Adeu a Maria Riva, l'actriu centenària que va patir tots els abusos de la seva mare, Marlene Dietrich

BarcelonaFa escassament una setmana ha mort per causes naturals Maria Riva, una actriu que va triomfar a la televisió malgrat la sempre allargada ombra de la seva mare, l'actriu i cantant berlinesa Marlene Dietrich. Mare de quatre fills, Riva ha estat acomiadada davant dels mitjans pel seu fill gran, Peter Riva, que ha assenyalat "la intel·ligència, els consells i la profunda comprensió humana de Maria". “La família troba consol al saber que ara es reuneix amb el seu marit William, amb qui va compartir 50 anys de matrimoni, el seu fill gran Michael i els seus pares, Marlene i Rudi”, ha afegit Peter, potser pres per una espècie de desig irracional de reconciliació entre la seva mare i la que va ser la seva àvia. Tanmateix, a jutjar per la biografia de Maria Riva potser preferirà no trobar la seva mare al cel, si és que tal cosa existeix.

Maria Riva va néixer a Berlín l'any 1924 fruit del matrimoni entre el director cinematogràfic Rudolf Sieber i l'actriu i cantant Marlene Dietrich, considerada un mite del cinema i la novena millor estrella femenina de tots els temps segons l'American Film Institute. Malgrat que aquell context familiar podia semblar per a molts l'ideal per criar una filla única a la qual mai faltaria de res, la realitat és que a l'aleshores petita Maria Sieber li van mancar les coses més essencials. El matrimoni format per Dietrich i el seu marit, que mai van tenir una relació sentimental real, però que van estar casats des del 1923 fins que ell va morir l'any 1976, va ser un absolut turment per a la filla, a la qual van tractar amb tota la crueltat, tal com ella narraria i demostraria d'adulta amb proves de tota mena.

Aïllada

La seva mare se la va emportar de Berlín a Los Angeles de petita, fent-li seguir el rastre de la seva carrera hollywoodiana. Un canvi abrupte per a una criatura, que travessava l'Atlàntic per instal·lar-se als Estats Units a una edat molt precoç. Aquell trasbals no li va importar prou a Dietrich per matricular la nena a algun col·legi que l'ajudés a arrelar-se al país i a fer amistats. Ignorant les necessitats de la criatura, li va fer viure una vida d'adulta portant-la sempre al seu costat i educant-la a través d'institutrius. Aquella situació es va perllongar anys i panys fins que la nena va ser internada a Suïssa, on passava tot l'any menys l'estiu, quan tornava a l'escalf matern. De jove, Riva ja va escollir –mai sabrem si lliurement o no...– la interpretació com a carrera, un ofici en el qual ja havia debutat de ben petita quan Dietrich la va fitxar per fer de filla seva a la pel·lícula Caprici reial.

Al llarg de la seva vida es va formar en diverses ocasions per ser una actriu respectada. De fet, va arribar a ser fins i tot professora d'interpretació a la Universitat de Fordham, als EUA. Allà precisament va conèixer qui seria el seu marit per a la resta de la seva vida, l'escenògraf William Riva, de qui no es va separar mai entre 1947 i 1999, quan ell va morir. Ella ja havia estat casada prèviament, però el seu matrimoni havia durat només un any. El seu primer marit va ser el també actor Dean Goodman. Més endavant confessaria que va casar-se amb ell només per fugir del costat de la seva mare.

Èxit professional

Ja casada amb William Riva, l'actriu va fer-se un bon lloc en l'escena interpretativa dels EUA. Durant la dècada dels 50 va aconseguir un sucós contracte amb la cadena CBS, una associació que li va reportar dues nominacions als Emmys. Allò es va acabar en sec quan als seixanta va tornar a la Suïssa on havia estat internada per viure allunyada del soroll que sempre l'havia acompanyat. Malgrat que als anys vuitanta es va prestar a treballar en una comèdia cinematogràfica de Richard Donner, el seu retorn més absolut per al gran públic es va donar amb el llibre biogràfic que li va dedicar a la seva mare l'any 1992, després que la mítica intèrpret de Lili Marleen morís. Al llarg de 800 pàgines, Riva va enumerar tots els detalls del calvari que li va tocar viure al costat de la seva aclamada mare, acompanyada en tots els fets pel seu marit, que va sortir igual de mal parat que l'actriu d'aquell llibre.

Tenia 70 anys quan va signar Marlene Dietrich por su hija, Maria Riva. L'obra, que es va convertir en un best-seller internacional, retratava l'artista com una mare cruel i sàdica que li va amargar l'existència a la seva única filla, que va patir alcoholisme i tenir pensaments suïcides al llarg de la seva vida arran d'aquella infància i joventut terribles. D'aquella època explica que, a banda de no deixar-la anar a l'escola, la seva mare li impedia socialitzar per poder-la tenir controlada. Dietrich va portar l'estratègia a límits inimaginables: segons Riva, la protagonista de L'àngel blau va ordir una trama perquè la seva filla fos violada repetidament per la mainadera. L'objectiu era que la filla perdés qualsevol mena d'interès sexual i es quedés soltera per sempre més al costat d'ella, que la volia a la seva disposició permanentment.

A més, també la torturava psicològicament dient-li que donar-li mamar li havia arruïnat els pits o la feia parar boja enganyant-la amb la seva edat perquè ella no semblés tan gran. Aquella forma de maltractar-la es va allargar fins a l'edat adulta, quan la criticava com a actriu públicament.

Un pare terrible

Totes aquestes dades cruels, Riva les va apuntalar amb cartes, telegrames i els mateixos diaris de la seva mare, que deixaven constància de moltes d'aquestes macabres accions. Una sèrie de proves poc discutibles que van servir també per deixar malament el seu pare, que sumat a la seva mare formaven un tàndem terrible per a la seva filla, però també per a les persones que tenien al seu voltant. Entre aquestes persones hi havia els i les amants que ambdós tenien.

Riva es va esplaiar amb el cas de Tami Matul, una refugiada russa amant del pare que fins i tot es va instal·lar a casa del matrimoni fent veure –per als de fora de casa, perquè dins tothom ho sabia tot– que era assistenta del matrimoni. Matul, tot i que no tenia problemes de salut mental quan va arribar a casa dels Siebel-Dietrich, va morir en un centre de salut mental de l'època després que el matrimoni l'obligués a sotmetre's a 15 avortaments per esborrar del mapa les proves de la relació que mantenia amb el marit de Marlene Dietrich. Riva, que deia estimar Matul perquè li feia de mainadera i era el més similar al que afectivament havia tingut com a mare, relatava amb fredor que havien fet falta "gairebé 30 anys per trencar la seva ànima i destrossar la seva ment" fins a deixar-la morir en un institut psiquiàtric on van afanyar-se a incinerar-la després de morir. "Els meus pares eren dues persones molt meticuloses", va escriure Riva sobre el final de Matul.

Maria Riva, que en alguns fragments del llibre tracta Dietrich amb certa compassió, explica que l'actriu era addicta a l'alcohol i als fàrmacs, narcisista, egoista i que excel·lia com a manipuladora de les persones que l'envoltaven. Malgrat tot, va explicar que aquests no eren els seus principals problemes. El diagnòstic de l'ara desapareguda Riva és que es va passar la vida intentant ser estimada d'una forma malaltissa. Va ser una obsessió que, a parer seu, mai va veure satisfeta, ja que, en paraules de Riva, mai va arribar a conèixer realment l'amor.