Josep Roca: “Si els meus amics fossin un vi, serien el DO Penedès Colet Navazos”

BarcelonaEls amics que el sommelier Josep Roca va fer quan era petit, al barri, són el que ell anomena “els amics normals”, perquè no tenen res a veure amb el món de la gastronomia. “Són una vàlvula d’escapament, amb ells soc un més, em nodreixen de normalitat”, assegura.

Quan estan junts, el que més els agrada fer és caminar. “No som de fer maratons, som de caminar dues o tres hores i després fer un bon tiberi. El Delta, la Terra Alta, el Ripollès, la Vall Fosca… Catalunya és un país meravellós per conèixer-lo amb una mirada i una petjada lenta. Quan caminem plegats gaudim del paisatge geogràfic i també de la geografia humana”, reivindica el sommelier.

Una vegada se’ls va endur a tots a Jerez, un dels seus territoris preferits. “Va ser un viatge de plaer, sense cap encàrrec professional, només el de fer-los feliços a ells i cuidar-los. Em vaig sentir com un servidor, com un cuidador, i això per a mi és la felicitat completa”. Des de sempre, diu, Jerez l’ha connectat amb la infància i la gent del barri. “La majoria venien d’Andalusia, i al nostre bar sempre vam conviure amb la cultura del beure i el menjar del sud, i per això Jerez és un espai que sento tan proper”, detalla.

Per això mateix, diu, si els seus amics fossin un vi, probablement serien l’escumós de DO Penedès Colet Navazos, un vi que “barreja l’ànima del sud amb la reivindicació de la terra”. “S’elabora com si fos un cava, però en l’últim moment d’elaboració, en lloc d’afegir-hi el licor d’expedició -que és el que fa que l’escumós sigui brut, brut nature o sec-, hi afegeixen unes gotes de mançanilla”, explica el sommelier. L’escumós, doncs, té “aquella pàtina de festa i generositat del sud, amb l’efervescència, el dinamisme, les ganes de compartir i la vivacitat d’un escumós d’aquí”.

Josep Roca està convençut que l’amistat té molt a veure amb la cura i l’escolta, amb dedicar temps, amb “regalar temps”. I també amb la repetició. “Crec que l’amistat té molt a veure amb l’art de la repetició, amb la bellesa de la repetició. Totes les coses vinculades a l’ésser humà necessiten una certa regularitat: la regularitat fa que ens sentim més propers a les persones. Quan perds aquesta regularitat, perds alguna cosa, el teu sentiment és el mateix però està una mica més fred”. La fricció repetida, en canvi, “crea en el tracte, en les mirades i en els gestos una cosa que no necessita paraules”, reflexiona Josep Roca, i conclou: “La repetició fa que puguis conrear i adobar millor el camp de l’amistat. L’amistat és l’oportunitat de conviure des de la bellesa de la repetició”.