El món de cultura recomana: 5 concerts imprescindibles d'aquest estiu al cor de l'Empordà

GironaDurant tot l'estiu, a les comarques gironines un munt de festivals proposen concerts i espectacles de tota mena cada setmana i, sovint, es fa difícil escollir entre tantíssima oferta cultural. Dins l'àmbit de la música clàssica, una de les cites ineludibles és el Festival de Torroella de Montgrí, al peu del massís que separa l'Empordà, que enguany arriba a la 45a edició. Centrat majoritàriament en música antiga i barroca, però també amb apostes contemporànies i repertoris de tots els estils i períodes, des del segle XIV fins a l'actualitat, el festival baix-empordanès ofereix una programació molt interessant, singular i diversa de fins a 32 concerts, que s'allarga del 3 al 22 d'agost. Per ajudar a triar i remenar entre totes les propostes del festival torroellenc, personalitats destacades del món cultural de casa nostra recomanen a l'ARA els concerts més atractius i imprescindibles, pensats per a tots els gustos i interessos.

La primera recomanació és, justament, la doble cita que posarà punt final al festival, a càrrec de Lucile Boulanger, instrumentista de viola de gamba: al matí, presentarà un repertori canònic al voltant de Johann Sebastian Bach i Carl Friedrich Abel; i, al vespre, en un espectacle de cloenda gratuït a la plaça de la Vila, fusionarà la música antiga amb les sonoritats electròniques, fent tàndem amb l'artista francès Arandel. Qui recomana aquesta cita és Bernat Vivancos, un dels compositors catalans més prolífics del segle XXI, admirador ferm de la viola de gamba: "És extraordinària, evidentment Jordi Savall li ha donat un impuls necessari, però a voltes encara és poc coneguda. És un instrument que parla a l'ànima, qui el toca és com si l'abracés. Jo en soc un gran amant i defensor, fins al punt que me n'he fet fer una per tocar-la a casa, encara que sigui en la intimitat", explica el mestre. Boulanger, per descomptat, també mereix elogis: "És una intèrpret amb carrera jove, però ja brillantíssima, una música que sap fer cantar i parlar la viola de gamba com ningú". Finalment, més enllà de l'instrument, Vivancos, hereu de la tradició musical de l'Escolania de Montserrat i amb un estil compositiu propi, eminentment contemporani però alhora eclèctic i atemporal, valora l'atreviment de barrejar segles de música en la vetllada nocturna: "Sens dubte serà sorprenent, la viola de gamba és un instrument antic, però alhora molt actual, i tinc curiositat de saber el resultat de fusionar música electrònica contemporània amb compositors de l'època".

La segona cita que val la pena no deixar escapar és l'actuació del pianista András Schiff, ja veterà (71 anys), però que continua al capdavant dels grans noms del panorama internacional. D'ençà de la pandèmia, el músic britànic d'origen hongarès, galant d'una tècnica exquisida i un coneixement absolut del repertori, no anuncia les obres del programa amb antelació sinó que les escull, amb instint i coherència, pensant en la singularitat de cada vetllada. Per a la visita a Torroella, tocarà peces de Bach, Haydn, Mozart i Beethoven, que ell mateix anirà presentant a l'escenari, amb una breu i instructiva presentació a viva veu. L'escriptora i filòsofa Cristina Masanés, establerta a l'Alt Empordà, Premi Ciutat de Barcelona 2025 per la novel·la Marxarons, destaca les virtuts d'aquesta aposta: "Demana una certa complicitat. András Schiff és un gran pianista implicat activament en l'antifeixisme i, oferint un concert sense un programa concret, demana que li facis confiança i que apostis per la descoberta". I acaba: "És clar que el risc és mínim, perquè la seva excel·lència interpretativa i les pistes de compositors que dona el programa ho posen molt fàcil. Però, tot i això, m'agrada no saber què s'escoltarà".

En un festival compromès amb el talent i el patrimoni nacional, el repertori i els músics catalans tampoc podien faltar en aquest decàleg de suggeriments. És per això que l'escriptor i filòleg clàssic Raül Garrigasait s'encomana al duo de càmera format per la violoncel·lista Mariona Camats i el pianista Eudald Buch, que interpretaran peces de Maurice Ravel i Juli Garreta: dos autors d'estils ben diferents, l'un nascut a Euskadi Nord, neoclàssic i expressionista, i l'altre a Catalunya, més romàntic i amb inspiracions folklòriques, però tots dos el mateix any, el 1875. Acompanya aquests dos autors, en el respectiu 150è aniversari del seu naixement, una peça del barceloní Josep Cercós, de qui, en aquest cas, se celebra el centenari. "Recomano aquest concert perquè, a més d'oferir-nos l'oportunitat d'escoltar peces de Josep Cercós i Maurice Ravel, ens permetrà tornar a sentir la fantàstica Sonata en Fa major per a violoncel i piano d'aquest geni encara tan desconegut que va ser Juli Garreta. És una música que crea una atmosfera misteriosa, melangiosa, d'una subtilesa molt poc comuna", diu Garrigasait, que, més enllà de les lletres, és també un gran apassionat i entès de la música clàssica.

La proposta agosarada de Boulanger i Arandel que clourà el certamen no és l'única aposta trencadora del cartell. També sobresurt el concert del Nino de Elche, artista multidisciplinari i renovador del flamenc contemporani, que s'estrena a Torroella juntament amb el poeta i cantant franco-egipci Abdullah Miniwy. Aquest espectacle a dues veus, entre la paraula, el crit, el silenci i el so, que pren el desert com a metàfora de l'exili i la recerca interior, és l'aposta de Laia Torrents, artista sonora del duo banyolí cabosanroque, format juntament amb Roger Aixut. Els cabosanroque, habituats a fer ressonar la tradició musical clàssica amb sonoritats modernes i performances en viu, coneixen de primera mà el treball de Francisco Contreras (aquest és el nom real del Niño de Elche) i animen el públic a descobrir aquest encontre amb Abdullah Miniwy: "Els dos artistes tenen una manera molt peculiar, especial i innovadora d'aproximar-se a la tradició i reinterpretar-la, l'un al folklore egipci, l'altre al flamenc, i les dues veus es complementen fantàsticament bé, són grans poetes, escriptors i músics", explica Laia Torrents: "Què pot sortir malament d'aquest encontre? Tenim moltes ganes de saber com es combinen poesies, formes vocals i experimentació".

Lluc Valverde és un dels integrants de La Ludwig Band, grup de moda dins el pop-rock català, i en aquest compendi de recomanacions musicals també vol dir-hi la seva. Nascut a Espolla, el músic empordanès, clarinetista i saxofonista de la banda, malgrat que ara fa carrera en la música moderna, té una sòlida formació en clàssica i arts escèniques. És per això que recomana la cita de l'ensemble vocal i instrumental Armonico Consort, que interpretarà l'Stabat Mater de Pergolesi i l'òpera de cambra, sense escenificar, Dido & Aeneas de Henry Purcell, inspirada en l'Eneida de Virgili, obra per la qual Valverde sent una fascinació especial. Amb una retòrica poètica i estimulant, fidel a l'estil murri i descarat de la banda, el músic glossa l'obra clàssica del poeta romà per recomanar l'òpera de Purcell: "Si aquells mariners haguessin mantingut la seva paraula i haguessin cremat el manuscrit de l'Eneida tal com va demanar Virgili, avergonyit entre llàgrimes perquè no era un poema perfecte, potser Dido mai hauria estat en aquella platja de Tunísia, baixant semitò a semitò el baix continu que ha de segellar el seu destí", fantasieja Valverde. I certifica: "Tanmateix, el mariner tenia a la mà darrere l'esquena dos dits creuats i l'endemà l'emperador August tenia sobre la taula de l'esmorzar el manuscrit. I el text va esdevenir el centre de la campanya de propaganda del nou i flamant Imperi, ajuntant en una increïble fantasia administrativa tota la Història en un fil narratiu i dinàstic que els unia amb els més grans herois de la literatura, acabava amb segles de sentiment d'inferioritat vi- a-vis de la cultura grega i encetava el primer mil·lenni sota un auspici d'hegemonia, pau i prosperitat".