Quan la il·lusió d'estrenar un pis s'esquerda

GironaL’edifici de luxe Blau de Mar de Platja d’Aro, una espectacular construcció de 6 plantes amb piscina comunitària al passeig marítim, amb vistes al mar, podria ser la metàfora de les dificultats i la indefensió que suposen comprar una propietat nova amb greus defectes de construcció. Fa més d’un any, aquest edifici va patir un greu despreniment de les cornises de formigó dels balcons, que des d’un pis superior es van endur com un castell de cartes la resta dels voladissos. “Un accident molt greu que hauria pogut causar una desgràcia. Encara no sabem per què va passar ni quan estarà arreglat!”, assegura l’única veïna que diumenge passat prenia el sol a la zona comunitària, això sí, prudentment allunyada de la zona dels balcons. Els voladissos de la façana que va patir el despreniment es van fer caure del tot per evitar que se’n desprenguessin més fragments, i a l’altra façana s’hi han posat uns aparatosos puntals de metall que desmereixen l’estètica d’uns apartaments que es promocionaven com a “habitatges exclusius” i “una aposta segura per a la qualitat de vida”. Els preus d’aquests apartaments superaven el mig milió d’euros i alguns s’enfilaven fins als 800.000. El preu, apunten els experts immobiliaris consultats, no és garantia de res a l’hora d’assegurar la qualitat d’un pis nou.

No tots els edificis tenen defectes tan greus, però sí que costa trobar una promoció on no hi hagi una queixa o altra. Hi ha diversos edificis acabats d’estrenar a la zona de creixement urbanístic de Vilablareix, a la sortida sud de Girona, que tenen defectes de construcció i els seus propietaris estan batallant amb les constructores perquè els efectuïn les reparacions. Hi ha des de casos menors, com ara que els van entregar els pisos molt bruts, amb restes de guix i pintura a terra perquè no es va protegir bé el mosaic, fins a d’altres més importants, com degoters als pàrquings, entrades d’aigua pels tancaments i discrepàncies entre el que els van prometre sobre el plànol i el que ha estat en realitat la promoció. En aquest darrer aspecte, molts veïns van quedar decebuts en veure que els dissenys digitals (renders), que van influir decisivament en la compra dels pisos, no es corresponien del tot amb la realitat. A molts veïns els van dir que no es van trobar materials de construcció en estoc per poder construir exactament el que tenien previst. “La veritat és que les imatges eren espectaculars, però en molts casos inclouen coses que no surten als textos del contracte. Ens plantegem si no els podríem denunciar per publicitat enganyosa”, explica un dels propietaris recents d’un pis en aquestes promocions.

Convivint amb els paletes

Una altra de les queixes habituals, que gairebé mai no acaba en denúncia, és l’incompliment dels terminis d’entrega. Els promotors s’excusen en causes de força major, que poden anar des de la falta del subministrament de materials fins a la falta de mà d’obra. La majoria dels compradors d’aquests immobles amb problemes no volen que se’ls identifiqui ni a ells ni a la promotora, ja que confien que a la llarga els acabaran arreglant els desperfectes, com els han promès en repetides ocasions. La pressa per entregar els pisos tan a prop com sigui possible del termini acordat i els acabats pendents provoquen que en molts casos les obres convisquin amb els inquilins acabats de traslladar-s'hi. Una de les propietàries d’un dels pisos admet que van estar mesos gairebé “convivint” amb els paletes. Una de les coses que més la van sorprendre és que la majoria dels treballadors eren d’origen estranger i no parlaven català, castellà ni anglès, i que tenien molts problemes per fer-se entendre amb els encarregats de l’obra i altres responsables.

La compra amb menys garanties

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Miquel Costa, lamenta que els consumidors tenen més garanties en comprar qualsevol electrodomèstic que en l’adquisició d’una vivenda, quan aquesta darrera és per a molts ciutadans la compra més important que faran a la seva vida. “Són extremadament minses les eines de defensa que tenen els compradors davant dels desperfectes en les vivendes noves o dels incompliments de contractes per part de les constructores”, indica. Des de l’aplicació de la LOE (llei d'ordenació de l’edificació) els terminis per reclamar són de 3 anys a comptar des del final de l’obra, un període que, segons Costa, és excessivament curt: “A vegades l’afectat ha comprat el pis un any després de l’acabament de l’obra, o bé tarda un temps a anar-hi a viure i no s’adona fins més tard que les rajoles del bany es mouen o que hi ha qualsevol altre defecte de construcció. A més, alguns efectes d’una mala construcció defectuosa no sorgeixen fins al cap d’un temps”, indica Costa.

El cost de la reclamació

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana també es queixa de la desprotecció que suposa per als compradors l’elevat cost d’emprendre accions judicials. Reclamar als jutjats exigeix que la persona afectada contracti un pèrit per avaluar els danys i el cost de la reparació, un advocat que el defensi i un procurador. A més del cost econòmic, un procediment judicial és “feixuc i llarg”, de manera que molts compradors desisteixen i no opten per aquesta via. Costa admet que “sempre” hi ha hagut casos d’incompliment per part de les constructores però afegeix que el problema s’agreuja quan “es construeix amb més presses”, com passa en els darrers anys.

Societats fantasma

“És cert que hi ha constructors més seriosos que arreglen els desperfectes quan els compradors es queixen, però malauradament hi ha casos en què les reclamacions amistoses no donen fruit i obliguen els ciutadans a acudir a la via judicial”, diu Costa. Els compradors ho tenen especialment difícil en els casos en què el nou edifici ha estat construït per una societat creada per a l'ocasió i que desapareix quan ha acabat l’obra.

L’advocat i mediador Ricard Hospital, del bufet RHP Advocats, també té la percepció compartida que en alguns projectes “la pressa per lliurar l’obra va en detriment de la qualitat”. Han detectat un increment de consultes sobre petits desperfectes (mala col·locació del parquet o dels tancaments), problemes d’habitabilitat (filtracions, aïllaments acústics insuficients i deficiències en lampisteria i climatització) i fins i tot, en grau menor, a nivell estructural (esquerdes per mala fonamentació, fissures en els pilars o bigues).

Hospital recomana, de cara a una reclamació, recopilar tota la documentació possible: anuncis de venda, fotos, vídeos, renders, plànols i fins i tot correus electrònics amb el venedor o la immobiliària. “Si el render es va utilitzar en la publicitat o en la documentació contractual per atribuir elements concrets (per exemple, piscina comunitària, acabats amb fusta natural, terrassa enjardinada…) pot tenir valor com a prova de publicitat enganyosa o manca de conformitat”. L’advocat de RHP Advocats admet que molta gent renuncia a reclamar perquè té la sensació que el procés serà llarg i car, però adverteix que hi ha les vies prèvies de les reclamacions extrajudicials –els recentment implementats MASC (mitjans adequats de resolució de conflictes)–, que poden donar resultats sense necessitat d’anar a judici. També recomana les demandes col·lectives, que redueixen ostensiblement els costos de la litigació.

Reducció de preu o indemnització

En cas d’incompliment de contracte les possibilitats són diverses, i van des de la reparació, la reducció de preu i la indemnització per danys i perjudicis fins a la resolució del contracte i el retorn dels diners. “El consell que jo donaria és no resignar-s'hi i buscar ràpidament assessorament: com més ràpid es fa la reclamació, més opcions hi ha d’aconseguir una reparació o compensació”, diu Ricard Hospital.

La nova bombolla

I enmig dels maldecaps pels defectes de construcció, els veïns de les zones de creixement a tocar de Girona, com Vilablareix, veuen amb sorpresa com les promotores ho venen gairebé tot sobre plànol, entreguen els pisos amb força retards i els preus no paren d’enfilar-se a cada nou edifici. La periodista Meritxell Comas va denunciar recentment en un article d’opinió al Diari de Girona que al llarg de quatre setmanes va trucar a una immobiliària gironina preguntant pel preu més econòmic d’una promoció que s’havia de comercialitzar ben aviat. A la primera trucada, un comercial li va dir que el pis més petit valdria a partir dels 450.000 euros. En trucades successives, cada setmana el preu anava pujant 50.000 euros més, fins a assolir els 600.000 euros. Potser és una anècdota sobre la mala comunicació de les empreses promotores, però no deixa de sorprendre la frivolitat amb què s’enfilen els preus en el camp immobiliari.