Erdogan exigeix a l'OTAN que declari els kurds "grup terrorista"

Amenaça amb boicotejar la cimera de l'Aliança Atlàntica si no s'accepta la seva demanda

Turquia amenaça l'èxit i el consens de la cimera del 70è aniversari de l'OTAN, que té lloc aquest dimecres en un hotel blindat per les forces de seguretat a Watford, als afores de Londres. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha advertit que podria vetar el comunicat final de la cimera si l'Aliança Atlàntica no declara els kurds que han lluitat contra l'Estat Islàmic a Síria un grup terrorista. Però la majoria dels líders de la resta dels 28 estats membres es mostren refractaris a fer-ho.

El primer que encapçala la llista és el president francès, Emmanuel Macron, que ja va crear polèmica entre alguns dels països aliats quan va assegurar, en una entrevista publicada el novembre passat a The Economist, que l'aliança estava en estat de "mort cerebral". L'afirmació va ser contestada des de diferents capitals europees, entre d'altres, Berlín.

La celebració del 70è aniversari de l'OTAN es converteix en una olla de grills

Un dels aspectes clau que s'han d'abordar en la reunió d'aquest dimecres és el pla dissenyat per l'Aliança per defensar Polònia, Lituània, Letònia i Estònia en cas d'un hipotètic atac rus. D'acord amb l'advertiment d'Erdogan, però, Ankara no hi donarà el vistiplau si l'OTAN no reconeix la milícia kurda  com a organització terrorista.

Les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) –el paraigua sota el qual actuen les milícies kurdes– han sigut el principal aliat de la coalició dirigida pels Estats Units contra l’Estat Islàmic. Amb tot, el president Donald Trump va retirar-los el suport a començaments d'octubre: va anunciar la retirada de les tropes nord-americanes del nord de Síria, sense consultar els aliats. Arran d'aquesta decisió, Turquia va llançar una operació militar a les àrees controlades pels kurds a Síria amb l'objectiu de controlar aquest territori. "Si els nostres amics de l'OTAN no reconeixen com a organitzacions terroristes els que nosaltres considerem terroristes, llavors ens posarem en contra de qualsevol pas que es faci", ha dit Erdogan sobre l'esmentat pla de defensa de Polònia i les tres repúbliques bàltiques, hores abans de volar cap a Londres.

A mitja tarda d'aquest dimarts, l'amfitrió de la cimera, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha convocat una reunió a Downing Street amb Erdogan, Macron i la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb l'objectiu d'arribar a un consens. No s'han donat a conèixer les conclusions de la trobada. Amb tot, Johnson ha fet una crida a la concòrdia. En canvi, Macron hi ha arribat amb la posició més dura.

De fet, aquest dimarts al migdia, en una compareixença conjunta amb el president Trump a l'ambaixada nord-americana a Londres, el president francès ha insistit que Turquia no pot pressionar els aliats perquè considerin els kurds terroristes. "Lamento que no compartim la mateixa definició de terrorisme quan veig que Turquia ara combat els que han lluitat amb nosaltres. I de vegades treballa amb representants de l'Estat Islàmic [contra els kurds]. Entenc que ara volen bloquejar totes les declaracions d'aquesta cimera tret que estiguem d'acord amb la seva definició de terrorisme. No és la nostra definició", ha declarat el president francès.

La temperatura de les relacions entre París i Ankara també ha pujat alguns graus després que Turquia comprés el sistema de defensa aèria S-400 rus. Macron, de comú acord amb la majoria dels líders dels països de l'OTAN, manté que un sistema de defensa rus a l'OTAN exposaria la maquinària militar de l'Aliança –inclosos els avions de caça F-35– a la intel·ligència militar russa. En aquest sentit, al llarg de la compareixença Trump ha refusat pronunciar-se sobre si imposaria sancions a Turquia per aquesta compra.

Tibantor amb França 

La tensió amb Turquia no només és l'única a què fa front l'OTAN. De fet, aquest dimarts al matí, i abans de la reunió bilateral que han mantingut el president Trump i l'homòleg francès, el nord-americà ha criticat durament Macron davant del secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, per haver decretat la "mort cerebral" de l'aliança militar. Trump ha apuntat en totes direccions per menystenir Macron: "Vaig sentir que el president Macron va dir que l'OTAN estava en mort cerebral. Crec que això és molt insultant. L'OTAN té un gran propòsit. És una afirmació molt desagradable. Crec que a França tenen una taxa d’atur molt alta. França no va gens bé econòmicament. És una declaració molt difícil de fer quan tens tantes dificultats a França, quan mires què està passant amb els armilles grogues. Han tingut un any molt dur. Simplement no pots fer aquesta mena de declaracions sobre l'OTAN. És molt irrespectuós".

Posteriorment, i ja durant la trobada bilateral, Macron no ha volgut aprofundir en les diferències – que no són poques en afers comercials– i ha utilitzat un to molt presidencial, davant la mirada entre atenta i escèptica del nord-americà: "La cooperació entre els nostres països, ja sigui militar, econòmica o diplomàtica, és important. De vegades no estem d'acord. Això passa en la qüestió del canvi climàtic, però en la lluita contra el terrorisme, en les missions clau, els nostres soldats, els nostres equips, treballen colze a colze".

A última hora d'aquest dimarts, els líders dels 29 estats membres han assistit a una recepció al Palau de Buckingham. Posteriorment s'han traslladat a Downing Street, on han sigut rebuts per Johnson. Abans de creuar la porta del número 10, alguns han escoltat nadales. La germanor entre els socis, però, no és, a hores d'ara, el valor més en alça dins de l'OTAN.   

Més continguts de