El misteri dels llibres repetits a la biblioteca de casa

“Si et demano que et compris un llibre, ho podries fer avui mateix?”. Aquest és el missatge que el Joan li va enviar a la Laia Santís (@vidaentrellibres) quan es van retrobar a les xarxes socials, uns anys després d’haver coincidit en un concert al cor de Vilafranca. Santís va contestar amb un sí rotund i va córrer cap a la llibreria a buscar la seva primera proposta: Germà de gel, d’Alicia Kopf (L’Altra Editorial). Durant quatre mesos, tothom a casa seva llegia alhora les mateixes pàgines del mateix llibre i després les comentaven. 

La història de com es van conèixer l’explica Laia Santís a Cartes d’amor (Columna), on es dirigeix al Joan per revisitar aquells primers dies de la relació. “I cada vespre, del llit estant, esperava el CLING del teu missatge per obrir el llibre i llegir amb tu. El so del missatge, les pessigolles al pit, el salt dins l’estómac. Durant uns quants minuts et sabia i t’imaginava en silenci, llegint les mateixes pàgines que jo, a desenes de quilòmetres de distància, però gairebé com si fossis al costat. En el fons, la recerca d’aquella dona –la protagonista– que es va obsessionar per les expedicions polars i pel seu germà, era el de menys. Un pretext, una excusa, un teló de fons. El que realment pesava era el fil silent que ens anava unint pàgina a pàgina. La màgia de saber-nos alhora lluny i a prop. Cada vespre m’anaves omplint una mica més l’ànima”, escriu la mestra i bookstagrammer.  

Quan se’n van anar a viure junts, explica Santís, el Joan li va fer lloc a ella i als més de 2.000 llibres que l’acompanyaven. “Tenim una lleixa plena d’exemplars repetits. Dos llibres idèntics que es fan costat a la nostra biblioteca particular. Alicia Kopf, Jean-Claude Carrière, Angela Davis, Lucia Berlin… Miro els llibres de la lleixa i penso que allà va començar una història d’amor que s’ha anat multiplicant”, explica Santís. 

Des d’aleshores han passat vuit anys i també s’han convertit en pares. La relació s’ha anat transformant, amb les cures sempre al centre: “Una relació s’ha de cultivar des del respecte i des de l’estima, però també des de saber que tothom evoluciona, i que l’amor és saber acceptar aquesta evolució. No hi ha res més bonic que una cosa que comença entre llibres i acaba bé. Si calen més lleixes, les construirem”, conclou la mestra.