La forense que va fer adulta la ficció catalana

Durant anys la ficció catalana i espanyola va apostar per un entreteniment per a tots els públics en què moltes ficcions volien acontentar el màxim nombre de membres d’una família estàndard. Però des de fa un cert temps les sèries han deixat enrere aquest model i això ha propiciat trames més adultes i personatges més complexos. El thrillerNit i dia, estrenat a TV3 l’any 2016 i creat per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, entrava dins d’aquesta categoria i s’emparentava amb el que se sol anomenar “ficció de qualitat”, l’apel·latiu utilitzat per designar aquells productes sorgits de la Tercera Edat d’Or de les sèries, impulsada per la HBO. De fet, els seus creadors van confessar en el seu moment que Nit i dia s’emmirallava en sèries com Breakingbad i Los Soprano, que no buscaven una audiència global i estaven pensades per a un públic molt concret.

Nit i dia jugava amb la part fosca i la part lluminosa que se suposa que totes les persones tenen, també la protagonista de la ficció, Sara Grau. Clara Segura interpretava aquesta patòloga forense que tractava amb la mort i la violència dia a dia, una professional excel·lent amb una vida personal, la part fosca, complexa. Al primer episodi, la Sara ha de decidir si se sotmet o no a un tractament de fecundació in vitro per tenir un fill amb el seu marit, l’empresari interpretat per Pablo Derqui. No triguem gaire a descobrir que la Sara té una pulsió per la foscor que la porta a tenir relacions sexuals amb desconeguts.

La Sara ja es presentava com una dona que s’escapava dels estereotips de la feminitat que durant anys ha venut la televisió i la publicitat. “La Sara és una persona amb una complexitat que no s’està acostumat a veure, té aquestes parts més negatives o socialment més jutjables que no són habituals en un personatge protagonista. Genera diversitat d’opinions, malgrat que insisteixo en el fet que si fos un personatge masculí això no passaria tant. Una dona socialment acceptada, amb un marit que té èxit, una casa estupenda i una feina on ella és brillant, ¿quina necessitat té de fer el que fa a la sèrie la Sara alguna vegada? Això no es planteja a un home”, explicava Clara Segura en una entrevista. Poc després de l’estrena de la sèrie, l’actriu va confessar que un dels motius pels quals li va interessar el personatge de la Sara era la seva renúncia a la maternitat per dedicar-se a la seva professió, una decisió sovint no acceptada socialment.

El pes de la faceta professional per damunt de la personal converteix la forense de Nit i dia en companya de joc d’altres protagonistes femenines que s’han escapat dels rols tradicionals reservats a les dones, com ara la Carrie Mathison de Homeland (Disney+), interpretada per Claire Danes, i l’Stella Gibson (Gillian Anderson) de The Fall (Netflix), totes dues persones d’una gran complexitat. Sara Grau és una antiheroïna que no s’ha de redimir, com abans havien sigut antiherois Walter White i Don Draper.

El caràcter trencador de Sara Grau pot semblar exagerat però no ho és tant quan es repassa els estudis sobre estereotips de gènere a les ficcions. L’informe que va publicar l’any 2020 l’Instituto de la Mujer assenyalava que en les ficcions estatals un 82,2% dels personatges femenins responien a l’estereotip de la feminitat caracteritzat per la seva passivitat i com a suport emocional d’altres personatges, o per limitar la seva activitat a tenir cura dels altres. A més, només un 14% de les dones hi eren representades en l’àmbit laboral.

Més enllà del paper de la Sara Grau i de l’exploració que Nit i dia feia de la corrupció, la sèrie va posar damunt la taula un debat que entroncava amb la representació que es fa del sexe en pantalla i del que s’espera de les actrius en aquesta mena d’escenes. Una de les crítiques habituals que es va fer a la sèrie era que sovint les dones apareixien amb sostenidors, mentre que els homes sí que sortien amb el tors nu. Tot i que aquesta decisió -presa per Arcarazo i Galceran, com ells mateixos van explicar- podia semblar incoherent amb una sèrie teòricament adulta i arriscada, Clara Segura la va defensar. En la seva intervenció al programa El suplent, on va fer una classe en què es va tractar el feminisme i les desigultats de gènere, Segura va explicar que es va decidir així per seguretat de les actrius. “Es va criticar que les dones anéssim amb sostenidors en les escenes de sexe. Les actrius sentíem que estàvem amb desigualtat de condicions respecte als companys homes: per què he d’ensenyar els pits, jo? Encara és un reclam que les dones es despullin a la tele”, explicava l’actriu.

L’afer dels sostenidors es va produir abans del Me Too i molt abans que es parlés de la seguretat de les dones en els rodatges o de l’aparició dels coordinadors d’escenes íntimes, una figura encara ara inexistent en les produccions catalanes o espanyoles i necessària perquè juguin a la mateixa lliga que les anglosaxones.