Elena Carmona: "Ser de fora m'ha permès arriscar per obrir el Teatre Municipal a Girona"

GironaAmagat darrere de l’Ajuntament de Girona, travessant un estret passadís, s’alça majestuós el Teatre Municipal de la ciutat. Els gironins troben el més normal del món que s’hi accedeixi a través d’un carreró sense sortida al costat d’un gran aparcament de bicicletes. Però a qui no hi hagi anat mai, segurament li costarà de trobar. Cal travessar tot el pati de l’Ajuntament per poder arribar a les precioses escales que menen al pati de butaques. La difícil entrada, no publicitada des d’enlloc, encarna la llarga inèrcia d’un teatre públic en què des de fa quatre anys Elena Carmona (Còrdova, 1981) treballa de forma incansable per obrir-lo més enllà del centre de la ciutat. “Som un teatre obert a la ciutadania i al seu entorn que aposta per la creació contemporània –explica amb vehemència–. No volem ser un espai tancat, sinó porós, d’escolta directa”.

Vinguda de Còrdova i llicenciada en periodisme, Carmona va fer el salt fa dues dècades a Barcelona, on va formar-se i especialitzar-se en la gestió i direcció d’institucions culturals. Després de deu anys sent la coordinadora artística de la fàbrica de creació El Graner, gestionada pel Mercat de les Flors, la pandèmia la va dur a enamorar-se de l’Alt Empordà. En aquest context, va sortir el primer concurs públic per dirigir el Teatre Municipal de Girona després d’anys gestionat per personal del consistori. Tenia una missió molt clara: obrir el teatre a la ciutat i democratitzar la cultura. I el projecte de Carmona, amb una clara aposta per sortir als barris i defensar l’art, va guanyar. “Arribo amb mascareta. Coneixia Girona sobretot pel Temporada Alta –recorda–. Però de vegades penso que vaig ser molt ingènua perquè no acabava de conèixer els gironins”.

L'Escènit

La primera roda de premsa de Carmona va ser l’estiu del 2021, en plena pandèmia, per presentar un cicle amb què ja va fer la seva primera declaració d’intencions: l’Escènit. El que durant anys era una programació de circ a la fresca reduït a punts pintorescos del Barri Vell, de cop va obrir-se a tota la ciutat –també als barris més humils– amb espectacles gratuïts d’arts escèniques de gran qualitat de companyies d’arreu d’Europa. A tall d’exemple, els veïns del Parc Central, al costat de l’Estació, gaudien del duet belga Ludo i Arsène fent parkour per les principals estructures de llum o balcons de la zona. “El fet de venir de fora amb una mirada fresca, amb pocs prejudicis, i una idea clara del projecte avalat pel fet de guanyar el concurs de l’Ajuntament, em va permetre arriscar i posar en marxa un projecte al qual algú d’aquí no s'hauria atrevit”, explica.

La plaça del Pallol

En aquest oberturisme els espais han tingut molt de pes. Si l’entrada principal del Municipal és força fosca i desconcertant, la porta del darrere dona a una plaça preciosa, una gemma desconeguda del Barri Vell. És la plaça del Pallol, que s’ha convertit ja en un espai més per a mostres d’arts escèniques contemporànies a la ciutat. Alhora, Carmona també ha ampliat la programació del Municipal molt més enllà del teatre de text, al qual estava acostumat el públic tradicional, alhora que amb el Temporada Alta busquen una col·laboració per poder tenir espectacles de mitjà i gran format fora de la tardor. “M’acabo trobant que he de buscar el que ells no fan”, explica.

El bar del teatre

El 9 de desembre es presentarà una programació de la qual ja s'han fet alguns avançaments. A finals de gener es podrà veure una obra d’èxit que ve del Teatro de la Abadía de Madrid: la primera adaptació teatral de Carmen Martín Gaite de Caperucita en Manhattan sota la direcció de Lucía Miranda. Una altra de les novetats serà que els pares que ho desitgin podran fer servir el servei de canguratge de l’Ajuntament en les funcions que acabin abans de les deu del vespre. El bar del Teatre, que actualment no està en funcionament, tindrà un petit espai d’acollida per a infants d’1 a 12 anys.

La gestió de l'edifici

Passada la voràgine dels primers anys, en què es va crear una nova marca i logo “en temps rècord”, es va canviar la programació, consolidar nous cicles i també usos d’espai, Carmona ara es marca dos objectius durant la pròrroga de dos anys més de direcció que té fins al 2027: “Fer accessible el teatre a la gent que no el coneix” i també millorar la situació del continent, l’edifici. S’acaba de canviar el teló i aviat es canviarà el pati de butaques. Pel camí també tocarà consolidar el festival d’arts vives a les comarques gironines "Això al poble no li agradarà", que uneix públic i creadors.

Carmona insisteix que tots aquests canvis no serien possibles si no hi hagués un ens públic al darrere que li donés suport. Una pràctica habitual en la gestió de “grans teatres” però menys als petits municipis i ciutats mitjanes. Assegura que ha tingut "el suport de l’Ajuntament", però sobretot “la confiança” que tirava endavant un projecte ja escrit i avalat. Per això fa una crida a "posar en valor que algú de fora" pugui dirigir el teatre d’una ciutat gràcies a la seva experiència, currículum i projecte presentat. Canviar i obrir-se a la ciutadania “des de la viabilitat”. “Els números del Teatre Municipal surten, però fent moltes més activitats”, conclou.