Rajoy, el PSOE i el referèndum. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

De tots els prodigis que la política ens tenia reservats, un dels més grans és que hi ha un partit espanyol que per pactar la formació d’un govern posa com a condició que l’estat autoritzi un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. I no és un partit qualsevol: és el segon en nombre vots, n’ha tret el 20% –una mica més que el PSOE–, sumades les diverses agrupacions territorials amb què s’ha presentat.

És sorprenent que el mateix país on es fan boicots a productes catalans hi hagi cinc milions cent vuitanta-nou mil persones que votin un partit amb aquest programa de plurinacionalitat. Però, esclar, gairebé un milió són vots de Catalunya. Podem ha guanyat a quatre províncies: dues de catalanes i dues de basques. A Galícia ha tret el 25% dels vots.

Per a quants d’aquests votants el referèndum català era el més important? Suposem que per a pocs: Podem és fonamentalment la marca de la indignació, del 15-M, la dels que s’han empoderat perquè ja no esperen gaire de la socialdemocràcia llunyana, allà. Tot el contrari de Ciutadans, el favorit de ‘The Economist’, el “Podemos de derechas” a qui se li veu massa el llautó de l’Íbex-35 en el vent de cua que l’ha portat a ser el quart partit d’Espanya.

I, amb tot, la irrupció del referèndum a la vida política espanyola, encara que no s’arribi a celebrar a curt termini, representa un primer pas cap a normalitzar-lo. Encara més, dos polítics de tan marcat accent social i menys interessats en la qüestió territorial com Iglesias i Colau han entès que per guanyar a Catalunya cal posar totes les urnes, també la de la consulta, i en això han deixat en un acudit la proposta del PSC de portar el Senat a Barcelona.

Algú podria dir que aquests cinc milions de vots llargs de Podem a Espanya són menys que els set milions del PP, i molts menys que els 16 milions de vots de PP, PSOE i Ciutadans, el bloc constitucional.

Però darrere les xifres hi ha persones. Mirin aquests mapes: són els de la suma PP-PSOE. En verd allà on sumen menys: Catalunya, País Basc i València. PP i PSOE a Espanya han perdut més de cinc milions de vots, superen justet la meitat dels vots, i com explica avui el politòleg Jordi Muñoz, s’enfonsen a les zones més urbanes i resisteixen millor a les àrees rurals i de població envellida, províncies amb percentatges molt elevats de població inactiva i lluny dels principals centres d’activitat econòmica.

No és que aquests vots valguin menys, però són, precisament, els de l’Espanya del futur.

Tot i així, Rajoy demana a PSOE i Ciutadans que s’abstinguin. Ciutadans ja li ha dit que sí, i el PSOE, de moment, fa el ronsa. I ho fa en nom de dos valors: la Constitució i els mercats. En nom de l’estabilitat.

Això és enganyar-se. No hi haurà estabilitat sense solució per a Catalunya, una solució real, no cosmètica.

I no ho dubtin. Si hem arribat fins aquí, si un referèndum per la independència de Catalunya és a la taula de condicions, és perquè Catalunya ha parlat clar i massivament, i el 48% de la gent ha dit que se n’anava.

Més continguts de

El + vist

El + comentat