AMÈRICA LLATINA

Bolívia dona impunitat als militars en les protestes

La nova presidenta aprova un decret que els eximeix de responsabilitats

L’autoproclamada presidenta de Bolívia, Jeanine Áñez, ha aprovat un nou decret que eximeix de responsabilitats penals els militars destinats al control i la repressió de les nombroses protestes que encara hi ha al país. A més, els dona carta blanca per actuar amb total impunitat. Una setmana després que Evo Morales aterrés a Mèxic en qualitat d’asilat, Bolívia continua en uns llimbs polítics, sense data per a les noves eleccions que haurien de reconduir la crisi oberta pel suposat frau electoral de l’executiu de Morales i la seva posterior sortida del país. La senadora Jeanine Áñez, autoproclamada presidenta sense el suport mínim necessari del Parlament, ha repetit en els últims dies la seva voluntat de “pacificar” el país mentre un dels seus ministres es conjurava per “anar de cacera” contra el seu antecessor, que va dimitir al mateix temps que el president Morales.

Bolívia s’endinsa en el caos

Per sobre de les contradiccions en el discurs del nou oficialisme, sorgeix el decret de la impunitat, que la presidenta Áñez va signar divendres passat i que, segons entitats com Human Rights Watch o la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), atorga “carta blanca” als militars que estan desplegats per contenir les manifestacions a favor de la legitimitat i la tornada de Morales. L’article tercer del decret 4078 estableix que “el personal de les forces armades que participen en el restabliment de l’ordre intern i l’estabilitat pública estarà exempt de responsabilitat penal quan, en compliment de les seves funcions constitucionals, actuï en legítima defensa o estat de necessitat, en observança dels principis de legalitat, absoluta necessitat i proporcionalitat”.

"A Bolívia hi ha hagut un cop d'estat 2.0"

L’aprovació de la norma va coincidir divendres amb la mort de nou persones en l’enfrontament entre policies i soldats i membres del sector cocaler afins a l’expresident Evo Morales. Familiars de les víctimes van denunciar la brutal repressió que pateixen en aquesta regió, que, juntament amb El Alto, és un bastió de Morales, el primer dirigent indígena del país. El president va dimitir per evitar un bany de sang, acusat per l’oposició i els observadors internacionals d’haver comès irregularitats en les eleccions del 20 d’octubre passat i pressionat per la cúpula de l’exèrcit, que li va “suggerir” plegar a causa dels aldarulls socials.

El govern d’Áñez va desmentir que el nou decret sigui “una llicència per matar” de policies i militars, però la presidenta ha assegurat que assumirà mesures per neutralitzar qualsevol acció que busqui fer caure el seu executiu. Segons assegura, hi ha grups “armats i de delinqüents” darrere de les protestes. Precisament, la presidenta ha cancel·lat un viatge oficial per por a un atemptat perpetrat per un “grup criminal”, sense donar més detalls. Des que van començar les manifestacions fa un mes, han mort com a mínim 23 persones i 700 més han resultat ferides, segons les dades de la CIDH. Des de Mèxic, Morales ha advertit que tem que el país caigui en una guerra civil.

Mentrestant, l’Organització dels Estats Americans ha demanat a Áñez celeritat per convocar eleccions i tancar la crisi política, la més greu que pateix Bolívia des de l’anomenada guerra del gas que el 2003 va deixar una seixantena de morts. La presidenta ha afirmat que aquesta setmana anunciarà la data de la nova convocatòria, que, segons la Constitució, hauria de ser en els pròxims 90 dies. Per agilitzar el calendari, el Moviment al Socialisme, la formació de Morales, que ostenta dos terços dels escons del Parlament, va dir que permetrà avui la convocatòria d’un ple i la posterior renovació de la junta electoral.