Un esmorzar de forquilla amb vistes al Pasteral: ruta en bici per la Selva interior

Hi ha moltes excuses per sortir a pedalar. I segur que no sou pocs els que, quan penseu on voleu anar, busqueu que hi hagi un bon lloc per parar i agafar forces abans de tornar. La ruta d’aquesta setmana beu de la de l’anterior: tornem a aixoplugar-nos vora el Ter i el remuntem des de Girona, però aquest cop allarguem el recorregut passant pel pont vell de Sant Julià de Llor fins al Pasteral, al límit de la Selva interior, a tocar d’Amer. Allà ens esperen dues propostes d’esmorzar de forquilla: el bar La Parada, amb una terrassa amb vistes a la presa, i el restaurant de tota la vida de Can Quer, on encara couen la carn a la brasa a la mateixa sala on serveixen el menú del dia.

Arribar-hi és fàcil sortint de Girona, i pel camí ens trobarem amb una de les joies més desconegudes de la Selva: el pont vell de Sant Julià de Llor, una de les millors mostres del gòtic civil tardà català, que va ser destruït en una riuada del Ter al segle XVIII però actualment està en perfecte estat de conservació. Ara bé, és un patrimoni històric que no fa servei, més enllà de crear un entorn bucòlic: no mena a cap banda ni tampoc hi passa aigua per sota. La riuada que el va partir va desviar el curs del Ter a la zona i l'obra va deixar de tenir servei.

Si bé en l'anterior ruta ràpida i fàcil fins a Vilanna resseguint les platges del Ter us proposava agafar primer el carrilet per les hortes de Santa Eugènia i Salt i Bescanó, en aquest cas l'anada la farem per pla de Domeny i Sant Gregori en direcció a Bonmatí. El camí sempre es veu diferent si es fa d'anada o tornada, no trobeu? El recorregut continua sent fàcil, però la ruta és més llarga, de 47 km, i necessitarem unes dues hores i mitja o tres per completar-la.

En aquest cas, un cop acabi la pista vora el Ter, seguirem per la carretera en direcció primer a Constantins, un poblet preciós a l'ombra de deveses i horts fèrtils; i després a Bonmatí, passant la fàbrica d'embotits Casademont. Ja només ens quedarà anar en direcció a Sant Julià de Llor. Però no us equivoqueu: no és al nucli de població on hi ha el pont. Cal seguir per la carretera i evitar desviar-se en direcció al nou pont que travessa el Ter en direcció a Anglès per arribar al pintoresc veïnat del segle XVII i XVIII que encara es conserva a les portes del pont. Des de la calçada antiga, el Ter ni s'albira. Caldrà arribar al Pasteral per tornar-lo a veure.

Pas a peu pel Brugent: l'únic punt complicat

Però abans travessarem un altre riu a peu: el Brugent, just abans de l'aiguabarreig que forma abans de desembocar al Ter. És la part més complicada de la ruta, tot i que es pot salvar fàcilment en temps estival, quan plou poc. Sortint del pont vell de Sant Julià de Llor el camí s'enfila al costat d'unes masies antigues fins a trobar una granja en obres. Serà quan tocarà baixar a l'esquerra per un camí que a l'estiu pot tenir força herba. Unes vinyes netes al costat d'una devesa ens diran que anem pel bon camí i tocarà agafar el sender de la dreta fins a arribar a creuar el Brugent. Per travessar-lo, pugem la bici a coll i saltem de pedra en pedra fins a l'altra banda de la llera.

En un tres i no res ja serem al Pasteral, a punt per fer un mos. Molt a prop hi ha la cova amb un dels jaciments prehistòrics més antics de Catalunya, on s'han descobert objectes i esquelets del neolític.

El camí de tornada no té cap pèrdua, resseguint tot el carrilet. Fa goig passar-lo els dies de mercat a la Cellera de Ter o Anglès, quan veus tants veïns fent servir la via verda com si es tractés d'una rambla. Arribats a Anglès, arran de la nova variant, cal fer algunes giragonses per un nou carril bici que té poc en compte la mobilitat en bici. Vigileu amb les portes gegants de fusta que han posat per evitar que hi entrin cotxes!

El camí acaba per Bescanó a la zona de la Pilastra, on, si teniu temps, també és genial fer un bon descans (no us sorprengueu si us trobeu gent banyant-se al Ter, tot i estar prohibit), i tornant per les hortes de Salt i Santa Eugènia fins a Girona.

Una ruta apta per fer qualsevol dia de l'any. Si ha plogut força, eviteu el pas del Brugent a tocar del Pasteral i seguiu el camí fins a Amer. Té una entrada molt maca pels horts i és una bona excusa per descobrir el patrimoni més que mil·lenari que té el poble: amb el monestir fundat pels benedictins al segle IX. I també podeu provar una de les especialitats de la Pastisseria Puigdemont: els capricis d'Amer.

Consulta més rutes en bicicleta: