Custo Dalmau: "Viure no és mirar Netflix i dormir vuit hores al dia"

BarcelonaMés que un passat, Custo Dalmau (Tremp, 1959) té una llegenda: la història de com, sent "un pèssim estudiant d’arquitectura desesperat per descobrir què havia de fer a la vida", deixa la carrera i marxa a fer la volta al món en moto amb dos amics. "El juliol del 1980 viatjar et convertia en un personatge. Sortíem a totes les televisions i diaris del món. Va ser la meva gran escola, perquè vaig fer el que realment m’agradava, que era conèixer món, quilòmetre a quilòmetre. Acabar el viatge després de dos anys, allò va ser el més difícil". Tan difícil que de seguida va tornar a marxar a Califòrnia, on havia descobert la cultura del surf i d'on va tornar al cap de dos mesos vestit amb unes samarretes que aixecaven passions.

Així va ser com, amb el seu germà, van veure l’oportunitat de crear una línia de samarretes estampades en un país que es vestia "uniformat, amb molt poc color i només amb les marques que es podien fabricar a Espanya". La màquina va començar a funcionar. "Es venia tot, tot, tot. Era una bestiesa. I això crea un entusiasme que t’absorbeix totalment. Han passat 42 anys rapidíssim, sempre amb ganes d’aprendre, de viatjar, de fer un pas més. Perquè era molt reconfortant, sempre hi havia premi", recorda. Primer van ser les estrelles de Hollywood posant-se els seus dissenys, als 90 va venir la Customania, van obrir fins a 120 botigues per tot el món (avui en tenen 40) i han sabut mantenir-se en una indústria molt competitiva.

Custo Barcelona ha desfilat 51 vegades a la Setmana de la Moda de Nova York gràcies a un segell propi basat en la innovació en els teixits. "I cada vegada estic tan entusiasmat com la primera. No hem caigut en l’avorriment, en la rutina o en el mecanisme d’anar fent el mateix". D’on surt avui la inspiració? "La creativitat surt treballant. És fotre-hi hores, provar coses, equivocar-te, corregir, aprendre. Sembla una cosa molt etèria, i al final és treballar com ho fa un taxista o un cambrer".

Aquest 2023 Custo Barcelona viu un nou revival i rellança les samarretes que van popularitzar Julia Roberts o Sarah Jessica Parker. Els 90 estan de moda! "L'estil és un equilibri entre la teva personalitat i l'entorn –diu–. L'estil de Barcelona és relaxat, més que Milà o París. És una mica el reflex del caràcter de la gent".

Els Dalmau van baixar de Tremp quan en Custodi (així li diuen a casa) tenia 5 anys. "La meva mare era molt atrevida i viva, i és qui va decidir venir a Barcelona. Sempre ens va transmetre l’esperit de fer el que vulguem, de passar-ho bé". Aquest continua sent el seu motor, l’entusiasme, ara sumat a l’experiència. Que una col·lecció no funcioni tant ja no és traumàtic. "No estàs abonat a l'èxit. Has d’acceptar les teves limitacions", afirma. El que més li ha costat aquests anys és la "plaga" dels plagis, gastar tanta energia i diners en litigis per tot el món. "És un embolic, però què fas? Mires cap a una altra banda? No ho pots fer. Ens ha desgastat molt. Però les mosques no et poden arruïnar l'estiu, tampoc", es diu.

Dels 9 als 23 anys va competir en gimnàstica, i encara avui l’esport és una rutina innegociable en la seva vida després de deixar els fills a l’escola (en té cinc, dels 13 als 31 anys). "És teràpia", afirma. És disciplinat però també curiós i atrevit. "Viure amb intensitat, sentir que estàs aprofitant al màxim les oportunitats, és una feinada, no és mirar Netflix a casa i dormir vuit hores al dia. I no sé si hi ha gaire gent disposada a fer-ho, curiosament. Viure tranquil no és el concepte que jo tinc de viure. Jo els dic als meus fills: feu coses, com més millor". Quin lema estamparia Custo Barcelona en una samarreta? "Viu i deixa viure".