Dinamarca: dues cares davant la crisi dels refugiats que viu Europa
L’auge del discurs antiimmigració contrasta amb els esforços de la població per rebre els nouvinguts
Aalborg (Dinamarca)La crisi dels refugiats ocupa el centre de la política danesa i confronta els principals partits. La proposta de pacte que el Partit Socialdemòcrata ha fet al partit liberal Venstre -la formació de centredreta que governa el país- per a l’acollida de refugiats ha rebut l’oposició frontal del Partit Popular Danès. I el suport d’aquesta formació, amb un discurs radical en contra de la immigració, és clau per al govern de Lars Løkke Rasmussen. De fet, el partit d’extrema dreta ha advertit aquesta setmana que farà caure el govern si es materialitza l’acord per acollir refugiats. El suport ciutadà al Partit Popular Danès ha augmentat i s’ha consolidat en els últims anys. En les eleccions nacionals del mes de juny va ser la segona llista més votada, i la primera en les europees del 2014.
Mesures per frenar l’arribada
Sigui com sigui, el portaveu d’immigració del Venstre i diputat al Parlament, Marcus Knuth, considera en declaracions a l’ARA que és “poc probable” que es tanqui un pacte amb els socialdemòcrates. Dinamarca ha sigut un dels membres de la Unió Europea més reticents a rebre refugiats i molts han optat per demanar asil a Suècia, que històricament ha sigut més oberta a la seva arribada. El 2014 Dinamarca va donar asil a 15.000 persones, mentre que Suècia en va rebre més de 80.000. Una de les mesures més polèmiques que ha pres el govern danès ha sigut la publicació, a principis de setembre, d’anuncis en quatre diaris del Líban en què s’explicava, per exemple, que les condicions per obtenir la ciutadania s’havien endurit i que les prestacions socials als refugiats s’havien retallat a la meitat.
La voluntat del govern, segons Knuth, és “fer menys atractiva Dinamarca”, ja que assegura que el país ha sigut un dels de la UE que n’ha rebut més el 2014. Segons el portaveu, Dinamarca “atrau molta immigració per la cobertura que ofereix”. Per aquest motiu, el govern vol endurir les condicions per obtenir la ciutadania, reduir les prestacions i acollir només “els refugiats que necessitin més ajuda”.
Dinamarca té una clàusula que li permet estar exclosa en assumptes interns i de justícia de la Unió Europea. És Copenhaguen qui fixa les polítiques d’asil i d’immigració i, d’aquesta manera, el país no està subjecte a les quotes de refugiats fixades per Brussel·les. Tot i això, n’acceptaran 1.000 voluntàriament, i la reticència institucional contrasta amb la comprensió i predisposició de la societat a ajudar els refugiats. Segons Welcome Refugees, una organització que ajuda els que busquen asil i els dóna assistència legal, “la majoria de la població està al costat dels refugiats, es manifesta i els aconsegueix menjar, roba i diners”. A Copenhaguen 30.000 persones, segons dades policials, s’han manifestat aquest mes per donar-los suport.
Una societat “dividida”
Per a Trine Lund Thomsen, doctora en ciències socials i experta en migració, la societat danesa “està dividida en dos”. Explica que hi ha un discurs “nacionalista” que argumenta que Dinamarca “ja ha rebut prou refugiats i que ha de cuidar els ciutadans danesos”. D’altra banda, afegeix, n’hi ha un de “més humanista que dóna la benvinguda a la gent que ho necessiti”. L’ascens de l’extrema dreta, segons Welcome Refugees, no es deu únicament a la immigració. L’entitat argumenta que l’extrema dreta “ha aconseguit donar la impressió que defensa els dèbils, la gent gran, les persones que no tenen feina i les que viuen lluny de les ciutats”.
Tot i aquesta divisió d’opinions respecte als refugiats, el Basil i el Mohammed, dos nois de 25 anys que van fugir de la ciutat siriana d’Alep l’any passat, consideren que la societat danesa els ha rebut positivament. Llicenciats en el seu país d’origen en literatura anglesa i biologia, respectivament, el seu objectiu és aprendre danès com més aviat millor i aconseguir treballar en les seves especialitats.
17 immigrants morts davant la costa turca
Un total de 17 refugiats sirians van morir ahir en enfonsar-se la seva embarcació pneumàtica quan intentaven arribar des de Turquia fins a l’illa grega de Kos, segons van informar les autoritats turques. La llanxa, de vuit metres d’eslora i amb 37 persones a bord, va naufragar poc després de sortir de la localitat turística de Bodrum, segons va indicar Amir Çiçek, governador de la província de Mugla, on està ubicada aquesta ciutat. Els guardacostes turcs van poder rescatar 20 persones i van trobar els cossos de les 17 restants a l’aigua.
