La Unió Europea destinarà un bilió d'euros a la transició ecològica

La meitat dels diners per al Green Deal vindrà del pressupost comunitari: el 25% dels fons el 2027

Una de les grans incògnites del Green Deal, el seu finançament, comença a aclarir-se. El pacte verd contra el canvi climàtic de la UE costarà un bilió d'euros i la Comissió Europea ha detallat aquesta tarda com pensa aconseguir-los.

La meitat d'aquests diners provindran directament dels pressupostos comunitaris, ja que l'Executiu d'Ursula von der Leyen vol que el 25% del Marc Financer Plurianual (MFP) –que actualment es troba en negociació pel període 2021-2027– es destini a polítiques climàtiques. Això representa 503.000 milions d'euros, segons càlculs de la Comissió. Tot i així, el percentatge és inferior al que demanaven alguns grups del Parlament Europeu, començant pels Verds, que volien destinar-hi almenys el 50% del pressupost. 

L'altre mig bilió d'euros s'aconseguirà a través d'un Pla d’Inversions de l’Europa Sostenible (SEIP en anglès), que buscarà mobilitzar inversions públiques i privades amb instruments europeus.

Dins de tot aquest pla s'inclouen els 100.000 milions d'euros que Brussel·les ja va anunciar al desembre per al Fons de Transició Justa (FTJ), uns diners destinats a ajudar els països més dependents dels combustibles fòssils a reconvertir-se.   

Però per aquest fons, a més de la inversió, la Comissió Europea hi posarà diners de la seva butxaca, en concret hi aportarà una partida de 7.500 milions d'euros amb una partida addicional al pressupost. Tal com ha explicat el vicepresident pel Green Deal, Frans Timmermans, la Comissió “ajudarà els més afectats fent les inversions més atractives”, en referència als països més dependents del carbó i l'energia bruta, com Polònia.

El programa d’inversions per finançar el Green Deal arribarà a través d’InvestEU i preveu mobilitzar 279.000 milions d’euros en diners públics i privats amb projectes que incloguin l’energia sostenible i el transport. D'aquests, 45.000 milions aniran al Fons de Transició Justa. A més, entre 25.000 i 30.000 milions més es mobilitzaran a través de línies de crèdit del Banc Europeu d’Inversions per “propostes innovadores que no tenen finançament bancari”, ha explicat el comissari de Política Regional Johannes Hahn.

“Oferirem cash climàtic per evitar el crush climàtic”, ha assegurat Hahn. Aquest Fons de Transició Justa no finançarà “cap projecte d’energia nuclear”, ha explicat Hahn. On si que es destinaran diners serà en ajudes per la reconversió de treballadors del sector de l’energia fòssil o en start-ups o pimes que vulguin invertir en crear noves oportunitats econòmiques a les regions més afectades per la transició verda.

El primer pas del Green Deal

Quan al desembre la Comissió Von der Leyen va presentar el Green Deal, la proposta consistia més aviat en una línia cronològica sobre les futures accions i no en un pla concret. Ara s’ha conegut tot just l’inici del procediment que la presidenta va qualificar durant l’estrena com l'equivalent a “l’home a la lluna europeu”.

El gran projecte del mandat d’Ursula von der Leyen és aconseguir reconvertir la Unió Europea i apostar per una transició energètica i climàtica. Pocs dies després de la presentació del Green Deal, durant la cimera dels líders europeus, els països van acordar que la Unió Europea fos climàticament neutra el 2050, tret de Polònia, que no va signar l'acord perquè no pot assegurar que estigui en les condiciones d’aconseguir-ho.

Amb la presentació del SEIP, Von der Leyen vol encarrilar un marc per facilitar i estimular les inversions públiques i privades necessàries perquè tots els països, inclòs Polònia, puguin dur a terme la transició cap a una “economia neutra en el clima, verda, competitiva i inclusiva”.

Però la proposta no és suficient per a l’organització ecologista Greenpeace. L’ONG ha demanat en un comunicat que el veto a l’energia nuclear dins de l'FTJ s’estengui a totes les parts de la proposta i que inclogui, també, els combustibles fòssils. A més, també demanen que els països que no s’impliquen amb la proposta vegin amenaçats els fons verds europeus. “Això vol dir que governs com el de Polònia i Txèquia hauran de fer molt més”, ha conclòs l’assessor de Greenpeace Sebastian Mang.