Si vols gelat t’has de menjar la verdura

Pocs nens del món occidental s’han escapat de l’agredolç “Si vols el gelat t’has de menjar la verdura” i diria que no hi ha cap pare que no l’hagi aplicat. Un truc simple, universal i poderós. La majoria de persones que ho apliquen, sense saber-ho, estan explotant el principi de Premack. Aquest va ser un eminent professor de psicologia i expert en primats que va morir l’any passat, als 89 anys. La seva contribució a la ciència va ser redefinir el concepte de reforç com l’oportunitat d’obtenir una resposta desitjada en lloc de l’aportació d’una cosa reforçadora. Per exemple, l’activitat de menjar és una activitat reforçadora i no el menjar en si mateix. També va establir que la capacitat d’aquestes conductes de ser reforçants és relativa. Segons el moment seran més reforçants per a l’animal o menys. Menjar paella després de dos dies de dejú és molt reforçant. Però no ho és tant menjar paella després d’una calçotada. Després d’una calçotada, menjar paella és una activitat que ocuparia un rànquing molt baix si poguéssim triar entre altres conductes. Segurament, una xerrada de sobretaula, fer la migdiada, fer un gintònic o d’altres passarien al davant.

El principi de Premack impregna la totalitat de l’ensinistrament dels animals animats i té infinites aplicacions. Per exemple, si nosaltres ens disposem a passejar el gos, una activitat que a la majoria els encanta, tenim la paella pel mànec. No cal que per estructurar la sortida utilitzem premis en forma de menjar. Simplement, el reforçarem avançant en la direcció que ell desitja: sortir de passeig. Per tant, podem demanar-li un “Seu” abans de lligar-lo. Si els nervis el traeixen i s’aixeca, esperarem, és ell el que té pressa per sortir. Si finalment ho aconsegueix li direm una paraula, sempre la mateixa, per avançar.

Quan aquesta rutina ja la té apresa podem seguir explotant Premack: abans de sortir farem que es mantingui assegut i quiet fins que li donem permís. Ho farem de la següent manera: ens posarem davant la porta i, una vegada lligat i assegut, començarem a obrir-la; si surt disparat, el farem recular i tornarem a començar. Quan finalment ho aconsegueix li direm la paraula que li permet avançar. El seu reforç serà altra vegada avançar en la direcció desitjada. Arribats al parc, abans de deixar-lo jugar amb els seus amics, farem el mateix. Li demanarem un “Seu” i, tan bon punt ho faci, el deixarem lliure. El reforç serà jugar amb els seus. Al principi, per posar-l’hi més fàcil ho farem quan és lluny dels altres gossos i després, quan hagi descobert la mecànica, ho farem de més a prop. Si no volem tenir una bestioleta que es llança com una fera salvatge cap al pinso, el senyor Premack ens torna a ajudar: li demanem un “Seu” o “Terra”, i si aguanta li permetrem accedir al pinso; si s’impacienta i s’aixeca abans de dir-li la paraula que significa endavant, el retirarem abans que ell hi accedeixi i tornarem a començar (per precaució: abstingueu-vos-en si el vostre gos és dels que grunyen quan us apropeu al pinso).

El consell: “Vine” amb distraccions

L’exercici del qual es treu més profit del principi de Premack és treballar el “Vine” amb distraccions. La dificultat d’un exercici no rau en l’exercici en si, sinó en el marc en què es realitza. On el profà veu una distracció, el professional hi veu un possible reforç. És a dir, si el crido quan és al parc i no ve perquè prefereix jugar amb els seus amics, puc utilitzar el joc amb els seus amics de reforç. El tindrem lligat amb una corda llarga i el cridarem. Si ve, immediatament el deixarem jugar. Si no ve, amb la corda impedirem que avanci i esperarem que trobi la solució. Com més a prop de l’altre gos està, més difícil és. El gos que fa d’esquer no ha de poder anar cap al nostre.