ENTRE AMICS

Cristina Genebat: “A Sicília ens van avisar que no toquéssim gaire les parets o el teatre ens cauria a sobre”

"Al final cadascú fa el seu camí i et destrobes, i s’ha d’acceptar", lamenta Genebat

L’any 2003 el Teatre Lliure va estrenar Juli César, una obra dirigida per Àlex Rigola que va portar el seu repartiment de gira pel món, des de Rússia fins a Veneçuela. Entre aquells quinze actors Cristina Genebat hi va fer més d’un amic, i amb alguns s’hi troba molt sovint, ja sigui per oci o per feina: Julio Manrique, esclar -són parella-, David Selvas, Mireia Aixalà, Marc Rodríguez… En aquella gira mundial, rememora l’actriu, els va passar de tot.

"A Sant Petersburg el Julio es va trencar el colze, i vam haver d’estar cinc dies tancats al teatre assajant les substitucions. A Sicília vam actuar en un teatre que queia: ens van haver d’avisar que no toquéssim gaire les parets. A més, no paraven de passar helicòpters, perquè un mafiós s’havia escapat i el buscaven pel barri. Va ser una bogeria, però ens vam divertir moltíssim".

Aquells quinze actors (algun més, comptant-hi els substituts) van tornar com una família, tot i que amb el temps algú “es va deixar anar”. “Al final cadascú fa el seu camí i et destrobes, i s’ha d’acceptar. Els que hem quedat són els que mai ens hem destrobat, ens hem fet grans, hem tingut fills… però seguim divertint-nos recordant anècdotes de la gira”.

Quan no es troben als escenaris, Genebat, Manrique, Selvas, Aixalà i Rodríguez -també Xavier Ricart- es troben entre el públic. “Ens agrada anar a veure alguna obra i després sopar, i parlar de teatre però també de la vida”. Treballar amb els amics, diu Genebat, té coses bones i dolentes. “Està bé perquè estàs molt còmode, però de vegades ho estàs massa, i et relaxes”.

Per a ella, una bona amistat és algú “amb qui pots ser tu mateix, amb qui pots confiar i a qui li vols i et vol bé”. El temps, diu, no és tan important com el vincle que es crea. “L’amistat és com l’amor. ¿Cal que faci deu anys que coneixes algú per estar-ne molt enamorat? Potser per un amic a qui coneixes de fa un any ja donaries la vida, i per algú a qui coneixes de fa més temps no”.

Per a Genebat, l’amistat és molt important, i li agrada cuidar els seus amics i mantenir-los. “Tinc uns quants bons amics a qui m’estimo molt, que són de per vida, i amb ells soc molt d’intimar, de xerrar, de posar temes sobre la taula, i fer-ho des de l’amor”. De petita, explica, era més aviat tímida, i per la manera com viu l’amistat té tot el sentit: “No era la típica nena que el primer dia anava a un lloc i feia amics. Em feia molta mandra, i més quan em feien allò (que no faig mai als meus fills) de dir: «Vinga, ves a parlar amb aquella nena d’allà». Parlar de què? Si ni tan sols ens coneixem”, s’exclama l’actriu.