Animals, millor en llibertat

BarcelonaNo és el mateix anar a la recerca de goril·les als boscos d’Uganda que trobar-te’ls dalt d’un arbre dins d’un zoo. No és el mateix bussejar amb un lleó marí en una platja de les Galápagos que veure’l nedant de punta a punta en un aquari. I tampoc és el mateix observar desenes d’elefants banyant-se al delta de l’Okavango (Botswana) que veure la Susi al Zoo de Barcelona. El 2009, quan feia set anys que estava tancada, l’elefanta Susi va tenir una greu depressió després de la mort de la seva companya de gàbia. L’organització animalista Libera! va liderar una campanya mediàtica per traslladar-la a un santuari, on visqués en semillibertat. “L’Ajuntament de Barcelona, pressionat pels lobis europeus dels zoos, va rebutjar la proposta i, en canvi, va portar dues elefantes més perquè li fessin companyia”, explica Clàudia Roca, cap de comunicació de ZOOXXI, la plataforma que va néixer arran de la campanya. Des de llavors ha treballat per reinventar el zoo i l’estiu passat va aconseguir 14.000 firmes en suport a una iniciativa ciutadana que reclama un canvi en l’ordenança municipal sobre la tinença d’animals exòtics. “Si tira endavant, el primer pas és que el zoo deixi de fer la conservació d’animals a la ciutat per fer-la en el seu hàbitat natural”, explica Roca. Volen que els zoos es converteixin en centres de rescat, de recuperació i de reubicació per acollir animals autòctons o provinents del tràfic il·legal i que tinguin un espai de tecnologies immersives on mostrin els animals en llibertat. Barcelona és la ciutat amb el projecte més avançat, però també han començat a treballar-hi Tijuana (Mèxic), La Plata, Buenos Aires (Argentina) i Suïssa.

Us convidem a descobrir la llista que hem elaborat amb alguns dels indrets del planeta més espectaculars on es pot veure animals en llibertat. Cristina Garcia, autora de la web Travel4wildlife, bloc de referència mundial en viatges de vida animal, i José Luis Rivera, propietari d’Ecowildlife Travel, amb més de 25 anys de trajectòria i tot un referent en viatges responsables i ecosostenibles, ens han ajudat a fer la tria.

Parc Nacional Kruger (Sud-àfrica)

És un dels parcs africans més accessibles i on és fàcil veure grans mamífers. “Hi ha gent que creu que és el millor i d’altres que et diran que és com un zoo per la quantitat de cotxes que hi ha. Per a mi és un bon lloc per iniciar-se en els safaris”, diu Garcia. Al Kruger s’hi poden veure els big five, els cinc grans mamífers: el lleó, l’elefant, el lleopard, el rinoceront i el búfal, a més de girafes i impales, entre d’altres. Però també es pot complir el somni en altres parcs, com el Masai Mara (Kènia), el Serengueti i el Ngorongoro (Tanzània). “La diferència és que hi ha menys gent i no són una autopista”.

Parc Nacional del Kalahari (Botswana)

És un desert que també ocupa territoris de Sud-àfrica i Namíbia. “Allà l’ecosistema encara està intacte”, explica Garcia, que confessa que és el seu parc preferit. S’hi poden veure lleons, lleopards, elefants, hienes, guepards, búfals i zebres, entre d’altres. “Però no és per a principiants, hi ha molt poca infraestructura i no hi ha recintes tancats per fer-hi acampada”, alerta. Entre el Kruger i el Kalahari, tant ella com Rivera destaquen Etosha (Namíbia) i el delta de l’Okavango (Botswana).

Parc Nacional de Komodo (Indonèsia)

Molts arriben a l’illa de Flores amb la idea d’agafar un vaixell que els porti a Rinca o Komodo a veure els famosos dragons, el llangardaix més gran del món. “Però no és l’únic atractiu del parc: el fons marí és impressionant”, apunta Rivera. Se’l considera un dels millors llocs per bussejar. S’hi poden veure mantes gegants, taurons de puntes blanques i puntes negres, tortugues marines i peixos tropicals.

Parc Nacional de les Galápagos (Equador)

Aquestes illes són famoses per la seva biodiversitat i pel gran nombre d’espècies endèmiques. El 97% del territori està protegit, i l’accés, regulat. “És l’únic lloc del món on els animals no tenen por de les persones; pots caminar entre lleons marins, iguanes i tortugues gegants sense que s’espantin”, explica Rivera. També s’hi poden veure dofins, taurons martell, balenes i un gran nombre d’aus, entre les quals destaca el mascarell camablau.

Península de Valdés (Argentina)

Elefants i lleons marins, balenes, orques i pingüins són només alguns dels animals que ofereix la península de Valdés, a la Patagònia. “S’hi poden arribar a congregar 50.000 pingüins de Magallanes i desenes de balenes franques australs”, diu Rivera, que també indica altres zones de la Patagònia on es poden veure pingüins, com l’illa Magdalena (Punta Arenas, Xile) o Punta Tombo (Argentina).

Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units)

A part de gaudir amb la seva activitat geotèrmica, és un bon lloc per observar el bisó, l’os bru i el llop. Garcia recomana l’experiència d’anar-hi a l’hivern: “El contrast del blanc de la neu amb el gris del pelatge dels llops fa que sigui molt fàcil veure’ls, i el silenci que es crea quan neva, trencat pel seu udol, és una vivència única”. Per veure ossos aconsella les Muntanyes Rocoses i els parcs de British Columbia, al Canadà.

Parc Nacional de Piatra Craiului (Romania)

Però per trobar-se cara a cara amb ossos i llops no cal que te’n vagis tan lluny. A Romania hi ha uns 6.000 exemplars d’os bru i un 40% de la població europea de llops. “Enmig dels Carpats romanesos és fàcil veure’ls”, explica Rivera. A Polònia, Bielorússia i Finlàndia també n’hi ha.

Parc Nacional de Ranthambore (Índia)

L’Índia és la terra del famós tigre de Bengala i Ranthambore el parc més accessible on se’l pot trobar gràcies a la seva proximitat amb Agra, seu del Taj Mahal. En greu perill d’extinció, només queden uns 3.500 tigres al món, una seixantena dels quals en aquest parc. També se’n poden veure en altres reserves, com els Sundarbans, on el delta més gran del planeta els ha obligat a aprendre a nedar, o el Kaziranga, on també hi ha elefants asiàtics i rinoceronts de l’Himàlaia.

Parc Nacional de Tanjung Puting (Indonèsia)

Comparteixen el 97% de l’ADN amb els humans i només en queden a Borneo i Sumatra. Al Tanjung Puting hi viuen uns 6.000 orangutans, 120 en semillibertat, “que van ser rescatats i accedeixen a les plataformes d’alimentació si no poden aconseguir prou menjar per ells mateixos”, explica Rivera. Garcia anima a visitar-los, ja que més d’un 80% de la selva ha sigut desforestada per la indústria de l’oli de palma, i “el turisme, ben gestionat, és una de les millors eines de conservació”. Als parcs de Sabah i Sarawak, al Borneo malaisi, conviuen amb elefants i rinoceronts asiàtics.

Parc Nacional de Tortuguero ( Costa Rica)

Mitjanit. Desenes de tortugues marines arriben a la platja a pondre ous, un dels espectacles de la naturalesa més famosos del parc entre juliol i octubre. Cada cop més massificat, encara és un dels parcs amb més biodiversitat. També hi ha ossos formiguers, jaguars, peresosos i pumes.

El ‘big five’ també a Espanya

Es pot veure als Pirineus, “però el lloc més fàcil per veure l’os bru a Europa és als Pics d’Europa”, diu Rivera. N’hi viuen uns 460. Juntament amb els llops ibèrics del Parc Nacional de Guadarrama, les àguiles imperials i reials que sobrevolen el Parc Nacional de Monfragüe i els linxs ibèrics que habiten el Parc Nacional de Doñana, conformen el big five d’Espanya. “És la joia de la biodiversitat d’Europa, desconeguda pels autòctons. Per cada català o espanyol que fa la ruta hi portem deu europeus”, explica Rivera.

Amb responsabilitat

Quan veus un animal en llibertat ja no vols tornar-lo a veure engabiat. “És una sensació que tothom hauria d’experimentar”, diu Garcia. Al seu bloc informa sobre llocs on veure’ls i com arribar-hi, però sobretot explica “com fer-ho sense molestar-los”. Un objectiu que també persegueix l’empresa de Rivera: “Ensenyem que no s’hi ha d’interactuar ni tenir-hi un contacte directe”. “Quan no hi ha ningú més entre tu i ells, t’ensenyen quin és el teu lloc al món: no som la millor espècie, som una més. És una lliçó d’humilitat brutal”, creu Garcia.