L’exdirector de l’FBI acusa Trump de mentir

WashingtonUna Super Bowl política. Així és com es va descriure als Estats Units l’esperada declaració al Senat de James Comey, l’exdirector de l’FBI acomiadat pel president Donald Trump. Com si fos una gran final esportiva, totes les mirades es van fixar en ell. I no va decebre gens. Va acusar el president nord-americà i el seu govern de “mentir” sobre el seu lideratge al capdavant de la policia federal i d’acomiadar-lo per intentar afectar la investigació sobre els vincles entre Rússia i la seva campanya electoral. El seu testimoni va posar més llenya a la qüestió de si Trump va intentar obstruir la justícia.

La filtració, el dia abans, de la seva declaració inicial va escalfar una intervenció que passarà als annals de la història del Congrés dels EUA. Set pàgines en les quals Comey va explicar amb tot detall les seves cinc interaccions amb el president: tres reunions ells dos sols i dues trucades telefòniques. Trump li va demanar “lleialtat” i el va pressionar perquè deixés d’investigar el seu assessor de Seguretat Nacional, el general Michael Flynn -que va dimitir per haver mentit sobre els seus contactes amb Rússia-. “Necessito lleialtat, espero lleialtat”, va dir el mandatari en el sopar que van tenir a la Casa Blanca, segons l’excap de la policia federal.

La majoria d’aquesta informació ja se sabia perquè va ser publicada pels mitjans a través de fonts anònimes. Però ahir Comey ho va fer oficial. De fet, va revelar també que va filtrar a la premsa -al New York Times -, a través d’un amic, les notes que va escriure després de cada trobada amb el president. El seu objectiu, va assegurar, era incitar que es nomenés un fiscal especial per al cas sobre la ingerència electoral de Rússia. Comey va fer aquest pas després que Trump el titllés de “fanfarró” i admetés que el va acomiadar per “la cosa russa”.

La seva estratègia va funcionar. El departament de Justícia va decidir, el 17 de maig, nomenar l’exdirector de l’FBI Robert Mueller com el nou cap de la polèmica investigació.

Malfiança cap al president

Comey es va mostrar serè durant tota la seva intervenció i va contestar a les preguntes dels senadors sense embuts. “Honestament, em preocupava que [Trump] mentís sobre la naturalesa de les nostres converses”, va dir per explicar per què va prendre notes sobre aquelles reunions. Una acció que no va fer amb els antecessors del president Trump, Barack Obama i George W. Bush. “No ho vaig considerar necessari”, va afegir. La seva afirmació va deixar clar que es malfiava de Trump.

El president nord-americà no va respondre a les seves acusacions. Ni en el discurs que va fer poc després de la declaració de Comey ni, per a sorpresa de molta gent, en el seu compte de Twitter. Qui sí que va tuitejar va ser el seu fill gran, Donald Jr., que va descriure el testimoni de Comey com “una broma” i el va acusar de filtrar informació confidencial.

Els senadors republicans també van defensar el president i líder del seu partit. Van insinuar amb les seves preguntes que Trump no va obstruir la justícia quan li va dir a Comey que “esperava que deixés passar” el cas del general Flynn. I van subratllar que l’exdirector de l’FBI va admetre en diverses ocasions que Trump no era objecte de cap investigació. També l’advocat de la Casa Blanca va afirmar que el president està content perquè el país ara sap que no se l’investiga. Tot i així, cada cop més nord-americans no es fien de les seves paraules.