"El ball ha d'estar present a les escoles"

“Des de ben petitet he escoltat música a casa, perquè als meus pares sempre els ha agradat molt. Tampoc faltava als viatges en cotxe. Quan tenia uns 15 anys, ells van començar a ballar al Centre Cívic Sant Martí, el meu barri de Barcelona de tota la vida. Els balls de saló els van unir encara més i van fer un grup d’amics molt maco. Vist ara com a adult, crec que el ball els va canviar la vida. I un dia em van preguntar si volia anar a ballar amb ells”, recorda Àlex Morales, que d'adolescent no podia imaginar que aquella invitació acabaria marcant també la seva vida. Dedicar-se llavors professionalment al ball no entrava, però, en els seus plans, perquè el que volia des de nen era ser futbolista. Tot i això, quan va arribar el moment de triar estudis universitaris, va optar pel món de l’educació, l’altra vocació seva. De naturalesa inquieta, no n'hi va haver prou amb una carrera. “A mi sempre m’havia agradat ensenyar. Amb 16 anys em vaig treure el títol de monitor de lleure i vaig treballar en menjadors i casals d’estiu. Llavors també feia d’entrenador de futbol. Quan vaig plantejar-me què volia estudiar, vaig triar magisteri, però vaig informar-me també de la carrera d’educació social i em va interessar molt. Per això vaig decidir tirar endavant amb les dues titulacions, tot i les dificultats”, explica el ballarí.

Més que un 'hobby'

Aquells van ser uns anys intensos de combinar estudis i feines, sense deixar mai de banda la seva afició pel ball. Dos mons, el de l’educació i la dansa, que van acabar unint-se. “Quan vaig acabar educació social i vaig treballar en centres de menors tutelats per l’administració, ja vaig fer alguns projectes de dansa amb ells que van ser molt positius. El ball continuava sent per a mi com un camí paral·lel a la meva vida, que jo bàsicament em prenia com una afició. Però en realitat era més que un hobby, perquè hi dedicava moltes hores a la setmana. M’agradaven diversos estils, però sobretot els balls caribenys, com la salsa, el merengue, el txa-txa-txa o la batxata. Com més ballava, més n'aprenia i més en volia. Amb el temps, m’ha donat moltes alegries, com la de ser campió de salsa”, reconeix Morales, que afegeix: “En un altre moment de canvis a la meva vida, que han estat molts, vaig decidir que volia tirar endavant un projecte que combinés definitivament l’educació i la dansa, que em permetés difondre tots els beneficis que el ball aporta a les persones sense perdre aquesta mirada d’educador”.

Els beneficis de ballar

El resultat d’aquell impuls emprenedor va ser la fundació de l’acadèmia DanceLab, que quan arriba al final de curs omple els carrers i les places de Sant Martí d’estudiants del centre que assagen els seus números per a l’espectacle de clausura. No es tracta només de ballar, sinó també de crear comunitats que van més enllà d’un mateix. “Físicament, el ball comporta beneficis a persones de totes les edats, però els seus valors van més enllà. També aporta habilitats socials i eines comunicatives verbals i no verbals. Al final s’aprèn a trencar el gel i a formar part d’un col·lectiu. En temps de pantalles, telèfons mòbils i xarxes socials, la dansa permet que les persones es tornin a connectar cara a cara”, defensa el coreògraf, que amb la seva companyia lluita també per professionalitzar els balls caribenys. A parer seu, però, el gran repte és integrar la dansa en la formació dels joves: “El ball ha d’estar més present a les escoles i formar part del sistema educatiu, perquè és important que a les aules es treballi amb una perspectiva més multidisciplinària i integral”, conclou.