BRASIL

L’Amazònia pateix l’efecte Bolsonaro

La nova política mediambiental porta la desforestació al nivell més alt dels últims dotze anys
Arbres cremats a Porto Velho, a l’oest del Brasil: els incendis són sovint el primer pas en la desforestació. / VICTOR MORIYAMA/GETTY

Entre l’1 d’agost del 2019 i el 31 de juliol del 2020, l’extensió de la selva amazònica es va reduir en 11.088 quilòmetres quadrats, l’equivalent a més d’un terç de la superfície total de Catalunya. Feia 12 anys que la desforestació no afectava amb tanta severitat l’Amazònia, l’ecosistema terrestre amb més biodiversitat del planeta. Aquesta xifra (feta pública aquesta setmana per l’INPE, l’institut estatal brasiler que monitoriza aquest fenomen des de fa més de 30 anys) suposa, a més, un increment del 9,5% respecte als 10.129 km 2 de selva que havien sigut desforestats l’any anterior i que, en aquell moment, van representar també el registre més elevat des del 2008.

No és casualitat que, després d’una dècada en què la superfície de selva perduda havia estat cada any per sota dels 8.000 km 2, des del 2019 la desforestació s’hagi tornat a disparar: el registre d’aquest any supera en un 70% la mitjana del període 2009-2018. Aquest increment ha coincidit amb l’arribada a la presidència del Brasil, l’1 de gener del 2019, de Jair Bolsonaro, que ja des de la campanya electoral presentava l’Amazònia com “una font de recursos que no s’estava aprofitant”, com recorda Ignacio Amigo, un periodista científic espanyol establert a Manaus, la capital de l’estat brasiler d’Amazones. I un cop al poder, Bolsonaro va començar a desmuntar els mecanismes creats durant els anys anteriors (especialment durant el primer mandat de Lula da Silva, del 2003 al 2007) que havien permès reduir l’increment de superfície desforestada en un 80% en vuit anys: dels gairebé 28.000 km 2 del 2004 als 4.600 del 2012.

Fons congelats

“El pla de Bolsonaro ha funcionat”, denunciava dilluns l’Observatório do Clima, una entitat brasilera que agrupa una trentena d’ONGs de l’àmbit del medi ambient. El seu secretari executiu, Marcio Astrini, explica a l’ARA que aquest “pla” pretén “afavorir els usurpadors de terres, la mineria i l’explotació forestal il·legal”. “Bolsonaro es preocupa pels seus votants”, assenyala. Amb aquest objectiu, diu Astrini, el president “ha relaxat el control sobre l’explotació de fusta, ha aturat el pagament de totes les multes mediambientals i ha congelat el Fons Amazònia”. Aquest fons estatal, que es nodreix de donacions, disposa de 3.000 milions de reals (uns 500 milions d’euros) que s’haurien de destinar a combatre la desforestació però que no s’estan gastant.

Tampoc no s’estan invertint els 26 milions de reals (més de 4 milions d’euros) que el ministeri de Medi Ambient havia pressupostat aquest any per a la preservació ambiental, segons denuncia l’advocada Larissa Packer, membre de l’ONG Grain, que es dedica a defensar els drets dels camperols. Packer explica que Bolsonaro ha “militaritzat la política ambiental”: ha posat l’exèrcit al capdavant de les tasques de fiscalització ambiental i “ha substituït tècnics especialitzats per militars sense cap experiència en biodiversitat, conservació ambiental o comunitats indígenes”.

Tot i que amb Bolsonaro a la presidència els nivells de desforestació s’han disparat, el cert és que ja fa uns anys que s’observava una tendència a l’alça. Amigo ho atribueix en part al “descontrol polític” que va acabar amb la destitució de la presidenta Dilma Rousseff, l’any 2016, i que va ser aprofitat pels explotadors de la selva per actuar impunement. A més, Packer assenyala que només vuit mesos després del “cop institucional” contra Rousseff, el seu substitut, Michel Temer, va aprovar una llei que “amnistiava el delicte d’ocupació de terres públiques fins a l’any 2008”. “El procés de regularització de les parcel·les era autodeclaratiu -explica- i això va incentivar noves invasions de terres: només havies de dir que les havies ocupat abans del 2008”.

El cicle de la desforestació

L’advocada defineix la desforestació com “un cicle que fa molts anys que dura”: “Primer s’ocupa terra pública, la fusta que es pot aprofitar es tala i s’exporta, i la que no té valor es crema”. D’aquí ve que els dos últims anys s’hagi registrat també un notable increment del nombre d’incendis a l’Amazònia: el 2020 ja s’han comptabilitzat quasi 100.000 focus, segons Packer. Un cop feta la crema, es planta herba (que creix bé amb la cendra) que serveix de pastura per a vaques, la carn de les quals també s’exporta. “I llavors -conclou- ja hi pot entrar la soja”. El 2019 el Brasil va ser el principal exportador mundial d’aquest aliment.

La desforestació té conseqüències greus. A banda de l’amenaça que suposa per als pobles indígenes (que veuen com se’ls expulsa del seu territori, sovint amb violència i fins i tot amb assassinats), el periodista subratlla que la massa forestal de l’Amazònia absorbeix grans quantitats de CO 2 i contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, responsables de l’escalfament global. I no només això: “La desforestació té un límit -diu Astrini-. L’Amazònia és com un òrgan viu, i hi ha un punt d’inflexió a partir del qual pot perdre el seu caràcter originari de selva”. Segons Amigo, la comunitat científica no està d’acord sobre on és aquest límit, però avisa: “Alguns diuen que hi som a prop. És millor no arriscar”.