INTEGRACIÓ LA FEINA QUE ES FA A LES AULES

Educar amb el 100% d’alumnes immigrants

Les escoles apliquen projectes innovadors amb bons resultats

Més enllà de buscar uns bons resultats acadèmics, objectiu de qualsevol centre educatiu, nombroses escoles i instituts de Catalunya tenen entre mans un repte no menys important: fomentar la integració i garantir la cohesió en aules i patis on més del 90% dels alumnes, i en alguns casos fins al 100%, són de famílies immigrades. Aquesta tasca, que finalment acaba redundant en una millora de les notes dels alumnes, s’aconsegueix amb projectes educatius integradors, sovint innovadors i ideats pels mateixos professors, i també amb petites accions individuals dels mateixos mestres que ajuden a compensar la insuficiència dels ajuts institucionals.

“Molts professors tenen al calaix de la taula un paquet de galetes a punt per a aquell alumne que es mareja perquè a casa no hi havia res per esmorzar, i altres paguen amb diners de la seva butxaca el cost d’una excursió a aquell altre alumne que s’hauria quedat sense participar en l’activitat”, explica un educador d’un institut de Salt en què gairebé la totalitat dels alumnes són d’origen estranger i les famílies de molts d’ells han patit durament la crisi.

La suma de tota aquesta feina, el que es fa en el marc d’un projecte d’escola i el que fan individualment els mestres, ajuda a evitar que acabi explotant el que podria ser una bomba de rellotgeria, segons coincideixen a afirmar els professors consultats. A les comarques gironines, on es concentren bona part del centres de Catalunya amb les taxes més altes d’alumnes d’origen estranger, nombrosos projectes educatius que s’han posat en marxa en escoles o instituts s’han convertit en referents per a altres centres o han sigut premiats pels seus resultats en la millora de la convivència i dels resultats acadèmics. En destaquem una selecció.

Els pares entren a l’aula

Són les tres de la tarda i la Imame, la Choumicha i la Karima arriben puntuals a l’escola Mas Masó de Salt, on estudien els seus fills i on més del 90% dels alumnes són de famílies immigrades. No hi van a recollir-los, sinó a preparar amb els professors el taller assistit que faran a les cinc de la tarda amb els seus fills. L’aula (la biblioteca de l’escola fa aquesta funció per portar-hi a terme el taller) s’omplirà de pares, mares, alumnes, professors i una educadora social de la Fundació Sergi. Faran deures, els alumnes demanaran a la mare que els llegeixi una història relacionada amb el tema que estudien a classe, organitzaran competicions entre pares i fills amb jocs de sopes de lletres o amb figures geomètriques...

“Tots hi aprenem, els nens i els pares”, explica la Choumicha, mare de la Nora, de tercer de primària, i d’en Mohamed, de primer. “Als nens els agrada que m’impliqui en el que fan a l’escola, se senten acompanyats i treuen més bones notes”, afegeix la Choumicha. La Karima, mare d’en Sami i en Mohamed, espera cada setmana amb il·lusió les dues tardes que hi ha programada l’activitat. “Abans deixava els nens a la porta de l’escola i me’n despreocupava. Ara hi entro, hi participo, i això m’omple a mi i als meus fills”, diu la Karima. La Imame, per la seva banda, explica que l’escola és ara “com una segona casa” per a ella i per a la seva filla Maroua. Ha perdut la feina i ara es dedica a aprendre català i a ajudar la seva filla a ser una bona estudiant.

El projecte en el qual participen la Imame, la Choumicha i la Karima, i una vintena més de mares i pares de l’Escola Mas Masó, s’anomena Taller d’Estudi Assistit per a Famílies i ha rebut el premi Paco Candel 2014 que atorga la Fundació Lluís Carulla.

Segons el director de l’escola, Gerard Ros, ha tingut un “èxit rotund” tant pel que fa a la convivència com als resultats acadèmics, i ha fet més estreta la relació entre pares, fills i professors. De fet, diversos centres s’han interessat pel projecte. Una de les claus de l’èxit, segons, Ros, és que es demana als pares, mai des de la imposició, que ofereixin el seu temps i que aportin el seu bagatge cultural com un fet positiu i enriquidor. El projecte va iniciar-se el curs 2012-2013 i té el suport de la Fundació Sergi, que hi aporta una educadora social per coordinar els tallers.

Ukeleles com a pont intercultural

Una quarantena d’alumnes de l’Escola Pous i Pagès de Figueres han estrenat instrument a principis d’aquest mes: uns lluents ukeleles que ha comprat l’Ajuntament i que a l’escola s’utilitzaran per aprendre a tocar els sons de la rumba. En aquest centre hi conviuen alumnes de la comunitat gitana de Figueres (el 75%), amb fills de famílies immigrants, principalment magribines (25%). “Són dues cultures amb trets característics molt forts i hi ha hagut problemes de convivència”, assenyala el director, Xavier Costa.

L’ukelele s’assembla a la guitarra, molt comuna en la comunitat gitana, i també al llaüt, característic de la cultura magribina. Pot ser útil com a punt de trobada de cultures diferents i s’espera que ajudi a potenciar l’autoestima dels alumnes, alhora que pretén donar una oportunitat als nens que tenen difícil l’accés a l’escola de música.

Aquests són alguns dels objectius que busca l’associació ConArte Internacional, que ha introduït l’educació amb ukeleles a l’escola de Figueres aquest any, en el marc del projecte Planters. En altres centres, com ara l’Escola Portitxol de l’Estartit, el projecte ja porta una trajectòria de dos anys. Olga Salazar, la directora de l’escola -amb un 70% d’alumnes d’origen immigrat, d’una vintena d’orígens diferents-, fa una valoració altament positiva de l’activitat amb ukelele, que segueixen els alumnes de quart i cinquè de primària, i del nou projecte que s’ha iniciat aquest curs amb la dansa, per als nens de tercer.

Salazar elogia la repercussió social del projecte: “És un èxit. No només ajuda a integrar els nens dins l’àmbit escolar, sinó també al municipi”, diu. Els nens han pogut mostrar el que han après en esdeveniments que s’han celebrat a la població, com ara el concert de Nadal a la plaça de l’Església, i han atret les seves famílies, que habitualment no solen participar en activitats al municipi”.

ConArte busca la complicitat de festivals de música, com ara el de Torroella de Montgrí, o de teatre, com el Temporada Alta, perquè els nens que participen en el projecte Planters hi puguin actuar. Fins a 500 estudiants de vuit escoles i instituts de les comarques gironines amb elevada concentració d’alumnes immigants aprenen a tocar instruments de corda o fan cursos de teatre o dansa gràcies al projecte Planters. “Les arts, i especialment la música perquè és un llenguatge universal, treballen les emocions, permeten establir complicitats entre els nens i ajuden a elevar la seva autoestima”, explica Elisenda Belda, directora de ConArte. “M’agrada l’ukelele. La música és amistat”, assegura l’alumna del Portitxol Hamiza Jamalai.

La biblioteca, el cor de l’escola

A la biblioteca de l’Escola La Farga de Salt sovintegen les cues per demanar llibres, CDs o DVDs en préstec. El 98% dels alumnes de l’escola són de famílies immigrades i a casa parlen la seva llengua materna, però això no impedeix que tinguin un nivell de competència lectora altíssim en llengües catalana i castellana. Això s’ha aconseguit gràcies a un projecte educatiu que ha fet de la biblioteca de l’escola el cor que fa bategar el conjunt de les activitats docents que es porten a terme en aquest centre educatiu.

L’anomenada Biblioteca Mil·lènium va crear-se com un projecte innovador el curs 2005-2006 per fomentar el gust per la lectura, partint de la idea que llegir (i també escoltar i veure) “evita el risc d’exclusió social perquè enriqueix culturalment la persona, i és fonamental per adquirir competències lingüístiques”, com explica la directora de l’escola, Gemma Boix. Gràcies a aquest projecte els alumnes de La Farga han escrit i publicat un llibre, participen en jornades poètiques, debaten amb escriptors i il·lustradors i escullen les lectures apadrinats pels alumnes més grans o aconsellats per mestres jubilats que participen com a voluntaris al projecte de biblioteca.

Un institut sense absentisme

A l’Institut Vallvera de Salt l’índex d’absentisme és gairebé nul, llevat de dates assenyalades per als musulmans, com la Festa del Xai. “Un dia vam expulsar un noi i va estar tot el matí a la porta de l’institut esperant que el deixéssim entrar”, explica una docent. L’institut, on tots els alumnes d’ESO són de famílies immigrades -la majoria africanes i de fe musulmana-, ha sabut crear a les seves aules un espai on els alumnes se senten acollits i integrats i on, en el cas de les noies, “se les valora per alguna cosa més que per fer la feina de casa”, explica Cristina Palomar, professora i coordinadora de mitjans de comunicació del Vallvera.

La coordinació entre les diferents tutories és clau per fer un treball transversal cohesionador, centrat en el respecte per la diversitat i la no discriminació per raó de sexe. Aquest esperit impregna tota l’activitat docent, incloent-hi els crèdits de síntesi. L’any passat el treball amb els alumnes de primer d’ESO va ser premiat per la Unesco com a bona pràctica educativa. L’objectiu era conèixer l’entorn de Salt i les seves hortes. “Al cap d’un temps alguns dels alumnes ens van dir que els seus pares, que estaven a l’atur, havien començat a treballar un d’aquests horts i això els ajudava a tirar endavant. Ens vam sentir molt satisfets”, recorda Palomar.

El + vist

El + comentat