“Hi ha admiracions que et fan petit i admiracions que et fan créixer”

L’atleta Anna Comet va conèixer el seu marit ara fa vint anys, quan tots dos eren entrenadors d’esquí alpí. La seva història d’amor va començar amb una gran amistat. “Érem dues persones que ens vam entendre molt bé des del principi, ens explicàvem moltes coses i anàvem junts a tot arreu. És allò que sou molt bons amics fins que un dia t'adones que tens més ganes d’estar amb aquella persona que amb qualsevol dels altres amics. Quan això et passa repetidament, comences a pensar que potser allà hi ha alguna cosa més que amistat. Als dos ens va passar a l'hora i va ser molt bonic”, diu Comet. 

Conèixer-se profundament com a amics, afegeix, va ser interessant perquè “no vam haver de fer cap personatge ni intentar agradar-nos; cadascú ja sabia com era l’altre i tot va ser senzill i natural”. El primer petó va ser una nit de Cap d’Any i des d’aleshores ja no s’han separat més. 

L’atleta té clar que la clau per a un amor feliç és el respecte i l’admiració. “Jo sento una gran admiració per ell i ell per mi. Hi ha admiracions que et fan petit i admiracions que et fan créixer –diu Comet, que sent que tan ella com el Marc han crescut molt junts–. És bonic saber que tens algú al costat amb qui pots comptar i que, tot i els anys que fa que esteu junts, encara et sorprèn. Sempre ens hem divertit molt junts i compartim molts valors. Sobretot ara que som pares, veig que important és compartir valors. És molt difícil educar algú si no tens unes bases compartides".

Comet creu que a estimar se n'aprèn. “Jo he après a estimar veient com m’han estimat a mi. Tothom té una manera d’estimar i jo m’he fixat molt en quines m’han agradat per intentar transmetre el mateix a les persones que estimo”. 

Amb el Marc, diu, han trigat a tenir fills i això els ha permès viure moltes aventures: al Perú, al Nepal, a Costa Rica o als Estats Units. Ara, l’aventura, explica Comet, és com fer compatible la maternitat amb l’esport d’elit. “Tornar-te a posar en forma després d’un embaràs és un repte. Al cap de tres setmanes d’haver donat a llum vaig començar a entrenar. Tinc molta energia, però a les 9 del vespre ja no soc persona”, confessa riallera.