Dinamarca planeja confinar en una illa un grup d'immigrants que no pot fer fora

BarcelonaQuan falten sis mesos per a les eleccions generals, el govern de Dinamarca pretén confinar immigrants amb ordre d'expulsió en una petita illa deshabitada. Es tracta d'una iniciativa inclosa en un paquet de lleis per endurir la política d'immigració que ha generat controvèrsia i que està en la línia iniciada per la coalició entre els liberals, els conservadors i el xenòfob Partit Popular Danès que ha situat en l'agenda política i social la gestió migratòria. La mesura va adreçada als peticionaris als quals s'ha rebutjat la sol·licitud d'asil per haver comès delictes greus i als que no poden ser retornats al seu país d'origen perquè corren el risc de patir persecució i tortura. De moment, el pla ha de passar pel debat i la votació del Parlament però els impulsors són optimistes que finalment tingui el vistiplau.

La tria del nou centre de reclusió és significativa perquè l'illa de Lindholm, al sud-est del país, es destinava fa més d'un segle a acollir experiments amb animals sobre malalties contagioses i fins al juliol estava sota control de l'Institut de Veterinària de la Universitat de Lyngby. L'illa, amb una superfície de set hectàrees, va quedar gairebé deserta a partir de la dècada dels 90, quan van marxar els últims residents permanents i actualment només compta amb un transbordador públic que la connecta amb el continent. Amb Lindholm, Dinamarca amplia així els centres per a estrangers, ja que el 2016 va obrir-ne un a Kærshovedgard, a la península de Jutlàndia, però l'executiu ha volgut fer un pas més per als estrangers considerats més perillosos i recloure'ls en una illa.

Les tasques de neteja i habilitació de l'illa per convertir-la en un centre de reclusió duraran anys i no s'espera que sigui fins el 2021 que la infraestructura estigui enllestida. El govern ha promès una inversió de més de 100 milions d'euros (al canvi de les corones daneses). Un cop entri en marxa tindrà places per a un centenar d'interns, que quedaran sota tutela de les autoritats penitenciàries, que permetran que els immigrants puguin abandonar durant el dia l'illa en un transbordador però amb l'obligació de tornar a la nit. "Minimitzarem la quantitat de freqüències tant com sigui possible. Ho farem tan molest i tan car com es pugui", ha dit al canal TV2 el portaveu d'estrangeria del Poble Danès, Martin Henriksen.

"Els estrangers que han abusat de la confiança de la societat danesa i comès actes criminals han de tenir les condicions més austeres possibles i ser controlats de forma conseqüent", va dir fa uns dies la ministra d'Integració, Inger Stojberg, la cara més visible de la mà dura contra la immigració del govern del conservador Lars Rasmussen. L'objectiu, segons les seves paraules, és fer la vida "al més insuportable possible" a aquest grup de estrangers. "No són benvinguts i així s'han de sentir", ha escrit la ministra a Facebook.

La iniciativa ha provocat crítiques, entre altres organismes, de l'Institut de Drets Humans, que l'ha considerat "a la vora de la legalitat", ja que es tracta de persones que han complert pena i no se'ls pot privar de llibertat. "És una mala idea, simplement trasllada el problema d'un lloc del país a un altre", ha declarat Mikael Smed, alcalde socialdemòcrata de Vordingborg (municipi al qual pertany l'illa), mentre 'Politiken', principal diari danès, parla de "derrota" i de "condemnar a l'infortuni "un grup de persones".

El paquet inclou altres mesures destinades a aconseguir que més refugiats tornin als seus països com ara dificultar "fins al límit dels compromisos fixats per les convencions" la prolongació de permisos de residència i un descens de les ajudes econòmiques.

"Estem molt preocupats per les noves regles, que donen encara més provisionalitat i inseguretat, menys ajudes i pitjors opcions d'educar-se. És molt dur, destruirà famílies", ha criticat el secretari general de l'ONG Ajuda al Refugiat, Christian Friis Bach.

Coincidint amb l'arribada de refugiats fa tres anys, el govern de Rasmussen va endurir encara més l'estricta política d'asil i estrangeria que impera a Dinamarca des del canvi de segle, amb mesures polèmiques com ara una llei per confiscar diners i objectes de valor a peticionaris per finançar la seva estada al país.

La idea de traslladar a una illa criminals estrangers havia estat suggerida ja l'any 2000 per la llavors ministra d'Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i per altres forces polítiques. "Hem dit que cal trobar un lloc on col·locar els sol·licitants d'asil rebutjats que siguin criminals; on sigui no és tam important", declara ara la líder socialdemòcrata, Mette Frederiksen, que en els seus tres anys al capdavant del partit ha donat suport a totes les mesures del govern restrictives en immigració.