Xalats de català 29/07/2022

Una paraula 'inventada' al dia: el capde

2 min
L'àvia cuinava molt bé els canelons però no pot ser un patró lingüístic

No tinc prous mans per aplaudir la creativitat lèxica de la llengua castellana. Arran de l’adopció de la setmana anglesa –fa només cinquanta anys, jo havia anat a escola els dissabtes i el meu pare treballava–, va néixer un concepte nou: el cap de setmana, que incloïa el dissabte i el diumenge com a dies festius. Els castellans, cansats de mastegar a cada pas el llarg i ensopit pentasíl·lab fin de semana, es van empescar una solució molt més àgil: el finde: “¿Qué haces el finde?”, “Podemos quedar el finde”, “Este finde iremos a cazar ratas al vertedero”.

Sospito que el finde no té més de vint o trenta anys. Va néixer com a argot juvenil i ara ho diu tothom (a Espanya, Xile, l’Argentina i l’Uruguai). El Diccionario de la Lengua Española de la RAE no es moca amb mitja màniga i va incloure finde com a paraula normativa, pròpia del registre col·loquial. És tan pràctica que en català també es fa servir: “Quedem aquest finde?”. Però tímidament es va obrint pas una solució pròpia, genuïna: capde. També és un escurçament del llarg i ensopit pentasíl·lab cap de setmana, que ens obliga a segregar més saliva de la que caldria. No és cap secret que l’aparició d’una paraula nova desperta de seguida el rebuig i la indignació dels experts més conspicus i part de la població (només hi falten amenaces de suïcidi). “Això a casa meva no s’ha dit mai!” o bé “La meva àvia no ho deia!”. L’àvia s’acostuma a esgrimir com una autoritat lingüística indiscutible, a l’alçada de Ferdinand de Saussure. Però, la vida és dura, la seva estimadíssima àvia cuinava molt bé els canelons però no pot ser un patró lingüístic: ella descansa eternament i nosaltres (i els titoles dels besnets) som vius i parlants. Capde és una solució idònia. Si en troben una de millor i s’escampa, obrirem un vi.

Un altre retret sever que rep és el següent: “Capde és un calc del castellà. Sempre ho calquem tot!”. Tot seguit, el lingüista de torn et proposa engrescat i impetuós una solució astrofísica, que s’ha inventat a la cua de la benzinera: disdiu, un híbrid entre dissabte i diumenge. “Quedem aquest disdiu?”. A alguns els encanta posar-se la bata blanca i fer de doctor Mengele de la llengua catalana.

Tot i que capde ha sorgit arran del finde castellà, està ben formada i és econòmica i útil. No fa el pes a tothom, és cert. Hi tenen tot el dret, com els altres també tenim dret a fer-la servir. El català serà col·loquial (i una mica burro) o no serà.