Criptogínia o l’ocultació de les dones
El febrer de 2020, en un article en un diari digital, es difonia per primera vegada el terme criptogínia. És un neologisme que ja figura al Diccionari normatiu valencià i que, en la seva adaptació al basc, kriptoginia, també va ser incorporat al diccionari Elhuyar basc-castellà. En articles acadèmics i xarxes socials en francès i en castellà també s’han usat les formes equivalents criptoginia i cryptogynie, tot i no haver-lo admès encara oficialment.
El mot, encunyat per Begonya Pozo i Carles Padilla, de la Universitat de València, designa un fenomen recurrent al llarg de la història i en la majoria de cultures: l’ocultació de les dones i de referents femenins en diferents àmbits de la societat, especialment en espais de poder o de prestigi social. Les dones quedaven relegades a un segon pla o completament ocultes; de vegades el seu treball era atribuït a homes amb els quals treballaven o quedava amagat darrere d’un pseudònim masculí. És un tipus de violència de gènere simbòlica continuada al llarg del temps i no identificada perquè sembla que allò que no té nom no existeix. En ciència, un cas de criptogínia és l’anomenat efecte Matilda, que fa referència al menysteniment o ocultació de la recerca i les descobertes fetes per dones i duu el nom de Matilda Joslyn Gage, la sufragista que el va descriure l’any 1870.
Un dels objectius del Dia Internacional de les Dones que se celebra cada 8 de març és eliminar el biaix de gènere i la discriminació de les dones en tots els àmbits. En ciència, les Nacions Unides també van proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal d’aconseguir l’accés ple i igualitari a la ciència i la igualtat de gènere i l’empoderament de dones i nenes. Aquest objectiu, però, no s’assolirà si primer no s’elimina la criptogínia.
