre zen Taishen Deshimaru, ja ens deia que “cap raó objectiva justifica el zazen, només l’actitud profunda del nostre esperit”.

D’altra banda, si a la immobilitat i al silenci hi afegim que un dels conceptes centrals del zen és shikantaza, que significa “només seure”, hi sumem encara més complexitat. Resulta que l’esforç de sortir de casa no és per anar a fer una activitat, sinó per anar a aprendre a deixar de fer, a només seure. Deixar de voler atrapar i aprendre a deixar anar, deixar de tancar el puny i aprendre a obrir la mà. Obrir-nos, perquè en aquest acte de només seure podem prendre consciència del propi cos, del que apareix a la ment, és a dir, prendre consciència de la vida mateixa.

En els temps que corren no fer res és summament difícil, però aquesta mateixa dificultat ho converteix en un privilegi. No fer res o fer molt, perquè amb aquest no fer ens podem convertir en absoluta presència. Ser únicament presència de l’instant present, de la vida aquí i ara, sentint que no ens falta res. No fer, només ser. Aleshores aquest no fer esdevé un regal preciós.