La gent canta els Segadors mentre una estelada gegant cobreix la plaça de Sant Pere durant l'inici de la Patum completa de Dijous de Corpus, a Berga
14 imatges
Relat fotogràfic de l'edició del 2023 de la Patum.
![Sentiment català](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2835 1890"%3E%3C/svg%3E)
1 de 14
Sentiment català
2 de 14
Turcs i Cavallets
Comparsa de Turcs i Cavallets ballant a la plaça de Sant Pere.
3 de 14
L'Àliga
L’Àliga és, sens dubte, l’element del bestiari festiu català que més es diferencia de la resta. És la figura més senyorial, aristocràtica i distingida. Antigament, l’Àliga gaudia d’un seguit de privilegis com el de ballar en el presbiteri de l’església o d’anar davant de la custòdia en les processons del Corpus.
4 de 14
Nans Nous
Van ser estrenats el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests últims es van restaurar i han continuat participant en la Patum fins a l’actualitat.
5 de 14
Guites
Vista privilegiada des d'un finestral de la plaça de Sant Pere de la representació teatral de les Guites.
Antigament també se les havia anomenat Mulassa, Mulafera i Mulaguita. És un dels elements més antics i singulars de la celebració. És, juntament amb els Plens, un dels personatges únics al món, ja que la seva forma arcaica de mulassa forma part d’un element únic dins el bestiari festiu a escala mundial.
6 de 14
Ball de Gegants
El primer Gegant de la festa el trobem documentat l’any 1622 i la primera parella l’any 1695. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts.
7 de 14
Maces i els Àngels
Un moment de les comparses de les Maces i els Àngels.
Aquesta antiga escena, documentada des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, representada a través de l’escenificació ingènua d’una batalla entre àngels i dimonis.
8 de 14
El Tabaler
La Guita Grossa donant la bota al Tabaler perquè begui des del balcó.
El Tabal és l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix.
9 de 14
Indumentària
Cal anar vestit i calçat adequadament per protegir-se del foc i les aglomeracions: camisa de màniga llarga, mocador, barret, calçat resistent i ulleres de protecció per als ulls, si s’escau. Les motxilles molesten i dificulten el funcionament de la festa. Se’n prohibeix l’entrada a la plaça de Sant Pere i cal evitar portar-ne a les cercaviles.
10 de 14
Salt de Plens
Un ple i el seu acompanyant durant el segon salt de Plens de dijous de Corpus, a Berga.
Són l’espectacle més gran de la Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa.
Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc.
11 de 14
Amor
La Sílvia i l'Àlex, una parella de Girona, es fan un peto després del segon salt de Plens.
12 de 14
Els músics
Músics a la balconada de l'Ajuntament de Berga durant el Tirabol de la Patum.
La música és un component fonamental de la festa, sobretot des de finals del segle XIX, quan les diferents melodies es van anar incorporant a la Patum. Actualment, no es concep la Patum sense les músiques interpretades per la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga.
13 de 14
El Tirabol
Final del Tirabol. El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjans del segle XIX. Consisteix en l’evolució dels participants per la plaça al so de les diverses músiques, en sentit contrari a les agulles del rellotge, acompanyats del repic del Tabal. En el Tirabol de la nit hi prenen part les dues guites i els gegants vells i en el del migdia també hi prenen part els gegants nous.
14 de 14
Passió
La Júlia Vegas, berguedana, és vestida amb cura per l'Isaac i el Marc per participar en el segon salt de Plens durant la Patum Completa de Dijous de Corpus. Plaça de Sant Pere, Berga.
