L’ESTIU DE LA MEVA VIDA

Biel Mesquida, escriptor

"De nen, anàvem de l’interior a la mar amb cabriolet"

Assegura que no ha tingut estius més feliços que els de la infantesa. L’escriptor Biel Mesquida, tot i haver nascut a Castelló de la Plana el 1947, viu des dels primers anys a Mallorca, l’illa dels seus pares. Se situa a l’any 1952 o 1953, un estiu del qual ens fa arribar la foto que il·lustra aquesta pàgina: la mare, Paulina Amengual, damunt d’una somereta, i ell caminant al davant. “El meu estiu es dividia en tres parts: la primera, molt de secà; la segona, per a la mar, i la tercera, de ciutat”. Tres àmbits diferents que corresponien a passar una part amb la família del pare, després amb el pare i la mare, i la tercera a Palma, amb l’àvia materna. Els “tres estius” dins un de sol li han deixat empremta i molts records.

Comença recordant l’estiu de secà: “El padrí Biel vivia a Santa Maria, dins el poble, però anàvem sovint a Son Bieló, una finca als afores. M’entusiasmava passar-hi el temps de les messes, asseure’m sota una figuera al costat de l’era, escoltar els pagesos cantar, menjar les primeres figues de coll de dama, nedar al safareig, tomar ametlles i, quan en feien una gran muntanya, tirar-m’hi a sobre amb els meus cosins”.

En acabar les messes arribava l’estiu del mar: “Teníem una casa del 1920 damunt els penya-segats de Son Verí Vell, al costat de s’Arenal. A 300 metres de Son Grauet, una casa antiga fascinant. Entre les dues no n’hi havia d’altra, just com ara -ironitza-, i a mi em semblava que tot aquell territori era meu. Record especialment el viatge que fèiem de Santa Maria a Son Verí a la mar, amb cabriolet, que era com el Rolls-Royce dels carros. Passàvem per tot s’Arenal, on només hi havia un hotel, el San Francisco, que em semblava preciós. La resta eren dunes i les primeres casetes de la zona”. Recorda especialment la mare: “Jo nedava damunt el seu coll. Un dia em va portar fins a un llaütet que hi havia fondejat a uns metres de les roques, em va dir que m’agafés a la barqueta per poder descansar i se n’anà. Des de la roca em digué que tornés sol. I jo, com un gosset, vaig aprendre a nedar”.

La tercera part de l’estiu era a la casa de l’àvia materna, Joana Payeras, al barri del Terreno, molt concorregut. “La padrina era modista, professora del sistema Martí. Em passava el dia de la casa al quiosc, per canviar els TBO i les novel·letes. Aquelles temporades al Terreno eren una festa, la llibertat absoluta”. Quan se li diu a Biel Mesquida que conserva records molt antics, recorda que va néixer el 1947: “Ai, cavallet quan eres jove”, afegeix just abans de fer una sonora riallada.