La salutació feixista de Musk o la serra mecànica de Milei són gestos infantils com el de l’adolescent que entra a classe de català cridant “viva Franco!”, però la història mou els fils d’aquests titelles amb el somriure sinistre de sempre. Davant d’espectacles així, què han de pensar-ne els jueus, o els occidentals amb memòria, després de vuitanta anys de reflexió i de propaganda antinazi?
Sento a la ràdio que se celebren els cinc anys de la declaració de la covid. A la pandèmia vam aprendre com era de fàcil, a través de la por, que acceptéssim l’estat d’excepció. Les sorpreses de Trump, tan difícils d’entendre, pot ser que busquin aquest mateix estat, amb el perill que en qualsevol moment facin caure el castell de cartes de l’equilibri mundial. Potser l’acció més inesperada hagi estat que s’abraçés tan descaradament a Putin.
El pacte Mólotov-Ribbentrop entre Alemanya i la Unió Soviètica del 1939 va deixar Walter Benjamin completament tocat. Perseguit i exiliat del seu país per jueu, va passar tres mesos en un camp d’internament francès i, a finals d’any, va començar a escriure el seu testament, mesos abans de suïcidar-se, les Tesis sobre el concepte d’història, tan importants avui com quan van redactar-se: “En un moment en què els polítics en qui els adversaris del feixisme havien dipositat l’esperança jeuen per terra i agreugen la derrota traint la seva pròpia causa…”
Benjamin no va necessitar saber que els nazis posarien en marxa les cambres de gas per entendre que el mite del progrés era una il·lusió molt perillosa, una tempesta que ens empeny endavant i ens impedeix parar-nos a entendre i redimir les desgràcies de la història. Amb la covid, ens hem volgut tornar a convèncer d’aquest mite. Vam acabar donant les gràcies a poder canviar els carrers per les pantalles. Benjamin parlava dels “trets tecnocràctics” del feixisme: podem imaginar-nos què en pensaria avui, de la IA i dels ciberbros trumpistes. La cessió més greu que hem fet a la tecnologia ha estat el desmantellament educatiu i la substitució del professor pel programa informàtic. Tot el que eliminis en humanitats, ho guanyaràs en barbàrie.
Benjamin feia servir el concepte de catàstrofe. Començant per l’ensenyament, no cal esforçar-se per veure-la ara arreu al voltant nostre: lingüística, institucional, migratòria; sanitària i d’habitatge, dels mitjans de transport i dels de comunicació; de la justícia i la veritat; econòmica, bèl·lica, democràtica. Fins al punt que ens podem preguntar què és primer, si el col·lapse o la catàstrofe.
