J de JUPA

Ja sé que ara com ara de jupa no ens en cal però no em negareu que sona bé, que fa goig de pronunciar. Esclar, de pronunciar a la catalana, malgrat que segurament per influència del castellà sovint es pronuncia txupa, encara que potser sí que, i no sabem ben bé per què, l’escriuríem igualment amb j. Si un catalanoparlant nadiu ja té dubtes existencials com aquests, imagineu-vos un aprenent. Però tot té solució (menys la mort), i eines com les de Diccionaris.cat fan la vida més fàcil a qui vulgui aprendre català. “Observació: la jota s’ha de pronunciar com la de pujar”, ens diu a l’entrada de jupa. Orientar l’usuari és la funció dels anomenats diccionaris manuals, i aquest ho és, concretament de Vox i Larousse Editorial. Així, si busquem proper, per exemple, ens diu: “És una paraula que es reserva al registre formal. En col·loquial són preferibles vinent o entrant”. A més, al mateix cercador també hi pots buscar sinònims o traduir del català al castellà, l’anglès o el francès i viceversa. Això sí, no hi ha informació per a experts, només la bàsica, que és la que volen i necessiten els aprenents i molts usuaris. Per això en el cas de jupa només hi inclouen el significat més tradicional, el de la peça de vestir amb quatre faldons que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues o sense, tot i que, per extensió ha passat a ser qualsevol jaqueta. Ep, per als de la meva generació era una caçadora, especialment de cuir, que arribava fins a la cintura. I això tampoc ho diu cap diccionari, perquè les coses dels joves no hi surten encara!

Diccionaris.cat (Larousse Editorial)