PANDÈMIA

L’Àfrica s’afanya per contenir el coronavirus sense aigua

El continent tanca fronteres però la falta de serveis dificulta les mesures d’higiene

Gairebé alhora que el coronavirus Covid-19 feia el salt fora de les fronteres xineses una alarma va recórrer el planeta. I l’Àfrica? Dos mesos després, oficialment són uns 1.800 casos positius i una trentena de morts en 43 dels 52 països. Com passa a tot arreu, segurament les xifres són només la punta d’un problema més gran, perquè per falta de mitjans es fan poques proves diagnòstiques, com reconeixia el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’etíop Tedros Ghebreyesus, que s’escarrassa a advertir que la regió s’ha de preparar “per al pitjor” si no és capaç d’aturar els contagis aplicant estrictes mesures de prevenció.

La preocupació en aquesta regió es deu al fet que l’Àfrica és el continent més empobrit, amb sistemes sanitaris molt febles i 1.200 milions d’habitants. Hi ha pocs hospitals amb unitats de cures intensives, ventiladors per practicar la respiració assistida o zones d’aïllament, i el personal mèdic és insuficient i en molts dels casos, sense la formació adequada, assenyala Ngozi Erondu, investigador de Chatham House.

Conscients que no es podrà donar una bona resposta sanitària, l’esperança i la solució passa sobretot per “contenir o ajornar la transmissió comunitària”, subratlla la sud-africana Matshidiso Moeti, directora regional de l’OMS, que no s’explica per què el virus s’escampa “més lentament i més tard” -el 15 de febrer a Egipte- que a Europa, tenint en compte la intensa relació amb la Xina. No obstant això, l’origen del brot han sigut turistes i treballadors europeus o africans que han tornat a casa des de zones infectades. La diferència africana, apunta l’especialista, “potser” es deu a l’estiu austral i, per això, assenyala que caldrà “anticipar-se i estar preparats” per com evoluciona durant l’hivern, a punt d’arribar.

“El meu continent s’ha de despertar”, clamava l’etíop Ghebreyesus en una crida perquè els estats hi posin remei amb mesures de contenció, aïllament i seguiment dels casos sospitosos per tal de “frenar o ajornar la transmissió”, diu Moeti.

Però la recepta que es predica des de l’OMS és un luxe a l’Àfrica i es fa difícil seguir uns hàbits d’higiene per molt bàsics que siguin. Dues terceres parts dels habitants de zones urbanes no tenen accés a l’aigua potable i els barris informals que han crescut sense planificació s’han omplert de barraques sense serveis i amb famílies senceres vivint en una mateixa habitació per falta d’espai. A més, la sequera agreuja la situació. “Aquest és el gran desafiament”, admet la doctora Moeti.

Ho viu en primera persona Itumeleng Ngwenya, que es pregunta com ella i els seus veïns poden fer prevenció. La dona viu en una barriada de barraques de llauna sense aigua i amb un bany comunitari d’un municipi de l’est de Sud-àfrica. Explica com milions de treballadors han d’agafar cada dia les petites furgonetes que aprofiten cada centímetre per encabir 16 passatgers. Impossible deixar distàncies de seguretat. “El govern intenta aturar l’epidèmia, ho sé, però sincerament crec que les criatures estaven més segures a l’escola perquè ara es passen el dia voltant pels carrers”, es queixa. A Ruanda, el president Paul Kagame, apareix en un vídeo rentant-se les mans en un lavabo, un gest impensable en moltes regions.

Tancaments de fronteres

Per a Moeti, la situació és greu però valora bé moltes de les accions que han decretat els governs quan encara hi ha pocs casos. La majoria d’estats van prohibir els vols amb Europa, l’actual epicentre del brot, i un gruix important ha tancat fronteres. De la mateixa manera, gairebé tots han tancat les escoles i comencen a aplicar restriccions i prohibicions per les aglomeracions amb més o menys sort a recintes religiosos i esportius. A més, l’Àfrica és un continent jove, amb una mitjana de 18 anys d’edat, i només el 3% amb més de 65.

L’altra gran batalla dels governs són les notícies falses. Segurament per la tardança a detectar-se els primers casos, s’ha alimentat la idea injustificada que els africans són immunes al Covid-19 o la teoria que la calor frenarà la transmissió. L’OMS ha sortit a negar l’evidència i l’actor Idris Elba, britànic amb passaport de Sierra Leone, ha fet valer que ell mateix ha donat positiu per evidenciar que els negres, com els joves, no són infalibles al coronavirus.

40

Laboratoris

Els països africans, acostumats a enfrontar-se a tuberculosi, sida o malària, han aconseguit en poques setmanes des que va esclatar el brot passar de només dos laboratoris amb capacitat de diagnosticar el coronavirus a 40 en 14 països.

Guinea Conakry

Referèndum

Com va fer França amb les municipals, Guinea Conakry va mantenir ahir el polèmic referèndum per introduir un sisè mandat del president Alpha Condé, de 81 anys. Al país hi ha dos casos de coronavirus i es van repartir gels als col·legis.